Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Síndrome de fatiga crònica a l'adolescència

    1. [1] Pediatre. Girona.
  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 57, Nº. 5, 1997, págs. 294-302
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Chronic fatigue syndrome in adolescents
    • Síndrome de fatiga crónica en la adolescencia
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El síndrome de fatiga crónica (SEC) en la adolescencia es una entidad que es preciso que el pediatra conozca. El síndrome de fatiga crónica se define como un estado de fatiga de duración superior a tres meses (fatiga crónica) que aparece en un adolescente sano, sin ninguna patología orgánica o mental detectable. A pesar de las primeras descripciones que lo relacionaron con infecciones por el virus de Epstein-Barr, no tiene una etiología reconocida. En su patogenia participan factores orgánicos y psicológicos. El diagnóstico se establece de acuerdo con los criterios que lo definen: fatiga de más de tres meses i ausencia de causa orgánica o mental. Antes de establecer el diagnóstico definitivo de SEC tiene que plantearse un amplio diagnóstico diferencial de causas de fatiga crónica, considerando especialmente las miopatías mitocondriales, la fibromialgia y los estados depresivos. El SEC no tiene tratamiento específico.

      El tratamiento de los adolescentes con SEC requiere un abordaje multidisciplinario, con la colaboración de psicólogos, psiquiatras, maestros, asistentes sociales, fisioterapeutas, pediatras y familias. Es importante planificar una actividad física, académica y social equilibrada con unos adecuados períodos de reposo. En general, es necesario considerar bueno el pronóstico de la SFC en la adolescencia y en cualquier caso es mejor que en edades posteriores.

    • català

      La síndrome de fatiga crónica (SFC) a l'adolescència és una entitat que cal que el pediatre la conegui. La síndrome de fatiga crónica es defineix com un estat de fatiga de durada superior a tres mesos (fatiga crónica) que apareix en un adolescent sä, sense cap patologia orgánica o mental detectable. Malgrat les primeres descripcions que la van relacionar amb infeccions pel virus d'Epstein-Barr, no té una etiologia reconeguda. En la seva patogénia hi participen factors orgànics i psicològics. El diagnòstic s'estableix d'acord amb els criteris que la defineixen: fatiga de més de tres mesos i absència de causa orgánica o mental.

      Abans d'establir el diagnòstic definitiu de SFC s'ha de plantejar una ampli diagnòstic diferencial de causes de fatiga crónica, considerant especialment les miopaties mitocondrials, la fibromiälgia i els estats depressius. La SFC no té tractament específic. El maneig dels adolescents amb SFC requereix un abordatge multidisciplinari, amb la collaboració de psicòlegs, psiquiatres, mestres, assistents socials, fisioterapeutes, pediatres i famílies. És important planificar una activitat física, acadèmica i social equilibrada amb uns adequats períodes de repòs. En general, cal considerar bo el pronòstic de la SEC a l'adolescència i en qualsevol cas és millor que en edats posteriors.

    • English

      Chronic fatigue syndrome (CFS) is a clinical entity that pediatricians must know. lt is defined by the occurrence in an adolescent of fatigue lasting more than three months (chronic fatigue) vvithout a recognizable physical or mental cause. Despite early reports relating CES to infections caused by Epstein-Barr virus, no definite etiology has been demostrated. Both organic and psychological factors can play some pathogenic role. Diagnosis is made according to definition criteria: chronic fatigue and abscence of organic or mental cause. Before a diagnosis of CES is made a complete differential diagnosis must be considered, including particularly mitocondrial myopathies, fibromyalgia and depressive states. CFS has no specific treatment. The management of adolescents vvith CES requires a multidisciplinary approach, vvith the coordinated efforts of psychologists, psychiatrists, teachers, social workers, physiotherapists, pediatricians and families. Physical, academic and social activities must be properly planned and balanced vvith adeguate periods of resting. Prognosis of CES in adolescents can be vievved vvith optimism, better than in adults


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno