Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Incidència del reflux vesicoureteral als controls d'hidronefrosi prenatal

    1. [1] Corporació Sanitària Parc Taulí

      Corporació Sanitària Parc Taulí

      Barcelona, España

  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 58, Nº. 3, 1998, págs. 156-160
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • The incidence of vesicoureteric refluc in the folloin-uo of prenatal hydronephorosis.
    • Incidencia del reflujo vesicoureteral en los controles de la hidronefrosis prenatal.
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Objetivo.

      Valorar la frecuencia y severidad del reflujo vesico-ureteral (RVU) tanto aislado como asociado a otras anomalías renales en un grupo de neonatos diagnosticados prenatalmente de hidronefrosis (HN). Definimos como HN prenatal la presencia de un diámetro anteroposterior de la pelvis renal > ó = a 0.4 cm, lo cual fue detectado en 120 pacientes. HN postnatal se confirmó en 99 pacientes; éstos presentaban los diferentes tipos de HN (grado 1 al 4).

      Material y métodos.

      Se ha efectudo un estudio prospectivo de 120 neonatos diagnosticados prenatalmente en el período 1993-1996. Se les practicó una ecografía renal entre el quinto y séptimo día de la vida. Dependiendo de las estructuras renales afectadas (pelvis, cálices) por la dilatación se clasificaron en HN de grado 0, 1, 2, 3 04. Si la HN era de grado 1 se le practicó una cistografía a las 3 semanas de vida. En los grados 2, 3, 4 se pautó profilaxis antibiótica;

      además de la cistografía se practicó una urografía intravenosa al mes de vida.

      Resultados.

      RVU fue detectado en 20 pacientes (28 unidades renales), 5 niñas y 15 niños: En 16 pacientes (23 unidades) el RVU fue aislado (unilateral en 9 y bilateral en 7 pacientes). El RVU fue en un paciente (p) de grado 1, en 6 p de grado 11, en 5 p de grado 111, en 7 p de grado IV y en 4 p de grado V. En este grupo la ecografía fue normal en 3 unidades renales, con RVU grado 11/111. No existió una correlación entre grado RVU y el grado de HN. La HN grado 11 fue más detectada a pesar de existir RVU de mayor grado, únicamente en 2 p (3 unidades renales) con HN grado 3/4 se les detecta RVU grado IV. En 4 pacientes el RVU (5 unidades renales) estaba asociado a otras anomalías renales (unilateral en 3 p y bilateral en 1 p). El RVU fue en 1 p de grado V, 2 p de grado III y 2 p de grado II. Anomalías renales fueron ureterocele ' riñón ectópico 1 y estenosis pieloureteral'. En 2 unidades renales se evidenció reflujo en el lado contralateral sin alteración ecográfica.

      Conclusiones.

      El RVU aislado fue la anomalía más frecuente de nuestra serie. No existe correlación entre el grado de HN y el grado de RVU, siendo la HN de grado II la más frecuentemente asociada a la patología del reflujo. La anomalía más comúnmente asociada al RVU es la estenosis pieloureteral. Con profilaxis antibiótica el riesgo de infección es muy bajo; de nuestra serie sólo un paciente se infectó.

    • català

      Objectiu.

      Valorar la freqüència i severitat del reflux vesicoureteral (RVU) tant aïllat com associat a d'altres anomalies renals en un grup de nounats diagnosticats prenatalment d'hidronefrosi (HN). Definim com HN prenatal la presencia d'un diàmetre anteroposterior de la pelvis renal > o = a 0.4 cm, el qual fou detectat en 120 pacients. HN postnatal es confirmé en 99 pacients; aquests presentaren els diferents tipus d'HN (grau 1 al 4).

      Material i mètodes.

      S'ha efectuat un estudi prospectiu de 120 nounats diagnosticats prenatalment en el període 1993-96. Se'ls ha practicat una ecografia renal entre el cinqué i setè dia de vida. Dependent de les estructures renals afectades (pelvis i calzes) per la dilatació es van classificar en HN de grau 0, 1, 2, 3 o 4. Si la HN era de grau 1 es va practicar una cistrografia cíclica a les 3 setmanes de vida. En els graus 2, 3 i 4 es va instaurar profilaxi antibiótica; a més de la cistografia es va practicar urografia intravenosa al mes de vida.

