«Intermedia/transmedia(lidad)» como modelos de un método de investigación literario y cultural

• María Teresa Vilariño Picos ^[1]
  1. [1] Universidade de Santiago de Compostela

     Universidade de Santiago de Compostela

     Santiago de Compostela, España

     
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 18, 2016
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • ‘Intermedia/Transmedia (lity)’ as models of literary and cultural research
  • Intermèdia / Transmèdia (litat) com a models d'un mètode de recerca literari i cultural
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    Los avances tecnológicos interactúan con la literatura, la cultura y las artes de una manera muy significativa en la última década. De ahí se ha derivado un marco de estudio, denominado Humanidades digitales, que se caracteriza, entre otros, por parámetros de una «convergencia cultural», ofreciendo nuevas posibilidades y desafíos para la comprensión más clásica de la cultura, que camina hacia un conocimiento digital y una conectividad global. Este artículo analiza distintos conceptos, como los de intermedia o transmedia, entre otros, como modelos que introducen prácticas y oportunidades para el estudio de la literatura y la cultura. Junto a estos dos conceptos, se retomarán igualmente los de hibridación, performatividad, disolución y apertura del relato, que se ilustrarán con ejemplos de diversos autores, como Celia Parra, Mónica Ezquerra o Aram Bartholl.

    El hecho de definir en qué medida la literatura y las humanidades o las artes se han convertido en un campo expandido, que ha servido de modelo semiótico de discurso para otros medios emergentes, desde una perspectiva intermedial y transmedial, con un empuje agonístico, de energeia, de tensión, nos obliga a alterar nuestros modos de observar e insiste en la trascendencia de un esfuerzo colaborativo, que es el principal exponente de nuestra inteligencia colectiva.

  • català

    Els avenços tecnològics interactuen amb la literatura, la cultura i les arts d'una manera molt significativa en l'última dècada. D'aquí se n'ha derivat un marc d'estudi, denominat Humanitats digitals, que es caracteritza, entre d'altres, per paràmetres d'una «convergència cultural», oferint noves possibilitats i desafiaments per a la comprensió més clàssica de la cultura, que camina cap a una cultura digital i una connectivitat global. Aquest article analitza diferents conceptes, com els d'intermèdia, o transmèdia, entre d'altres, com a models que introdueixen pràctiques i oportunitats per a l'estudi de la literatura i la cultura. Juntament amb aquests dos conceptes, es reprendran igualment els d'hibridació, performativitat, dissolució i obertura del relat, il·lustrant-los amb exemples de diversos autors, com Celia Parra, Mónica Ezquerra o Aram Bartholl.

    El fet de definir en quina mesura la literatura i les humanitats o les arts s'han convertit en un camp expandit, que ha servit de model semiòtic de discurs per a altres mitjans emergents, des d'una perspectiva intermedial i transmedial, amb una embranzida agonística, d'energeia, de tensió, ens obliga a alterar les nostres maneres d'observar i insisteix en la transcendència d'un esforç col·laboratiu, que és el principal exponent de la nostra intel·ligència col·lectiva.

  • English

    New technologies have been interacting with literature, culture and the arts in a very significant way in the last decade. This has led to a framework of study known as digital humanities that is characterised by, among other things, the parameters of a ‘cultural convergence’ and that offers new possibilities and challenges for the more classical understanding of culture, as the latter shifts towards a digital culture and global connectivity. This article analyses different concepts such as intermedia and transmedia, among others, as models that are bringing practices and opportunities to the study of Literature and Culture. Along with these two concepts, we also take up the notions of hybridisation, performativity, dissolution and the opening of storytelling, illustrating them with examples by various authors, such as Celia Parra, Mónica Ezquerra and Aram Bartholl.

    The act of defining to what extent literature and the humanities or arts have become an expanded field, serving as a semiotic model of discourse for other emerging media, from an intermedia and transmedia perspective, with an agonistic push of energeia, of tension, forces us to change the ways we look at them and emphasises the importance of a collaborative effort, the main exponent of our collective intelligence.