Al llarg de les primeres dècades del segle XX, la inserció de la dona en el panorama cultural peninsular és imminent. Aquesta circumstància representa l'aparició d'una generació d'escriptores catalanes que se senten implicades en aquest procés de canvi social. Aurora Bertrana n'és una d'elles. Els seus escrits, tant periodístics com literaris, així com la seua participació en conferències, particularment adreçades a dones, reflecteixen una preocupació envers temes polèmics que concerneixen directament el gènere femení. En aquest article ens apropem a la prostitució i al matrimoni des del punt de vista d'Aurora Bretrana. La prosa de viatges de la cronista catalana, amb la publicació de Paradisos oceànics primer i d'El Marroc sensual i fanàtic després, reflecteix una visió particular de la dona que, sovint, ha de ser redimida, mitjançant la natura en uns casos, a través de la paraula o la cultura, en d'altres.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados