Tarragona, España
En el presente artículo, se muestra el interés de la cartografía cognitiva para valorar el conocimiento del territorio y el razonamiento espacial. El estudio se desarrolla en el delta del Ebro y se estructura a partir de consignar topónimos y elementos de interés territorial en un mapa mudo. La población muestral son 132 estudiantes de último curso de bachillerato de los cinco centros de educación secundaria del Delta. Mediante distintas técnicas de análisis cartográfico, se evidencian aspectos de cognición espacial difíciles de detectar mediante otros procedimientos. Los resultados señalan que los participantes tienen un buen conocimiento del territorio pero que presentan dificultades a la hora de concretarlo en un mapa a escala detallada, a causa de unas habilidades espaciales poco trabajadas.
Al present article, s’hi mostra l’interès de la cartografia cognitiva per valorar el coneixement del territori i el raonament espacial. L’estudi es desenvolupa al delta de l’Ebre i s’estructura a partir de consignar topònims i elements d’interès territorial en un mapa mut. La població mostral són 132 estudiants de darrer curs de batxillerat dels cinc centres d’educació secundària del Delta. Mitjançant diferents tècniques d’anàlisi cartogràfica, s’evidencien aspectes de cognició espacial difícils de detectar amb altres procediments. Els resultats assenyalen que els participants tenen un bon coneixement del territori però que presenten dificultats a l’hora de concretar-lo en un mapa a escala detallada, a causa d’unes habilitats espacials poc treballades.
Nous montrons dans le présent article l’intérêt de la cartographie cognitive pour évaluer la connaissance du territoire et le raisonnement spatial. L’étude est réalisée dans le delta de l’Èbre, en plaçant des toponymes et des éléments d’intérêt territorial sur un fond de carte. L’échantillon se compose de 132 étudiants de baccalauréat des cinq lycées du territoire du delta. Le traitement cartographique de l’information montre des aspects de cognition spatiale difficiles à détecter par d’autres procédés. Les résultats mettent en évidence une bonne connaissance territoriale mais des difficultés à la traduire sur une carte à échelle détaillée, en raison de compétences spatiales peu travaillées.
This article demonstrates the importance of cognitive mapping to assess geographic knowledge and spatial thinking. The study was carried out with a sample population comprising 132 A2-level students from five secondary schools of the Ebro Delta who were asked to record place names and landmarks on a blank map. Cartographic analyses revealed a number of spatial cognition issues. The results show that students have good geographic knowledge but find it difficult to display such knowledge on a detailed map due to weak spatial skills.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados