Resumen de Detecció de formes mono o paucisimptomátiques de la malaltia celíaca en grups de risc: estudi serológic
Emilio Martín Orte, S. Rodríguez Alsina, V. Ollés Arroyo, Dolors Llibre Ferrer, I. Rovira Monter, A. Solsona Peñarroya, A. Herrero Muñoz, A. Pol Reyes, M.V. Marcos, Socorro Úriz, M.C. Jimeno, D. Alegre
- español
Fundamento.
El uso de marcadores serológicos, anticuerpos antigliadina (AAG) y antiendomisio (AAE), para el diagnóstico de la enfermedad celíaca (EC) ha permitido evidenciar distintas formas clínicas de la enfermedad e incluso formas asintomáticas. Este hecho cuestiona la prevalencia clásica de la EC en la población europea, establecida en 1:1500-2000, para situarla en 1:300, aproximadamente. El objetivo de este artículo es mostrar el resultado de un estudio de la EC en su forma mono o paucisintomática en la población pediátrica en nuestro medio.
Material y método.
Durante un período de nueve meses se seleccionaron pacientes de un total de 35.000 consultas en un centro de atención primaria que atiende 6.400 niños hasta los 15 años y algunos pacientes atendidos en las consultas externas del hospital de referencia. Se excluyeron los pacientes que presentaban la forma clásica de la EC y se incluyeron niños con síntomas o patologías que se han descrito asociadas a EC. En total fueron seleccionados 112 niños de los que se extrajeron muestras de sangre para el estudio de inmunoglobulinas plasmáticas, AAG por ELISA y AAE por inmunofluorescencia indirecta.
Resultados.
De los 112 pacientes incluidos en el estudio, 23 presentaron positividad a alguno de los marcadores: 8 eran positivos tanto para los AAG como AAE, y 15 sólo para los AAG. Dado el caracter más específico que se otorga a los AAE, los pacientes AAE+ son los que en una segunda fase del estudio deben ser sometidos a biopsia intestinal.
Conclusiones.
La detección de AAG y AAE en la población estudiada, con una frecuencia superior a la prevalencia conocida de la EC, sugiere que el estudio de AAG y AAE puede ser también en nuestro medio la base para la detección de formas mono o paucisintomáticas, e incluso asintomáticas, de EC.
- català
Fonaments.
Lilas de marcadors serológics, anticossos antigliadina (AAG) i antiendomisi (AAE), pel diagnòstic de la malaltia celíaca (MC) ha permès evidenciar diferents formes clíniques de la malaltia i, fins i tot, formes asimptorniatiques. Aquest fet qüestiona la prevalencia clàssica de la MC en la població europea, establerta en 1:1500-2000, per situar-la propera a 1:300. L'objectiu d'aquest article és mostrar el resultat d'un estudi de la MC en les seves formes mono o paucisimptomiätiques en la població pediàtrica del nostre medi.
Pacients i mètode.
Durant un període de nou mesos s'han seleccionat pacients d'un total de 35.000 consultes en un centre d'atenció primària que dóna cobertura a 6.400 nens fins als 15 anys i també alguns pacients atesos en les consultes externes de l'hospital de referencia. S'han exclòs els que presentaven la forma clàssica de la MC i s'han inclòs nens amb símptomes o patologies descrites com a associades a la MC. En total es varen seleccionar 112 nens dels quals es va extreure mostres de sang per a l'estudi d'immunoglobulines plasma-ligues, AAG per ELISA i AAE per immunofluorescència indirecta.
Resultats.
Dels 112 pacients inclosos a l'estudi, 23 presentaren positivitat d'algun dels marcadors: 8 eren positius conjuntament per AAG i AAE i 15 solament als AAG. Donat el carácter més específic que es concedeix als AAE, els pacients AAE+ són els que, en una segona fase de l'estudi, seran sotmesos a biopsia intestinal.
Conclusions.
La detecció d'AAG i AAE a la població estudiada, amb una freqüència superior a la prevalencia coneguda de la MC, suggereix que l'estudi d'AAG i AAE Pot ser també en el nostre medi la base per a la detecció de formes mono o paucisimptomátiques, i fins i tot, asimptomätiques de MC.
- English
Background.
The study of the serological markers antigliadin and antiendomisial antibodies (AGA, AEA) has made evident that different clinical forms of celiac disease (CD) exist, even asymptomatic forms. As a result, the present reported prevalence of CD in Europe (1:300) seems to be far from previous estimates (1:1500-2000). lt is the objective of this article to report on the results of a study of oligosymptomatic and asymptomatic forms of CD in the pediatric population in the area of Terrassa (Barcelona, Catalunya, Spain).
Methods.
During a period of nine months, children vvere selected from a total of 35.000 visits attended in a primary care center covering a 6.400 pediatric population under 15 years. Also, some children were recruited from the outpatient clinic at the local reference hospital. Those with the classic form of CD vvere excluded from the study. Only children referring nonespecific signs or symptoms of CD, or clinical conditions known to be associated with the development of CD vvere included. A total of 112 children were finally enrolled. Blood samples were taken to measure plasma immunoglobulin levels and to analize the presence of AGA by ELISA and AEA by indirect immunofluorescence.
Results.
23 children showed positive results for some of the serological markers. 15 were positive only for AGA. 8 vvere positive for both AGA and AEA, and, considering the specificity of AEA, they are candidates to intestinal biopsy. Conclusions. The finding of a frequency of positive results higher than the estimated prevalence of CD in the general population might suggest that the study of AGA and AEA could be, also in our area, a useful tool to detect oligosymptomatic and asymptomatic forms of CD in high risk children.