      Resultats.

      El RVU es va constatar en 20 pacients (28 unitats renals), 5 nenes i 15 nens: En 16 pacients (23 unitats) el RVU va ser aïllat (unilateral en 9 i bilateral en 7 pacients). El RVU va ser en 1 pacient (p) de grau 1, 6 p de grau II, 5 p de grau UI, 7 p de grau IV i 4 p de grau V. En aquest grup l'ecografia va ser normal en 3 unitats renals amb RVU grau 11/111. No hi va haver una correlació entre el grau de RVU i el grau d'HN. La HN grau 2 va ser la més detectada tot i haver-hi RVU de major grau, sols en 2 p (3 unitats renals) amb HN grau 3/4 se'ls detecté RVU grau IV. En 4 pacients el RVU (5 unitats renals) estaven associats a d'altres anomalies renals (unilateral en 3 p i bilateral en 1 p). El RVU va ser en 1 p de grau V, 2 p de grau III i 2 p de grau 11. Anomalies renals foren ureterocel l , ronyó ectópic i estenosi pieloureteral'. En 2 unitats renals hi havia reflux en el costat contralateral sense alteració ecográfica.

      Conclusions.

      El RVU aïllat és l'anomalia renal més freqüent en la nostra sèrie. No existeix correlació entre el grau d'HN i grau de RVU, i és la HN de grau 2 la més freqüent associada a patologia de reflux. L'anomalia més comunament associada al RVU és l'estenosi pieloureteral. Sota profilaxi antibiótica el risc d'infecció és molt baix; en la nostra sèrie només 1 pacient es va infectar.

    • English

      Objective.

      To assess the frequency and severity of vesicoureteric reflux (VUR), both in Isolation and in association vvith other renal anomalies in a group of newborn infants with prenatal diagnosis of hydronefrosis (HN). Prenatal HN, defined as a renal pelvis vvith anteroposterior diameter greater than or equal to 0.4 cm, was detected in 120 patients. Postnatal HN, ranging from O degree to 4 degree, was confirmed in 99 patients.

      Material and methods.

      In 120 newborn with prenatal diagnosis of HN were studied prospectively from 1993 to 1996. Renal ultrasonography was performed between the fifth and seventh days of life. HN was classified on a scale from O to 4 according to which renal structures (pelvis and calyces) vvere affected. All patients diagnosed as postnatal HN undervvent cyclic cystography at three vveeks of age. Patients classified as 2nd, 3rd or 4th degree HN also, received antibiotic prophylaxis and undervvent intravenous pyelography at the age of one month.

      Results.

      20 patients (15 male and 5 female) had VUR involving (28 renal units). In 16 patients (23 renal units) VUR was the sole renal anomaly (9 unilaterally and 7 bilaterally). In 1 patient (p) was I dregree VUR, 6 p as II degree,5 p as III degree, 7 p IV degree, and 4 p as V degree. In this group ultrasonography was normal in renal units vvith VUR of II o III degree. No correlation between the degree of HN and the degree of VUR was found. Second degree HN was the most common, even when the extent of VUR was greater. In 2 p (3 renal units) vvith 3 or 4 degree HN, IV degree VUR was found. In 4 patients (5 renal units) VUR was found in association with other renal anomalies (3 unilateral and 1 bilateral). One patient had V degree VUR, 2 p had III degree and 2 p had II degree. Associated renal anomalies found vvere uretorecele ectopic kidney and Pyeloureteral stenosis 2 . Reflux was found in the contralateral renal unit in 2 cases vvith normal ultrasonography findings.

      Conclusions.

      The isolated VUR is the most common renal anomaly in our series. There is no correlation between the degree of HN and the degree of VUR, II degree HN was the Most frequently associated to VUR. Pyeloureteral stenosis is the anomaly most frequently found in association vvith VUR. Under antibiotic phrophylaxis the risck of infection is very low; in our series only 1 p. was infected.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno