Resumen de Fármacos antiangiogénicos. Aflibercept: molécula, mecanismo de acción, estudios pivotales y seguridad

A. Burés Jelstrup, A. Traveset-Maeso

• español

  Aflibercept (EYLEA®) es una proteína de fusión recombinante que consta de porciones de los dominios extracelulares de los receptores 1 y 2 del VEGF (vascular endotelial growth factor) humano, fusionados con la porción Fc de la IgG1 humana. Esto le confiere afinidad por múltiples miembros de la familia VEGF, concretamente por todas las isoformas de las proteínas VEGF-A, VEGF-B y PlGF (Placental growth factor o factor de crecimiento placentario) y, como consecuencia, un potente efecto antiangiogénico y sobre la permeabilidad vascular. Su alta afinidad por estos ligandos le ofrece ciertas ventajas potenciales frente a otros antiangiogénicos: mayor eficacia clínica y duración del efecto. Esta eficacia, así como su seguridad, han sido demostradas en múltiples ensayos clínicos. El estudio DA VINCI, un ensayo clínico de fase II, fue diseñado para determinar si diferentes dosis y regímenes de tratamiento con aflibercept eran superiores a la fotocoagulación macular en los ojos con edema macular diabético (EMD) central, mostrando unos resultados muy favorables para aflibercept. Los estudios VIVID-DME y VISTA-DME han sido los estudios pivotales de fase III destinados a evaluar la eficacia y seguridad de aflibercept en pacientes con EMD. Se trata de dos ensayos clínicos aleatorizados doble ciego, de diseño similar y seguimiento durante 3 años, en los que se comparó entre 2 regímenes de aflibercept intravítreo frente a tratamiento con láser macular. Los resultados fueron claramente mejores en los pacientes tratados con aflibercept independientemente de la pauta de administración. Por último, el ensayo clínico Protocolo T es un estudio de fase 3 que compara la eficacia y seguridad del uso intravítreo de aflibercept (2mg), bevacizumab (1,25 mg) y ranibizumab (0,3 mg) en pacientes diabéticos tipo 1 o 2 con EMD central. Los resultados a uno y dos años aportan evidencia sobre el uso de aflibercept en el manejo de este tipo de pacientes. En cuanto a seguridad, el tratamiento con aflibercept intravítreo generalmente es bien tolerado por los pacientes con EMD, las reacciones adversas locales graves relacionadas con el procedimiento de inyección son infrecuentes.

• català

  Aflibercept (EYLEA®) és una proteïna de fusió recombinant que consta de porcions dels dominis extracel•lulars dels receptors 1 i 2 del VEGF (vascular endotelial growth factor) humà, fusionats amb la porció Fc de la IgG1 humana. Això li confereix afinitat per a múltiples membres de la família VEGF, concretament per a totes les isoformes de les proteïnes VEGF-A, VEGF-B i PlGF (placental growth factor o factor de creixement placentari) i, com a conseqüència, un potent efecte antiangiogènic i sobre la permeabilitat vascular. La seva alta afinitat per aquests lligands li ofereix certs avantatges potencials enfront d’altres antiangiogènics: més eficàcia clínica i durada de l’efecte. Aquesta eficàcia, així com la seva seguretat, han estat demostrats en múltiples assajos clínics. L’estudi DA VINCI, un assaig clínic de fase II, va ser dissenyat per determinar si diferents dosis i règims de tractament amb aflibercept eren superiors a la fotocoagulació macular en els ulls amb edema macular diabètic (EMD) central, mostrant uns resultats molt favorables per a aflibercept. Els estudis VIVID-DME i VISTA-DME han estat els estudis pivotals de fase III destinats a avaluar l’eficàcia i seguretat d’aflibercept en pacients amb EMD. Es tracta de dos assajos clínics aleatoritzats doble cec, de disseny similar i seguiment durant 3 anys, en els quals es va comparar entre 2 règims d’aflibercept intravitri davant tractament amb làser macular. Els resultats van ser clarament millors en els pacients tractats amb aflibercept independentment de la pauta d’administració. Finalment, l’assaig clínic Protocol T és un estudi de fase 3 que compara l’eficàcia i seguretat de l’ús intravitri d’aflibercept (2mg), bevacizumab (1,25 mg) i ranibizumab (0,3 mg) en pacients diabètics tipus 1 o 2 amb EMD central. Els resultats a un i dos anys aporten evidència sobre l’ús d’aflibercept en el maneig d’aquest tipus de pacients. Pel que fa a seguretat, el tractament amb aflibercept intravitri generalment és ben tolerat pels pacients amb EMD, les reaccions adverses locals greus relacionades amb el procediment d’injecció són infreqüents.

• English

  Aflibercept (EYLEA®) is a recombinant fusion protein consisting of portions of the extracellular domains of the receptors 1 and 2 of VEGF (vascular endothelial growth factor) human, fused to the Fc portion of human IgG1. This conferes a high affinity for multiple members of the VEGF family, specifically for all isoforms of VEGF-A, VEGF-B and PlGF (Placental growth factor or placental growth factor) proteins and, thus, a potent antiangiogenic and anti-vascular permeability effect. Its high affinity for these ligands offers certain potential advantages compared to other antiangiogenic drugs: a greater clinical efficacy and duration of the effect. This effectiveness and safety have been demonstrated in multiple clinical trials. The DA VINCI study, a clinical phase II trial was designed to determine whether different doses and treatment regimens with Aflibercept were superior to macular photocoagulation in eyes with diabetic macular edema (DME), showing very favorable results for Aflibercept. The VIVID-DME and VISTA-DME studies have been pivotal Phase III studies to assess the efficacy and safety of Aflibercept in patients with DME. These trials had a very similar design, being randomized, double-blind and with a 3-year follow-up, comparing two dosing regimens of intravitreal Aflibercept versus macular laser therapy. The results were significantly better in patients treated with aflibercept regardless of the dosing schedule. Finally, the clinical trial T-Protocol, is a phase 3 study comparing the efficacy and safety of intravitreal Aflibercept (2mg), Bevacizumab (1.25 mg) and Ranibizumab (0.3 mg) in patients with diabetes type 1 or 2 with central DME. Both 12 month and 24 months results provide evidence favouring the use of Aflibercept in the management of these patients. As for safety, intravitreal aflibercept treatment is generally well tolerated by patients with DME, with severe local adverse reactions related to the injection procedure being rare.