Resumen de Evidències arqueològiques de les comunitats humanes en la transició del III al II mil•lenni cal BC al Pla de Barcelona

Anna Gómez Bach, Anna Bordas Tissier, Sergio Arroyo Borraz, Josefa Huertas Arroyo, Jordi Aguelo Mas, Albert Velasco Artigues, Javier González Muñoz, Jordi Nadal Lorenzo, Maria Saña Seguí, Miquel Molist i Montañà

• español

  En este artículo se revisan los principales contextos arqueológicos recuperados en la ciudad de Barcelona con el objetivo de realizar una aproximación a las dinámicas económicas y sociales de estos grupos agrícolas y ganaderos a finales del III milenio e inicios del II milenio cal BC, lo que se conoce como a finales del calcolítico y la transición al bronce inicial, en terminología tradicional.

  Se analizan también las diversas estrategias de gestión del territorio, hechas por estos grupos con una ocupación en extensión donde destaca la diversidad de los sitios de habitación y un variado registro funerario con inhumaciones en fosa en caserna de Sant Pau o Santa Caterina, o estructuras en hipogeo en plaza de la Gardunya. En este contexto, la presencia de asentamientos de tipo esporádico o permanente en la caserna de Sant Pau, Riereta, Nou Conservatori del Liceo, rambla del Raval o LAV Sagrera los consolidan como espacios de actividad con un registro arqueológico cada vez más sólido y extenso. Estos nuevos datos muestran la consolidación del Pla de Barcelona como espacio privilegiado para el estudio de las comunidades prehistóricas del Mediterráneo Occidental.

• català

  En aquest article es revisen els principals contextos arqueològics recuperats al Pla de Barcelona amb l’objectiu de fer una aproximació a les dinámiques econòmiques i socials d’aquests grups agrícoles i ramaders de finals del III mil·lenni i inicis del II millenni cal BC, el que es coneix com a finals del calcolític i la transició al bronze inicial, en terminologia tradicional.

  S’analitzen també les diverses estratègies de gestió del territori fetes per aquest grups, amb una ocupació en extensió en què destaca la diversitat en les activitats d’instal-Iació dels espais d’habitació i un variat registre funerari amb inhumacions en fossa a la caserna de Sant Pau o a Santa Caterina, o estructures en hipogeu a la plaça de la Gardunya. En aquest context, la presència d’assentarnents de caire esporàdic o permanent a caserna de Sant Pau del Camp, Riereta, Nou Conservatori del Liceu, rambla del Raval o LAV Sagrera els consoliden com espais d’ocupació amb un registre arqueolòqic cada vegada més sòlid i extens. Aquestes noves dades mostren la consolidació del Pla de Barcelona com a espai privilegiat per a l’estudi de les comunitats prehistòriques del Mediterrani Occidental.

• English

  This article revises the main archaeological contexts recovered in the city of Barcelona with the aim of approaching the economic and social dynamics of these agricultural and stockbreeding groups in the late 3rd millennium and early 2nd•millenium cal BC, which is known as the late Copper Age and transition to the Early Bronze Age, according to traditional terminology.

  It also reviews the different strategies for territory management by these human groups with an extensive occupation that stands out for the diversity of the settlement activities in the habitation places and a varied funerary register with burials in ditches in the barracks of Sant Pau or in Santa Caterina, or hypogeum structures in La Gardunya Square. In this framework, the presence of sporadic or permanent settlements in the barracks of Sant Pau del Camp, Riereta street, Nou Conservatori del Liceu, rambla del Raval or La Sagrera high speed train station consolidate them as areas of occupation with increasingly more solid and extensive archaeological records. This new data shows the consolidation of the Barcelona Plain as a privileged area for the study of the prehistoric communities in the western Mediterranean.

• français

  Nous révisons dans cet article les principaux contextes archéologiques récupérés dans la ville en faisant une approche des dynamiques économiques et sociales de ces groupes agricoles et d’éleveurs à la fin du IIIe millénaire et au début du lIe millénaire cal BC, ce que l’on connaît comme La fin du chalcolithique et la transition vers le bronze initial selon la terminologie traditionnelle.

  On y passe aussi en revue les diverses stratégies de gestion du territoire de ces groupes avec une occupation en extension dans laquelle on peut remarquer la diversité des activités d’installation des lieux d’habitat et un registre funéraire varié avec des inhumations en fosse à la caserne de Sant Pau ou à celle de Santa Caterina ou encore des structures en hypogée sur la place de la Gardunya. Dans ce contexte, la présence de habitats sporadiques ou permanentes à la caserne de Sant Pau del Camp, dans la rue Riereta, à l’emplacement du nouveau Conservatoire du Liceu, sur la Rambla del Raval ou à la gare TGV de la Sagrera s’étayent en tant qu’espaces d’occupation avec un registre archéologique de plus en plus solide et étendu. Ces nouvelles données montrent la consolidation de la plaine de Barcelone comme espace privilégié pour l’étude des communautés préhistoriques de la Méditerranée occidentale.