La Construcció social de la nació o resistència d'alliberament nacional (1939-1977): principals aportacions al sobiranisme actual

• Fermí Rubiralta i Casas ^[1]
  1. [1] Gobierno Vasco-Eusko Jaurlaritza

     Gobierno Vasco-Eusko Jaurlaritza

     Vitoria, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 26, 2015, págs. 129-158
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The social construction of nation or resistance to national liberation (1939-1977): key contributions to modern-day sovereignism
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquesta ponència aprofundeix en els factors i els elements claus que durant el franquisme i els primers anys de la segona restauració borbònica, malgrat l’evident debilitat de l’espai polític independentista, varen contribuir a conformar l’esclat sobiranista que vivim en aquests moments. Adaptant-se a les profundes transformacions de la societat catalana a partir de la dècada de 1950, el contingut transversal de la reivindicació nacional, el desplegament de la política unitària per part de l’oposició antifranquista i l’aposta, fins i tot dels sectors independentistes, per una estratègia estatutària gradualista que deixaria al descobert la incapacitat de l’Estat espanyol per assumir una realitat nacional diferenciada faran possible la construcció d’un catalanisme genèric però explícit que es manifesta avui dia en una clara reivindicació en favor d’una sobirania catalana plena.

  • English

    This conference deepens in the key elements that during the Franco regime and the first years of the second bourbon restoration contributed to define the sovereignty outbreak that we live nowadays, in spite of the obvious weakness of the pro independence political context. Adapting itself to the deep changes of the Catalan society from 1950 on, the cross content of the national assertion, the display of the unitarian policy from the anti Franco regime’s opposition and the wager, even from the pro independence units, on a stagyst statutory strategy that would uncover the inability of the Spanish State to assume a national differed reality, will enable the construction of a generic, but explicit, catalanism that expresses itself nowadays in a clear concession in favour of a total Catalan self-government.