Comitès de Bioética

• M. Teresa García ^[1] ; Francisco José Cambra ^[1] ; Carlos Luaces ^[1] ; Jesús Pineda ^[1] ; Montserrat Garriga ^[1]
  1. [1] Unitat Integrada Hospital Clínic - Hospital Sant loan de Dei'. Barcelona
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 57, Nº. 5, 1997, págs. 303-306
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Bioethic committees
  • Comités de bioética.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El progreso científico plantea nuevos interrogantes éticos, en ocasiones complejos, que es preciso afrontar. Un modo de hacerlo es a través de la creación de Comités de Bioética. En ellos, diferentes que profesionales de las Ciencias y las Humanidades pueden dialogar y estudiar desde diversos puntos de vista estas cuestiones. Existen básicamente tres tipos de Comités, con funciones y competencias diferentes: los Comités Éticos de Investigación Clínica (CEIC), regulados por la Ley del Medicamento de 1990, cuyo fin es garantizar la corrección científica de los protocolos de investigación clínica y la protección de las personas que participan en ellos. Los Comités Nacionales de Bioética (CNB), que pueden tener carácter temporal o permanente para el análisis de cuestiones de interés general, y los Comités de Ética Asistencial (CEA), dirigidos a resolver los conflictos éticos que se plantean en la asistencia hospitalaria.

    Los primeros Comités nacieron en los años 60 en los Estados Unidos, e inicialmente trataron temas como la selección de pacientes para dializar y la definición de los criterios de muerte cerebral. El desarrollo de la Bioética se vió impulsado por los institutos americanos de Bioética, como el Hastings Center y el Kennedy Institute of Ethics, y en España el Instituto Borja de Bioética. Hasta ahora los Comités de Bioética han demostrado ser instrumentos eficaces y es creciente el interés que despiertan sus documentos y las conclusiones de su trabajo.

  • català

    El progrés científic planteja nous interrogants ètics, en ocasions complexes, que cal afrontar. Una manera de ferho és a través de la creació de Comités de Bioètica. En aquests, diferents professionals de les Ciències i les Humanitats poden dialogar i estudiar des de diferents punts de vista aquestes qüestions. Existeixen bàsicament tres tipus de Comités, amb funcions i competències diferents: els Comités Ètics d'Investigació Clínica (CEIC), regulats per la Llei del Medicament de 1990, la finalitat de la qual és garantir la correcció científica dels protocols d'investigació clínica i la protecció de les persones que participen en ells. Els Comités Nacionals de Bioètica (CNB), que poden tenir caràcter temporal o permanent per a l'anàlisi de qüestions d'interés general, i els Comités d'Ètica Assistencial (CEA), encaminats a resoldre els conflictes ètics que es plantegen en l'assistència hospitalària.

    Els primers Comitès van néixer els anys 60 a Estats Units i inicialment van tractar temes com la selecció de pacients per dialitzar i la definició dels criteris de mort cerebral. El desenvolupament de la Bioètica es va veure impulsat pels Instituts americans de Bioètica, com el Hastings Center i el Kennedy Institute of Ethics i a Espanya l'Institut Borja de Bioètica. Fins ara els Comités de Bioètica han demostrat ser instruments eficaços i creix l'interès que desperten els seus documents i les conclusions del seu treball.

  • English

    The constant development of new scientific advances results in the development of nevv ethical challenges that must be adressed. The Committees of Bioethics constitute a good vvay of confronting these dilemmas. In these committees, professionals of the scientific and humanistic fields can consider these questions from different perspectives.

    There are three categories of Committees, each one of them with different faculties: 1) The Committees of Ethics in Clinical Research, regulated by the 1990 Lavv of Drugs, and vvhich role is to guarantee the rightness of the clinical research protocols and the protection of the patients enroIled; 2) The National Committees of Bioethics, temporary or permanent, which role is to analyze questions of general interest; and 3) The Committees of Ethics in Patient Care, and which role is to solve the conflicts that arise in the care of hospitalized patients.

    The first committees vvere constituted in the 60's in the United States, and addressed the selection criteria for dyalisis in patients with chronic renal failure, and the definition of brain death. The Bioethics was further developed by the American Institutes of Bioethics, like the Hastings Center and the Kennedy Institute of Ethics and, in Spain, the Instituto Borja de Bioética. The Committees of Bioethics have shown to be efficient tools, and are regarded with increasing interest.