El nuevo paradigma del patrimonio y su consideración con los paisajes: Conceptos, métodos y prospectivas

• Silva Pérez, Rocío ^[1] ; Fernández Salinas, Víctor ^[1]
  1. [1] Universidad de Sevilla

     Universidad de Sevilla

     Sevilla, España

     
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 63, Nº 1, 2017 (Ejemplar dedicado a: Miscel·lani), págs. 129-151
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The new paradigm of heritage and its consideration regarding landscapes: Concepts, methods and prospective evolution
  • Le nouveau paradigme du patrimoine et sa considération des paysages: concepts, méthodes et prospective
  • El nou paradigma del patrimoni i la seva consideració amb els paisatges: Conceptes, mètodes i prospectives
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 41 Citas
• Resumen
  • español

    Este artículo se adentra en el debate sobre el paisaje, el patrimonio y el territorio desde un entendimiento del patrimonio como asignación social e institucional de valores y desde la propia complejidad territorial y tipológica de los paisajes patrimoniales. Plantea un acercamiento conceptual y metodológico a tales paisajes centrado en los actores patrimoniales y en sus dinámicas apreciativas (los procesos de patrimonialización), así como en los elementos y argumentos en torno a los que se aglutina la identificación social e institucional con los paisajes (los vectores patrimoniales). Esboza una propuesta de traslación empírica que ejemplifica en paisajes de distintas dominantes y escalas, y concluye con una valoración crítica de los instrumentos utilizados en el reconocimiento patrimonial institucional y en la gestión de los paisajes, atendiendo a sus potencialidades y limitaciones.

  • català

    Aquest article s’endinsa en el debat sobre el paisatge, el patrimoni i el territori des d’una comprensió del patrimoni com una assignació de valor social i institucional i des de la complexitat territorial i tipològica dels paisatges patrimonials. El text proposa una aproximació conceptual i metodològica a aquests paisatges centrada en els actors econòmics i en les dinàmiques d’apreciació (els processos de patrimonialització), com també en els elements i arguments que catalitzen la identificació social i institucional amb els paisatges (vectors patrimonials). Dibuixa una proposta d’aplicació empírica que exemplifica en paisatges de diferents escales i dominants, i conclou amb una valoració crítica dels instruments utilitzats en el reconeixement patrimonial institucional i en la gestió del paisatge segons les potencialitats i les limitacions que presenta.

  • English

    This article explores the landscape-heritage-territory debate from the perspective of heritage as a social and institutional attribution of values and the territorial and typological complexity of heritage landscape. A conceptual and methodological approach to these landscapes is proposed, focusing on landscape stakeholders and their appreciative dynamics (“heritagisation” processes), as well as on the elements and arguments around which social and institutional identification coalesce with landscapes (heritage vectors). The article proposes an empirical transfer that exemplifies landscapes with different dominant features and on different scales, and concludes with a critical evaluation of the instruments used in the institutional recognition of heritage and landscape management, addressing their potentials and limitations.

  • français

    Cet article aborde le débat paysage, patrimoine et territoire à partir d’une conception du patrimoine comme assignation de valeur sociale et institutionnelle, en prenant en compte la complexité territoriale et typologique des paysages patrimoniaux. Il propose une approche conceptuelle et méthodologique de ces paysages, axée sur les acteurs économiques et leur dynamique d’appréciation (processus de patrimonialisation) et sur les éléments et arguments autour desquels se cristallise l’identification sociale et institutionnelle des paysages (vecteurs patrimoniaux). L’article ébauche une proposition d’application empirique illustrée à travers des paysages de différentes échelles et dominantes, et conclut par une évaluation critique des instruments utilisés dans la reconnaissance institutionnelle du patrimoine et de la gestion des paysages, selon leurs potentialités et leurs limites.