Estudi psicosocial dels fills de pares separats

• Joan Caries Surís ^[1] ; Núria Parera ^[1] ; Conxita Puig ^[1]
  1. [1] Institut Universitari Dexeus

     Institut Universitari Dexeus

     Barcelona, España

     
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 58, Nº. 1, 1998, págs. 4-8
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Psychosocial study of children with divorced parents.
  • Estudio psicosocial de los hijos de padres separados.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Objetivo.

    Conocer en qué medida la separación de los padres afecta a los hijos, sobretodo cuando llegan a la adolescencia.

    Pacientes y métodos.

    Se ha estudiado un grupo de jóvenes con padres separados (n=50) y un grupo control (n=60).

    Todos ellos habían acudido a las consultas externas de la Unidad de Adolescentes de nuestro centro. Para la recogida de datos se ha usado un cuestionario anónimo y auto-administrado elaborado por nuestra Unidad que consta de 59 preguntas que incluían: datos personales, datos familiares, relaciones con los padres, consumo de drogas, consecuencias de la separación, rendimiento académico y problemas personales. La versión para los controles (que no incluía las preguntas sobre las consecuencias del divorcio) constaba de 33 preguntas. Para el análisis estadístico se ha utilizado la prueba de Chi-cuadrado para las variables cualitativas y la t de Student para las cuantitativas.

    Resultados.

    Era significativamente más frecuente que los hijos de padres separados hubiesen repetido algún curso, pensasen que la mayoría de sus amigos tenían los padres separados, tuviesen el padre o la madre fumadores y pensasen que su padre se preocupaba poco por ellos. En cambio tenían menos probabilidades de tener hermanos. No había ninguna diferencia en el consumo de drogas o en los problemas personales, a pesar de que había una tendencia a tener un mayor porcentaje de ideación suicida.

    Conclusiones.

    En general hay menos diferencias de lo que cabría esperar entre ambos grupos. El hecho que la relación entre los padres es bastante buena y que ven con frecuencia al progenitor con el que no conviven podría explicar, al menos en parte, esta falta de diferencias.

  • català

    Objectiu.

    Conèixer en quina mesura la separació dels pares afecta els fills, sobretot quan arriben a l'adolescència.

    Pacients i mètodes.

    S'ha estudiat un grup de joves amb els pares separats (n.50) i un grup control (n=60). Tots ells havien acudit a les consultes externes de la Unitat d'Adolescents del nostre centre. Per a la recollida de les dades s'ha fet servir un qüestionari anònim i auto-administrat elaborat per la nostra Unitat que consta de 59 preguntes que inclouen: dades personals, dades familiars, relacions amb els pares, consum de drogues, conseqüències de la separació, rendiment acadèmic i problemes personals. La versió per als controls (que no incloïa les preguntes sobre les conseqüències del divorci) constava de 33 preguntes. Per a l'anàlisi estadística s'ha utilitzat la prova de Xi-quadrat per a les variables qualitatives i la t de Student per a les quantitatives.

    Resultats.

    Era significativament més freqüent que els fills de pares separats haguessin repetit algun curs, pensessin que la majoria dels seus amics tenien els pares separats, tinguessin el pare o la mare fumadors i pensessin que el seu pare es preocupava poc per ells. En canvi tenien menys probabilitats de tenir germans. No hi havia cap diferència pel que feia al consum de drogues o als problemes personals, tot i que hi havia una tendència a tenir un major percentatge d'ideació suicida.

    Conclusions.

    En general hi ha menys diferències del que caldria esperar entre ambdós grups. El fet que la relació entre els pares és bastant bona i que veuen amb freqüència al progenitor amb el qual no conviuen podria explicar, almenys en part, aquesta manca de diferències.

  • English

    Objective.

    To know to vvhat extend parents' divorce influences their children, specially when they reach adolescence.

    Patients and methods.

    A group of youth vvith divorced parents (n=50) and a control group (n.60) were studied. They had attended the outpatient clinics of the Adolescent Unit of our hospital. Data vvere gathered using an anonymous self-administered questionnaire done by our Unit that includes 59 questions on: personal data, family data, relationship with parents, drug use, divorce's consequences, school work and personal problems. The questionnaire for controls included 33 questions. X-square and Student t were used for statistical analysis.

    Results.

    lt was significantly more frequent that children of separated parents had failed a grade, thought that most of their friends' parents were divorced, had a smoking father or mother, and thought that their father did not care much about them. On the other side, they were less likely to have siblings. There vvere no differences in the use of drugs or in personal problems, although there was a trend tovvards a higher percentage of suicida] ideation.

    Conclusions.

    In general there are less differences than expected betvveen groups. The fact that the relationship between parents is quite good and that they see the parent with vvhom they do not live quite often could explain, at least partially, this lack of differences.