Los atentados sociales y el surgimiento de la violencia individualizada en los conflictos laborales de Barcelona, 1902-1917

• Marinello Bonnefoy, Juan Cristóbal ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Segle XX: revista catalana d'història, ISSN-e 2339-6806, ISSN 1889-1152, Nº. 9, 2016, págs. 25-50
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El concepto de atentado social fue utilizado para definir las formas de violencia que caracterizaron la época del pistolerismo. Dicha noción evidenciaba un aspecto singular de la violencia sindical en Barcelona: la existencia de agresiones individualizadas que contrastaban con el carácter colectivo que mantuvo el fenómeno en otros contextos. El artículo analiza el surgimiento de esta violencia a través de tres momentos decisivos: el paso de una política de orden público reactiva a una preventiva tras la huelga general de 1902, la aparición de atentados organizados durante las huelgas metalúrgicas de 1910 y los primeros ataques contra empresarios de la industria textil.

  • English

    The concept of “social attacks” was used to describe the forms of violence associated with the pistolerismo era. This idea emphasized a unique aspect of trade union violence in Barcelona: the existence of individualized assaults as opposed to the collective nature of violence in other settings. The article analyzes the emergence of this violence through three turning points: the policy change regarding public order from a reactive to a preventive stance after the general strike of 1902; the development of organized attacks during the metal strikes of 1910; and the first attacks against employers of the textile industry.

  • català

    El concepte d’atemptat social va ser utilitzat per definir les formes de violència que van caracteritzar l’època del pistolerisme. Aquesta idea evidenciava un aspecte singular de la violència sindical a Barcelona: l’existència d’agressions individualitzades que contrastaven amb el caràcter col·lectiu que va mantenir el fenomen en altres contextos. L’article analitza el sorgiment d’aquesta violència a través de tres moments decisius: el pas d’una política d’ordre públic reactiva a una preventiva després de la vaga general de 1902, l’aparició d’atemptats organitzats durant les vagues metal·lúrgiques de 1910 i els primers atacs contra empresaris de la indústria tèxtil.