Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Verbi locativi in italiano come varianti di verbi supporto

  • Autores: A. Cicalese, Emilio D'Agostino, A. M. Langella, I. Villari
  • Localización: Quaderns d'italià, ISSN 1135-9730, Nº. 21, 2016 (Ejemplar dedicado a: Lingue in contatto in Italia — Letteratura catalana e letteratura italiana fra Medioevo e Rinascimento), págs. 153-166
  • Idioma: italiano
  • Títulos paralelos:
    • Locative verbs in Italian as a variety of support verbs
    • Els verbs locatius com a variants de verbs de suport
  • Enlaces
  • Resumen
    • català

      En aquest article discutirem la noció de “carrier verbs” (segons la definició del lingüista americà Zellig Harris) o de “light verbs” (segons la denominació que Otto Jespersen n’havia donat a principi del segle XX). El nostre marc teòric de referència és el lèxic-gramàtica de Maurice Gross, una teoria començada els anys setanta a partir de la sintaxi del francès en les bases matemàtiques ja individuades per a la llengua anglesa per Zelling Harris. Concretament, tractarem de com alguns verbs locatius de l’italià es poden emprar com a verbs de suport (tal com Gross va definir els “light verbs” harrisians) i de com assumeixen el paper sintàctic que els gramàtics grecs i llatins atribuïen a la còpula esse.

    • English

      In this article we aim at discussing the notion of carrier verbs (according to the definition provided by the American linguist Zellig Harris) or of light verbs (as defined at the beginning of the twentieth century by Otto Jespersen). Our theoretical framework is represented by Maurice Gross’ lexicon-grammar, a theory developed during the seventies on the French syntax and directly inspired by Zellig Harris’ mathematical grammar of English. Particularly, we are going to discuss of how some Italian locative verbs can be used as support verbs (according to the definition which Maurice Gross has given of the harrisian light verbs) and can play the syntactic role traditionally given to the copula esse by the Greek and Latin grammarians.

    • italiano

      In questo articolo discuteremo la nozione di “carrier verbs” (secondo la definizione del linguista americano Zellig Harris) o di “light verbs” (come denominata all’inizio del XX secolo da Otto Jespersen). La nostra cornice teorica è rappresentata dal lessico-grammatica di Maurice Gross, una teoria iniziata negli anni settanta a partire dalla sintassi del francese sulle basi matematiche già individuate per la lingua inglese da Zellig Harris. In particolare, discuteremo di come alcuni verbi locativi dell’italiano possano essere usati come verbi supporto (secondo la definizione data da Gross dei “light verbs” harrisiani) e assumano il ruolo sintattico una volta attribuito dai grammatici greci e latini alla copula esse. 


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno