Enquesta als adolescents: el teu metge de capçalera ha de ser el pediatre?

• Josep de la Flor ^[1] ; Magdalena Bartomeus ^[2] ; Francesca Freixas ^[2] ; Victòria Hernández ^[2] ; Maria Lluïsa Ridao ^[1] ; Jaume Sabrià ^[1]
  1. [1] Pediatre d'Atenció Primaria
  2. [2] Àrea Básica de Salut Sant Vicenç dels Horts. Barcelona.
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 58, Nº. 2, 1998, págs. 74-77
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Should your pediatrician be your primary physician?: results of a survey among adolescents.
  • Encuesta a los adolescentes: ¿tu médico de cabecera ha de ser el pediatra?
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Objetivo.

    Conocer la opinión de nuestros adolescentes y sus padres sobre los límites de la edad pediátrica y las características de la asistencia que reciben.

    Material y métodos.

    Estudio prospectivo-descriptivo de un año de duración. Encuestas a los adolescentes de 12 a 15 años y a sus padres.

    Resultados.

    Se obtuvieron 473 encuestas de jóvenes y 297 de sus padres. un 81% de los jóvenes y un 93% de sus padres se mostraron de acuerdo en que el adolescente fuese atendido por el pediatra. La mayor parte de respuestas daban los 16 años como límite adecuado de edad.

    Un 82% se mostraban de acuerdo en tener la misma sala de espera que niños más pequeños. Las características del Equipo de Atención primaria pediátrica eran el factor más valorado para preferir la asistencia por pediatras.

    Conclusiones.

    1. Los adolescentes y sus padres prefieren recibir asistencia pediátrica, mayoritariamente hasta los 16 años. 2. La falta de espacio diferenciado no debe utilizarse como argumento para no asumir su asistencia. 3. La continuidad asistencial por un equipo de características valoradas positivamente es el factor más relevante para decidir no hacer el cambio de médico.

  • English

    Objectives.

    To know the opinion of adolescents and their parents about the upper limits of pediatric age and the degree of satisfaction with the care received from their pediatricians.

    Methods.

    Prospective-descriptive study of one-year duration. A questionnaire was delivered to adolescents aged 12 to 15 and to their parents.

    Results.

    473 ansvvers from adolescents and 297 answers from their parents vvere obtained. Eighty-one percent of adolescents and 93% of their parents agreed that the pediatrician should be the primary physician. The preferred upper limit for pediatric age was considered to be 16 years; 82% of adolescents did not find any problem in sharing the waiting room with younger children. The most common reason in preferring the pediatric care to the adult one was the characteristics of the primary care team.

    Conclusions.

    1. Both the adolescents and their parents prefer the pediatrician as a primary care giver until 16 years of age. 2. The lack of separate waiting areas for children and adolescents is not a valid reason for not assurning the care of adolescents by pediatricians. 3. The continuity of care by a primary care team is the most important factor.

  • català

    Objectiu.

    Conèixer l'opinió dels adolescents i Ilurs pares sobre els límits de l'edat pediátrica i les característiques de l'assistència que reben.

    Material i mètodes.

    Estudi prospectiu-descriptiu d'un any de durada. Enquesta diferenciada als adolescents entre 12-15 anys i Ilurs pares.

    Resultats.

    473 enquestes a joves i 297 als acompanyants. El 81% dels joves i el 93% dels pares volen ser atesos pel pediatre. Els 16 anys és el límit preferit pels joves. El 82% es mostraven d'acord amb compartir sala d'espera amb els més petits. Les característiques de l'Equip d'Atenció primària pediàtrica eren el factor més citat per preferir l'assistència pediàtrica, tant pels joves (50%) com pels pares (60%).

    Conclusions.

    1. Els adolescents i els seus pares prefereixen rebre assistència pediàtrica, majoritàriament fins als 16 anys. 2. La manca d'un espai diferenciat no ha de ser argument per tal de no assolir la seva assistència. 3. La continuïtat assistencial per un Equip d'Atenció primària pediàtrica del qual es valoren positivament les seves característiques és el factor més rellevant per tal de no fer el canvi al metge d'adults.