Proves semiquantitatives en el diagnòstic de la infecció urinària en pediatria d'atenció primària

• Amadeu Roca ^[1] ; Olga Díez ^[1] ; Margarida Puncernau ^[1] ; Remei Sanz ^[1] ; Bernadette Viiiamata ^[1] ; Josep Manuel Carbonell ^[1]
  1. [1] ABS de Salt. Salt (Gironès)
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 58, Nº. 3, 1998, págs. 147-150
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Semiquantitative tests in the diagnosis of urinary infection in pediatric primary care.
  • Pruebas semicuantitativas en el diagnóstico de la infección urinaria en pediatría de atención primaria
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Introducción.

    La Infección Urinaria (IU) es una patologia frecuente que puede ocasionar una morbilidad considerable. El diagnóstico se basa en el urocultivo. Sin embargo, existen algunas pruebas rápidas de cribraje que Pueden ser de utilidad en la consulta de atención primaria.

    Objetivo.

    Evaluar la utilidad de los métodos de cultivo semicuantitativo en el diagnóstico de la IU en la consulta pediátrica de atención primaria.

    Métodos.

    Estudio comparativo entre el urianálisis, el urocultivo semicuantitativo y el urocultivo convencional en el diagnóstico de la IU en una cohorte de 47 niños y niñas con clínica compatible con este diagnóstico.

    Resultados.

    La prueba más específica es la nitrituria: 98%, pero obtiene sensibilidad del 78%. La prueba más sensible es el urocultivo semicuantitativo: 100%, con una especificidad del 79%. Combinando varias pruebas la asociación más rentable para el diagnóstico de IU es la leucocituria y cultivo semicuantitativo: sensibilidad 89%, especificidad 97%, Odds Ratio 8. Existen diferencias significativas (p<0.001) entre los resultados del urocultivo semicuantitativo y el urocultivo convencional.

    Conclusiones.

    La técnica de urocultivo semicuantitativo es una buena prueba de cribraje siempre y cuando el método de recogida de la orina garantice la no contaminación de la muestra. El diagnóstico de IU debe continuar basándose en el urocultivo cuantitativo convencional. La negatividad del urocultivo semicuantitativo prácticamente descarta la IU.

  • català

    Introducció.

    La Infecció Urinària (IU) és una patologia freqüent que pot ocasionar una morbilitat considerable. El diagnòstic es basa en l'urocultiu, però hi ha algunes proves ràpides de cribratge que poden ser d'utilitat en la consulta d'atenció primária.

    Objectius.

    Conèixer la utilitat dels mètodes de cultiu semiquantitatiu en el diagnòstic de la IU en la consulta de pediatria d'atenció primària.

    Mètodes.

    Estudi comparatiu entre l'urianálisi i l'urocultiu semiquantitatiu amb l'urocultiu convencional pel diagnòstic d'IU d'una cohort de 47 nens i nenes amb clínica compatible amb aquest diagnòstic.

    Resultats.

    La prova més específica és la nitritüria: 98%, però obté una sensibilitat 78%. La prova més sensible és l'urocultiu semiquantitatiu 100%, amb una especificitat 79%. De la combinació de diverses proves la més rentable per al diagnòstic d'IU és la leucocitúria i cultiu semiquantitatiu: sensibilitat 89%, especificitat 97%, Odds Ratio 8. Existeixen diferències significatives (p<0.001) entre els resultats de l'urocultiu semiquantitatiu i l'urocultiu convencional.

    Conclusions.

    La técnica d'urocultiu semiquantitatiu és una bona técnica de cribratge sempre que en la recollida de l'orina es garanteixi la no contaminació de la mostra. El diagnòstic de IU s'ha de continuar fonamentant en 'urocultiu convencional quantitatiu. La negativitat de l'urocultiu semiquantitatiu pràcticament descarta la U.

  • English

    lntroduction.

    Urinary infections (UI) occur commonly and may lead to substantial morbidity. Diagnosis is based on urine culture, but some screening tests may be useful in primary care.

    Objective.

    The aim is to evaluate the utility of semiquantitative urine culture and urine culture to diagnose UI. Forty-seven children vvere enrolled in the study cohort. All of them had clinical simptoms suggestive of UI.

    Results.

    Nitrituria is the most specific test: 98%, and a sensitivity of 78%. Semiquantitative urine culture gets the highest sensitivity 100%, and it gets a specificity of 79%. Semiquantitative urine culture and leucocituria are the best predictors for the diagnosis of UI: Sensitivity 89%, Specificity 97%, Odds Ratio 8. The results of semiquantitative uriculture and uriculture are different (p<0.001).

    Conclusions.

    Semiquantitative uroculture may be good screening test but it is imperative to assure the aseptic conditions in urine collection. The diagnosis of UI has to be based on quantitative urine culture. A negative semiquantitative urine culture practically rules out the diagnosis of infection.