Pseudobroncoespasme.: Proposta d'un concepte pràctic amb implicacions diagnóstiques i terapèutiques.

• P. Domínguez Sampedro. ^[1]
  1. [1] Hospital Infantil Vall d'Hebron . Barcelona
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 51, Nº. 4, 1991, págs. 289-294
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Algunas crisis de dificultad respiratoria con alargamiento espiratorio y sibilancias ceden tras intervenciones no orientadas al tratamiento del broncoespasmo. Para ellas se propone el término de Pseudobroncoespasmo (PB). La base fisiopatológica el PB reside en la combinación de una espiración activa y el desplazamiento distal del Punto de Igual Presión en la vía aérea o una vía aérea anormalmente colapsable. Ante el PB de repetición deben plantearse posibilidades sindrómicas como la traqueobroncomalacia o la obstrucción traqueobronquial parcial intratorácica. Diagnósticos específicos a considerar son los anillos vasculares, la adenitis mediastínica tuberculosa o los cuerpos extraños. Pacientes de riesgo elevado de presentarPB son los cardiópatas con cortocircuito izquierda-derecha u obstrucción del lado izquierdo, los afectos de reflujo gastroesofágico o fístula traqueoesofägica o los exprematuros con displasia broncopulmonar. Terapeuticamente, son fundamentales las medidas de promoción del confort. El paciente intubado puede requerir la aplicación de presión espiratoria al final de la espiración (PEEP) e incluso la práctica de traqueostomía.

  • català

    Algunes crisis de dificultat respiratòria amb allargarnent espiratori i sibilacions cedeixen després d'intervencions no orientades al tractament del broncoespasme. Per a elles es proposa el terme pseudobroncoespasme (PB). La base fisiopatológica del PB resideix en la combinació d'una espiració activa i el desplaçament dista! del Punt d'Igual Pressió en la via aèria o una via aèria anormalment col.lapsable. Davant del PB de repetició han de plantejarse possibilitats sindrenniques com ara la traqueobroncomaläcia o l'obstrucció traqueobronquial parcial intratoräcica. Diagnòstics específics a considerar són els anells vasculars, adenitis mediastínica tuberculosa o els cossos estranys. Pacients de risc a presentar PB són els cardiópates amb curtcircuit esquerra-dreta o obstrucció del costat esquerra, els efectes de reflux gastroesofägic o fístula traqueoesofagica o els exprematurs amb displäsiabroncopulmonar. Terapèuticament, són fonamentals les mesures de promoció del confort. El pacient intubat pot requerir !'aplicació de pressió espiratória al final de l'espiració (PEEP) i fins i tot la pràctica de traqueostomia.

  • English

    Some crisis of respiratory distress with prolonged expiration and wheezing subside without specific treatment for bronchospasm. For them the term Pseudobronchospasm (PB) is proposed. The physiopathologic basis of PB is the combination of an active expiration and the distal displacement of the Equal Pressure Point of the airway or an airway which is abnormally prone to collapse. Tracheobronchomalacia or intrathoracic tracheobronchial partial obstruction are syndromic possibilities to be considered. Vascular rings, tuberculous mediastinal adenitis or foreign bodies are some of the specific diagnosis to be ruled out. High risk patients for the development of PB are those with heart disease associated with left to right shunt or left-sided obstructive lesions, and patients with gastroesophageal reflux, tracheoesophageal fístula or bronchopulmonary dysplasia.

    Therapeutically, measures oriented to promote patient' s comfort are essential. The intubated patient may require positive end expiratory pressure (PEEP) and eventually a tracheostomy.