Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Risc d'accidents dels nens en la pràctica castellera

    1. [1] Hospital General de Manresa
    2. [2] L'Hospitalet de Llobregat.
  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 58, Nº. 4, 1998, págs. 216-225
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Accident risk for children participating in human towers.
    • Riesgo de accidentes de los niños en la práctica castellera.
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Objetivos.

      En el presente estudio se pretende describir y analizar las lesiones que se producen durante la práctica castellera y, si cabe, proponer líneas preventivas.

      Métodos.

      Se analizan los comunicados de lesión emitidos por las Colles Castelleres desde 1993 hasta 1996.

      Resultados.

      Les tasas de siniestralidad acumulada no han variado significativamente en el período estudiado y, en el caso de los niños castellers, se cifra en 44 lesiones/100.000 horas/individuo, lo que representa 97 lesiones/1.000 niños/año. Estas cifras son similares o inferiores a las observadas en otras actividades. En cuanto a la zona del cuerpo más afectada se observa que, mientras en los adultos son los brazos y la columna cervical, en los menores de 15 años son las extremidades inferiores y el cráneo. La lesión más frecuente ha sido la contusión. El 66% de las lesiones de los niños castellers son consideradas leves y el 8.5% importantes, y no muestran ninguna tendencia a aumentar durante el período estudiado. El traumatismo craneoencefálico ha estado presente, normalmente como diagnóstico acompañante, en un 27.1% de los niños lesionados (el 89.5% fueron grado I) de los cuales presentaron conmoción cerebral recuperada un 13.1%. Las variaciones estacionales de las lesiones se corresponden con el calen- dario de actuaciones castelleres, y es el tercer trimestre del año el que registra más actuaciones y más lesiones.

      Conclusiones.

      Se concluye que las tasas de siniestralidad no han variado a lo largo del período estudiado, que hacer castells no comporta un peligro más elevado de sufrir lesiones graves que otras actividades deportivas y que los niños castellers generan más consultas médicas y ingresan más a menudo que los adultos probablemente debido a que participan en mayor proporción en el castell, a una actitud de prudencia, a la dificultad de hacer una evaluación precisa de la gravedad de la lesión por la poca fiabilidad de la opinión del propio niño, por un mayor componente emocional asociado y un posible factor de predisposición por parte del médico.

    • català

      Objectius.

      En el present estudi es pretén descriure ianalitzar les lesions que es produeixen durant la práctica castellera i, si s'escau, proposar línies preventives.

      Mètodes.

      S'analitzen els comunicats de lesió emesos per les Colles Castelleres durant els anys 1993 a 1996.

      Resultats.

      Les taxes de sinistralitat acumulada no han variat significativament en el període estudiat i, en el cas dels nens castellers, es xifra en 44 lesions/100.000 hores/ individu, la qual cosa representa 97 lesions/1.000 nens/any. Aquestes xifres són similars o inferiors a les observades en altres activitats. Quant a la zona del cos més afectada s'observa que, mentre en els adults són els bracos i la columna cervical, en els menors de 15 anys ho són les extremitats inferiors i el crani. La lesió més freqüent ha estat la contusió. El 66% de les lesions dels nens castellers són considerades greus i el 8.5% importants, i no mostren cap tendencia a augmentar durant el període estudiat. El traumatisme craneoencetälic ha estat present, normalment com a diagnòstic acompanyant, en un 27.1% dels nens lesionats (el 89.5% van ser grau I) dels quals presentarencommoció cerebral recuperada un 13.1%. Les variacions estacionals de les lesions es corresponen amb el calendari d'actuacions castelleres, i és el tercer trimestre de l'any el que enregistra més actuacions i més lesions.

      Conclusions.

      Es conclou que les taxes de sinistralitat no han variat al Hang del període estudiat, que fer castells no comporta un perill més elevat de patir lesions greus que altres activitats esportives i que els nens castellers generen més consultes mediques i ingressen més sovint que els adults probablement degut que participen en major proporció al castell, a una actitud de prudencia, a la dificultat de fer una avaluació acurada de la gravetat de la lesió per la poca fiabilitat de l'opinió del propi nen, per un major component emocional associat i un possible factor predisposant per part del metge.

    • English

      Objectives.

      To describe the most common injuries se- condary to the practice of human towers and to define preventive measures.

      Methods.

      Analysis of all the certificates of injuries is- sued by the organizations of human towers during the years 1993 to 1996.

      Results.

      The incidence of accidents did not increase during the studied period and, in the case of children is 44 injuries/100.000 hours/participant, which represents 97 lesions/1.000 children/year. This incidence is similar to the incidence of injuries in other sports. The most commonly injured areas in children younger than 15 years of age were the legs and head, which constrasts with adults, where the most frequently injured areas are arms and cervical spine.

      The most frequent injury was contusion. 66% of the inju- res vvere considered mild, and 8.5% vvere considered se- vere.

      These frequencies remained stable during the studied period. The head injury was part of the diagnosis in 27.1% of the children and it was considered to be grade I in 89.5% of them; 13% of children with head injury had cerebral con- cussion. The seasonal incidence was directly related with the calendar of competition, with the third trimester being the period with the highest number of injuries.

      Conclusions.

      The incidence of injuries has not increa- sed during the studied period. Moreover, the practice of building human tovvers does not represent a higher risk of injury than other sports. Injured children are admitted more frequently than adults, probably dueto the fact that children participate in the building of human towers in a greater number, and that evaluation of injured children is done more carefully.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno