Resumen de Entre l'espasa franquista i el mur comunista: Les traduccions del catala al romanes entre 1968 i 1989.
En la dècada dels seixanta, tant a Espanya com a Romania, els règims totalitaris obrien una fràgil però esperançadora bretxa en les fronteres que fins aquell moment aïllaven quasi completament aquests països del món de la democràcia i de la pluralitat. A Romania les traduccions sortien de l'espai confinat al fons soviètic per a donar a conèixer valors universals fins aleshores vetades al públic, mentre que a Espanya el català guanyava terreny, amb esforços i tenacitat, en el món literari i cultural del qual havia estat relegat per la visió unitarista del règim franquista. La presència de les lletres catalanes a Romania des de l'obertura al diàleg intercultural i fins a la caiguda dels règims totalitaris (1975 a Espanya i 1989 a Romania) és escassa, però no obstant això rellevant, no solament perquè les obres traduïdes ocupen un lloc destacat en el panorama literari català, sinó també perquè són portaveus d'una identitat catalana que el poble romanès desconeixia. I si la substància lìrico-narrativa d'aquestes obres enfoca el món català a cavall entre la realitat i la ficció, l'aparat filològic que les acompanyen en la versió traduïda repara en el fenomen de la censura a l'espai català que desperta en el públic romanès ecos de la seva pròpia experiència sociocultural. Aquest article es proposa seguir panoràmicament el procés traductològic de les quatre obres catalanes vessades al romanès (Els plàtans de Barcelona, La pell de brau i altres poemes, Tirant lo Blanc i Fortuny) indagant en el rerefons de la seva selecció, en la intromissió i/o esquivament de la censura romanesa i en les repercussions d'aquest joc polìtic d'ocultació i denúncia
