Edema macular diabético: diagnóstico: características clínicas

• Autores: L. Broc Iturralde, Bàrbara Delàs Alós
• Localización: Annals d'oftalmologia: òrgan de les Societats d'Oftalmologia de Catalunya, Valencia i Balears, ISSN-e 1133-7737, Vol. 24, Nº. 4 (Octubre-Noviembre), 2016
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Diabetic macular edema: diagnosis: clinical findings
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    El edema macular diabético (EMD) es la principal causa de ceguera en el paciente diabético. Se trata de un cuadro de etiopatogenia multifactorial que condiciona un engrosamiento en el área macular, y como consecuencia, una pérdida de agudeza visual central. Existen diferentes signos clínicos entre los que hay que destacar los microaneurismas y los exudados lipídicos. El diagnóstico del edema macular (EM) es clínico y se realiza mediante biomicroscopía con lámpara de hendidura. Existen dos tipos: el EM focal, debido a una extravasación a partir de microaneurismas y el EM difuso, por una rotura generalizada de la barrera hematoretiniana. El Early Treatment Diabetic Retinopathy Study (ETDRS) estableció las características clínicas que definen el edema macular clínicamente significativo (EMCS) y, por lo tanto, el grupo en el que debe realizarse el tratamiento. Sin embargo, a pesar de que el diagnóstico del EM es clínico, exploraciones como la OCT, mucho más objetiva, permiten una excelente cuantificación del EM y un seguimiento del mismo a lo largo del tratamiento.

  • català

    L’edema macular diabètic (EMD) és la principal causa de ceguesa en el pacient diabètic. Es tracta d’un quadre d’etiopatogènia multifactorial que condiciona un engruiximent macular i, com a conseqüència, una pèrdua d’agudesa visual central. Hi han diferents signes clínics entre els quals destaquen els microaneurismes i els exudats lipídics. El diagnòstic de l’edema macular (EM) és clínic i es realitza mitjançant biomicroscopia amb làmpada de fenedura. N’hi han dos tipus: l’EM focal, provocat per una extravasació a partir dels microaneurismes i l’EM difús, per una disrupció generalitzada de la barrera hematoretiniana. L’Early Treatment Diabetic Retinopathy Study (ETDRS) va establir les característiques clíniques que defineixen l’edema macular clínicament significatiu (EMCS) i, per tant, el grup en el qual s’ha de fer el tractament. Tanmateix, tot i que el diagnòstic de l’EM és clínic, exploracions molt més objectives com la OCT, ens permeten una excel.lent quantificació de l’EM i una monitorització post-tractament.

  • English

    Diabetic Macular Edema (DME) is a complex disease of a multifactorial origin and the leading cause of blindness in diabetic population. The increased macular thickness leads to a loss of central vision. Microaneurysms and hard exudates, accompanied by increased macular thickness are seen in DME funduscopic examination. DME is classified in two types: focal and diffuse. Focal macular edema is caused by focal leakage of microaneurysms, while diffuse macular edema is caused by a disruption of the blood-retinal barrier, producing areas of diffuse leakage. The Early Treatment of Diabetic Retinopathy Study (ETDRS) stablished the clinical features that define the Clinically Significant Macular Edema (CSME) and thus, the group in which treatment must be performed. Although DME diagnosis is clinical, Optical Coherence Tomography is a useful tool that determine its characteristics, treatment needed and follow-up.