L'article tracta de la dificultat per determinar, en democràcia, qui és el demos o poble al qual s'ha de consultar. Parteix d'exemples de la nostra realitat quotidiana, com el desig d'independència a Catalunya o el fenomen de BCNWorld. S'argumenta que el recurs a un llenguatge de drets (del "dret a decidir") és confós i pot aplicar-se, respecte del mateix problema, a nivells que s'exclouen: respecte de BCNWorld, el dret a decidir el té el territori afectat o tota Catalunya? De la mà de Ronald Beiner, s'argumenta que la millor manera de respondre a la pregunta "qui ha de decidir?" (qui és el demos?) és substituint el llenguatge de drets pel llenguatge de béns, més obert a la deliberació conjunta. Al final, no cap donar una resposta única i universal, sinó que s'haurà d'aplicar la virtut política de la prudència segons el cas i el tipus de problema del qual es demana una decisió.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados