Resumen de Hepatitis delta

Emilio Fos Escriva, S. Rosales Vidal Quadras

• español

  El virus de la hepatitis delta (VHD) es un virus hepatotropo que requiere de la presencia del virus de la hepatitis B (VHB) para su replicack5n. Existen dos fOrmas clínicas de infección por el VHD, que se denominan coinfección y sobreinfección. En la primera se produce una infección simultánea por VI-IB y VHD, en una persona sin contacto previo con el VHB, manifestándose como una hepatitis aguda benigna sintomática o subclínica, aunque en ocasiones puede evolucionar de forma fülminante. En la sobreinfección, la infección por el VHD sucede en un portador crónico del HBsAg,desencadenándose una hepatitis crónica,pero en ocasiones también una hepatitis aguda fulminante causada sólo por el VI-JI). El diagnóstico de la infección puede realizarse mediante métodos serológicos e inmunohistológicos. La prevalencia de la infección por el VHD es muy variable, siendo más elevada en la población del sur de Italia y en los drogadictos por vía endovenosa. La transmisión vertical o maternofilial del VI-ID carece de importancia epidemiológica. La profilaxis de la infección se basa en las mismas medidas preventivas de la infección por el VHB.

• català

  El virus de l'hepatitis delta (VHD) és un virus hepatotrop que requereix la presencia del virus de l'hepatitis B (VHB) per a la seva replicació. Hi ha dues formes clíniques d'infecció pel VHD, que es denominen coinfecció i sobreinfecció. En la primera es produeix una infecció simultània per VHB i VHD, en una persona sense contacte previ amb el VHB, i es manifesta com una hepatitis aguda benigna simptomätica o subclínica, per bé que de vegades pot evolucionar de manera fulminant. En la sobreinfecció, la infecció pel VHD succeeix en un portador crònic del HBsAg, i es desencadena una hepatitis crónica, però de vegades també una hepatitis aguda fulminant causada només pel VHD. El diagnòstic de la infecció es pot fer mitjançat mètodes serológics i immunohistoltigics. La prevalença de la infecció pel VHD és molt variable, i és més elevada en la població del sud d'Itàlia i en els drogaaddictes per via endovenosa. La transmissió vertical o maternofilial del VHD manca d'importància epidemiológica. La profilaxi de la infecció es basa en les mateixes mesures preventives de la infecció pel VHB.

• English

  Hepatitis delta virus (HDV) is an hepatotrophic virus which requires the presence of the hepatitis B virus (HBV) to replicate. There are two clinical types of infection: coinfection and superinfection. The first one is a simultaneous HDV and HBV infection in a host without prior exposure to HBV, presenting as a normal acute hepatitis B infection, usually bening but eventually fulminant. Superinfection occurs when a HBsAg chronic carrier becomes infected with HDV, leading usually to a chronic hepatitis and eventually to a fulminant hepatitis to HDV. Diagnostic methods are serology or imnunohistology. HDV infection prevalence varies largely, with predominance in the south of Italy and IV drugs users. Vertical transmission of the HDV has no epidemilogical significance. HDV prophylaxis and preventive measures are similar as for HBV.