Resumen de El ser en la apariencia. Estética, imaginario y ontología en las fenomenologías de Husserl y Merleau-Ponty

Annabelle Dufourcq

• español

  El presente artículo se centra en estudiar la concepción husserliana de imaginación y sus implicaciones ontológicas, tal como se manifiestan de manera particularmente sorprendente en su fenomenología genética. Asimismo, se analizará cómo el enfoque de Merleau-Ponty puede arrojar nueva luz sobre este tema. Para ello, afirmo que Husserl, a través de sus reflexiones sobre la cuasipresencia, descubre una dimensión de la experiencia que desafía a la primacía de la percepción. Al reconocer una forma de presencia real en las representaciones imaginativas (tanto en la fantasía [Phantasie] como en la conciencia de imagen [Bildbewusstsein]), Husserl, por un lado, rompe con la definición tradicional de la imagen como una simple proyección resultante de una facultad mental subjetiva y, por otro lado y de modo más fundamental, nos obliga a reconsiderar la noción misma de la realidad más allá de la oposición entre lo real y lo imaginario. Husserl sugiere así la posibilidad de una «ontología» del Pre-ser [Vorsein] y esboza la teoría de un sujeto trascendental difractado en múltiples imágenes de sí mismo.

• català

  Aquest article se centra a estudiar la concepció husserliana d’imaginació i les seves implicacions ontològiques, tal com es manifesten de manera particularment sorprenent en la seva fenomenologia genètica. Així mateix, s’analitzarà com l’enfocament de Merleau-Ponty pot projectar llum nova sobre aquest tema. Per fer-ho, afirmo que Husserl, a través de les seves reflexions sobre la quasipresència, descobreix una dimensió de l’experiència que desafia la primacia de la percepció. En reconèixer una forma de presència real en les representacions imaginatives (tant en la fantasia [Phantasie] com en la consciència d’imatge [Bildbewusstsein]), Husserl, d’una banda, trenca amb la definició tradicional de la imatge com una simple projecció resultant d’una facultat mental subjectiva i, d’altra banda i més fonamentalment, ens obliga a reconsiderar la noció mateixa de la realitat més enllà de l’oposició entre el que és real i el que és imaginari. Husserl suggereix, així, la possibilitat d’una «ontologia» del pre-ésser [Vorsein] i esbossa la teoria d’un subjecte transcendental difractat en múltiples imatges de si mateix.

• English

  The present article focuses on Husserl’s conception of imagination and its ontological implications, as they manifest in a particularly striking way in his genetic phenomenology. I will also analyze how Merleau-Ponty’s approach can shed new light on this topic. My contention will be that Husserl, through his reflections on the quasi-presence, discovers a dimension of experience that challenges the primacy of perception. By recognizing a form of real presence in imaginative representations (both in phantasy [Phantasie] and in image-consciousness [Bildbewusstsein]), Husserl, on the one hand, breaks with the traditional definition of image as a simple projection resulting from a subjective mental faculty; and, on the other hand, more fundamentally, forces us to rethink the very notion of reality beyond the opposition between the real and the imaginary. Husserl thus suggests the possibility of an ‘ontology’ of the Pre-being [Vorsein] and sketches the theory of a transcendental subject diffracted into multiple images of himself.