Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de L’enginyeria genòmica, l’última revolució en la millora genètica de les plantes cultivades

Josep Maria Casacuberta i Suñer, Fabien Nogué

  • español

    La mejora genética de las plantas cultivadas ha permitido a las sociedades humanas obtener suficientes alimentos de calidad a lo largo de la historia. Este proceso, que empieza en el Neolítico, ha ido tecnificándose y haciéndose más eficiente en paralelo al avance científico. La mutagénesis desde mediados del siglo xx y la transgenia desde finales de los años noventa del mismo siglo, entre otras técnicas, permitieron dar un salto cualitativo en la mejora genética. Recientemente se han puesto a punto técnicas de mutagénesis dirigida con nucleasas específicas que pueden revolucionar la mejora genética. En particular, la mutagénesis usando el sistema CRISPR/Cas9 está permitiendo ya obtener nuevas variantes alélicas con una eficiencia y precisión sin precedentes. Aunque el interés en estas técnicas es evidente, su éxito dependerá en gran medida de la regulación que se aplique a los productos obtenidos de estas plantas, y en particular de si la legislación europea las considera transgénicas o no. En este artículo analizamos el interés de estas técnicas a la luz de la historia de la mejora genética de las plantas y discutimos su posible regulación.Palabras clave: mejora genética, plantas cultivadas, CRISPR/Cas9, regulación.

  • català

    La millora genètica de les plantes cultivades ha permès a les societats humanes obtenir suficient quantitat d’aliments de qualitat al llarg de la història. Aquest procés, que comença al neolític, s’ha anat tecnificant i fent més eficient a mesura que la ciència avançava. La mutagènesi a mitjan segle xx i la transgènia al final dels anys noranta del mateix segle, entre altres tècniques, han permès fer un salt endavant en la millora genètica. Recentment s’han posat a punt tècniques de mutagènesi dirigida amb nucleases específiques que poden revolucionar la millora genètica. En particular, la mutagènesi amb el sistema CRISPR/Cas9 està permetent ja obtenir noves variants al·lèliques amb una eficiència i precisió sense precedents. Malgrat l’interès evident d’aquestes tècniques, el seu èxit dependrà, en gran manera, de la regulació que s’apliqui a les plantes obtingudes, i en particular de si la legislació europea les considera transgèniques o no. En aquest article analitzem l’interès d’aquestes tècniques a la llum de la història de la millora genètica de les plantes i en discutim la possible regulació.Paraules clau: millora genètica; plantes cultivades; CRISPR/Cas9; regulació.

  • English

    Plant breeding has allowed human societies to secure the production of food of good quality throughout history. This process, which started in the Neolithic, has become increasingly technologically based and efficient in step with the advance of scientific knowledge. Mutagenesis, since the mid 20th century, and transgenic plants since the late 1990s, among other techniques, allowed a qualitative leap forward in plant breeding. Recently, new site-directed mutagenesis techniques have been developed which may have a large impact on plant breeding. In particular, CRISPR/Cas9 mutagenesis approaches are already allowing new alleles to be obtained with unprecedented efficiency and precision. In spite of the obvious interest of these techniques, their success in plant breeding will greatly depend on the regulation applied to the plants which are obtained and more specifically on whether or not these plants will be considered GMOs. In this article we describe the interest of these new techniques and discuss their possible regulation.Keywords: plant breeding; crops; CRISPR/Cas9; regulation.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus