Barcelona, España
Objectivos.
Conocer la prevalencia y la sensibilidad antibiótica de los microorganismos enteropatógenos aislados de los coprocultivos realizados a niños afectos de gastroenteritis en el Servicio de Pediatría durante diez años (1986-1995).
Material i métodos.
En los coprocultivos se utilizaron los medios adecuados para el aislamiento de Salmonella spp, Shigella spp, Yersinia spp, Campylobacter spp, Vibrio spp y Aeromonas spp (desde 1988). Durante cuatro años se investigó también la presencia de E. coli 0157:H7. En el estudio de la sensibilidad antibiótica de Salmonella spp, Campylobacter spp y Aeromonas spp se utilizó el método de difusión de Kirby-Bauer.
Resultados y conclusiones.
Durante los diez años estudiados la media anual de niños con coprocultivo positivo fue del 15.1%. La prevalencia media de cada uno de los enteropatógenos bacterianos ha sido: Salmonella spp (52.1%), Campylobacter spp (35.04%), Aeromonas spp (19.7%), Shigella spp (3.8%), y Yersinia spp (2.4%). Desde 1986 a 1995 la prevalencia de Yersinia spp y Campylobacter spp presenta un aumento estadísticamente significativo, mientras que las de Shigella spp y Salmonella spp descienden también de forma estadísticamente significativa. Los tres serotipos de Salmonella que se aislaron con más frecuencia fueron: S. enteritidis (47.7%), S. thyphimurium (26.5%) y S. virchow (7.5%). El serotipo typhimurium, la frecuencia del cual ha ido aumentando desde el 11.9% al 41.2%, es el que ha presentado un porcentaje más alto de resistencia antibiótica. El porcentage de resistencia de Salmonella spp a la ampicilina ha sido del 53.3% (S. typhimurium 75% y S. enteritidis 30.8%) y al trimetoprim-sulfametoxazol 10.4% (S. typhimurium 11.5% y S. enteritidis 1.9%). En el género Campylobacter, el C. jejuni fue el que se aisló con mayor frecuencia (96.3%). La resistencia antibiótica de C. jejuni frente al ácido nalidíxico ha aumentado del 0% al 82.1% en diez años, siendo la mayoría de estas cepas resistentes a la ciprofloxacina (96.3%) y a la norfloxacina (97.2%). El porcentage medio de la resistencia a la eritromicina ha sido del 5.2%. En el género Aeromonas, A. caviae ha sido la especie más frecuentemente aislada, todas las cepas fueron resistentes a la ampicilina y el 90% fueron sensibles a la amoxicilina-ácido clavulánico, aztreonam, ureidopenicilinas, cefalosporinas de tercera generación, aminoglucósidos y fluoroquinolonas. Las especies más frecuentes de Shigella fueron S. sonnei (79.1%) y S. flexneri (15.7%). Sólo se han aislado tres cepas de E. coli 0157:H7. En el 9% de los pacientes se aisló más de un enteropatógeno bacteriano en el mismo coprocultivo.
Objectius.
Conèixer la prevalença i la sensibilitat antibiótica dels microorganismes enteropategens aïllats dels coprocultius practicats en nens amb gastroenteritis atesos en el Servei de Pediatria durant deu anys (1986-1995).
Material i mètodes.
En els coprocultius es van utilitzar els mitjans adequats per a l'aïllament de Salmonella spp, Shigella spp, Yersinia spp, Campylobacter spp, Vibrio spp i Aeromonas spp (des de 1988). Durant quatre anys es va investigar també la presencia d'E. coli 0157:H7. En l'estudi de la sensibilitat antibiótica de Salmonella spp, Campylobacter spp i Aeromonas spp es va utilitzar el mètode de difusió de Kirby-Bauer.
Resultats i conclusions.
