L'Humor polític durant la dictadura de Primo de Rivera

• Autores: Josep M. Roig i Rosich
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 26, 2015, págs. 19-39
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Political humour during Primo de Rivera’s dictatorship
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Les dictadures es caracteritzen per una privació de les llibertats; la de Primo de Rivera no en va ser una excepció, especialment en l’àmbit català, on es van perseguir de manera prioritària els signes d’identitat catalans. Una de les reaccions davant d’aquesta situació fou l’humor polític popular. L’humor significa una sortida davant la por, la censura o la desinformació. El que hem intentat fer és recollir diverses manifestacions d’aquest humor, sia a través d’entrevistes dutes a terme fa temps o del buidatge de revistes, publicacions clandestines i fulls volants. També volem constatar quins en van ser els temes preferents: la família reial, el dictador, la seva vida privada, la censura, etc., alhora que en fem una petita antologia.

    Davant la impotència del ciutadà enfront d’un dictador militar, l’humor es pot considerar una vàlvula d’escapament enfront de la indignació i de la injustícia, i probablement bastant d’això hi va haver a Catalunya, on ja hi havia una llarga tradició d’humor polític.

  • English

    Dictatorships typically deprive people of their freedoms and Primo de Rivera’s dictatorship was no exception, particularly in the Catalan sphere where the priority was to persecute any signs of Catalan identity. One of the reactions to this situation was popular political humour. Humour represents an outlet in the face of fear, censorship and disinformation. We have attempted to collect various examples of this humour, both through interviews carried out some time ago and through extracts from magazines, clandestine publications or flyers. We have also established the topics of choice: the royal family, the dictator, his private life, censorship, etc., at the same time as creating a brief anthology of them. Given citizens’ powerlessness against a military dictator, humour can be considered as an escape valve for feelings of indignation and injustice, and there was probably quite a lot of that in Catalonia, which had already enjoyed a long tradition of political humour.