Durant els deu anys estudiats la mitjana anual de nens amb coprocultius positius va ser del 15.1%. La prevalença mitjana de cada un dels pategens bacterians va ser: Salmonella spp (52.1%), Campylobacter spp (35.04%), Aeromonas spp (19.7%), Shigella spp (3.8%), i Yersinia spp (2.4%). Les prevalences de Yersinia spp i de Campylobacter spp presenten un augment estadísticament significatiu, mentre que les de Shigella spp i de Salmonella spp disminueixen també de forma estadísticament significativa. Els tres serotips de Salmonella spp més freqüentment aïllats van ser: S. enteritidis (47.7%), S. thyphimurium (26.5%) i S. virchow (7.5%). El serotip typhimurium, la freqüència del qual ha anat augmentant des de 1'11.9% al 41.2%, és el que ha presentat un percentatge més alt de resistencia antibiótica. El percentatge de resistencia de Salmonella spp a l'ampicilAina va ser 53.3% typhimurium 75% i S. enteritidis 30.8%) i al trimetoprim-sulfametoxazol 10.4% (S. typhimurium 11.5% i S.
enteritidis 1.9%). En el genere Campylobacter, C. jejuni va ser el que es va alar amb més freqüència (96.3%). La resistencia antibiótica de C. jejuni enfront de l'àcid nahchic va augmentar del 0% al 82.1% en deu anys, sent la majoria d'aquestes soques resistents a la ciprofloxacina (96.3%) i a la norfloxacina (97.2%). El percentatge mitjà de la resistencia a l'eritromicina va ser del 5.2%. En el genere Aeromonas, A. caviae va ser l'espècie més freqüentment alada, totes les soques van ser resistents a l'ampicil . lina i el 90% van ser sensibles a l'amoxicil . lina-àcid clavulanic, aztreonam, ureidopenicirlines, cefalosporines de tercera generació, aminoglucósids i fluoroquinolones. Les especies de Shigella més freqüents van ser S. sonnei (79.1%) i S. flexneri (15.7%). Només s'han aïllat tres soques d'E. coli 0157:H7. En el 9% dels nens es va aïllar més d'un enteropatogen bacterià en el mateix coprocultiu.
Background.
\Ne studied the prevalence and the antibiotic susceptibility of enteric microorganism pathogens from the stools of children treated for gastroenteritis at our Department of Paediatrics over 10 years (1986-1995).
Methods.
Standard mediums were used in the stool cultures to study Salmonella spp, Shigella spp, Yersinia spp, Campylobacter spp, Vibrio spp and Aeromonas spp (since 1988). E. coli 0157:H7 was studied during four years. The antibiotic susceptibility of Salmonella spp, Campylobacter spp and Aeromonas spp was determined by the KirbyBauer diffusion method.
Results and conclusions.
During the ten years of the study, the mean percentage of children vvith positive stool cultures was 15.1%. The mean prevalence of each one of the enteric bacterial pathogens was: Salmonella spp (52.1%), Campylobacter spp (35.04%), Aeromonas spp (19.7%), Shigella spp (3.8%), and Yersinia spp (2.4%). The prevalence of Yersinia spp and Campylobacter spp showed a statistically significant increase while Shigella spp and Salmonella spp showed a decrease wich was also statistically significant. The three most frequent Salmonella spp serotypes were: S. enteritidis (47.7%), S. thyphimurium (26.5%) and S. virchow (7.5%). The serotype typhimurium, whose frequency increased progressively from 11.9% to 41.2%, presented the highest rate of antibiotic resistance. The percentage of resistance of Salmonella spp to ampicilin was 53.3% (S. typhimurium 75% and S. enteritidis 30.8%) and to trimethoprim-sulfamethoxazole was 10.4% (S. typ himurium 11.5% and S. enteritidis 1.9%). In Campylobacter genera, C. jejuni was isolated most frequently (96.3%). The nalidixic acid resistance of C. jejuni strains progressively increased from 0% to 82.1% during the ten years. The majority of these were resistant to ciprofloxacin (96.3%) and norfloxacin (97.2%). The mean percentage of Campylobacter spp erythromycin resistance was 5%. In Aeromonas genera, A. caviae was the most frequently isolated species, all strains were resistant to ampicillin and 90% were susceptible to amoxicillin-clavulanate, aztreonam, piperacillin-tazobactam, third generation cephalosporins, aminoglycosides and fluoroquinolones. The most commonly isolated Shigella species were S. sonnei (79.1%) and S. flexneri (15.7%). VVe isolated only three strains of E. coli 0157:H7. In 9% of the patients more than one enteric pathogen was isolated in the same stool culture.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados