Resumen de El Sistema constitucional català i el dret de les persones entre 1702 i 1706
- català
Aquest article se centra en l’anàlisi del model polític català abolit el 1714. Situa el caràcter empíric de la legislació catalana, un dret escrit fruit del coneixement dels fets socials i polítics i arrelat a la realitat. Amb aquest dret públic, la societat catalana feia del juridicisme l’arma contra l’intervencionisme i l’autoritarisme reials. Aquest model va aconseguir la seva màxima capacitat d’evolució en les Corts de 1701-1702 (les Corts de Felip V) i sobretot en les Corts de 1705-1706 (les Corts de l’arxiduc Carles III). Aquestes Corts reforçaren l’ordenament jurídic català amb la voluntat de contrarestar la política reial posterior a la derrota de la Guerra dels Segadors. En aquestes Corts, amb una notable presència dels síndics del braç municipal, superior en les Corts de l’arxiduc, es van aprovar lleis importants de caràcter molt divers (econòmiques, socials, culturals, administratives, d’ordenament de la justícia i el notariat, etc.); però aquesta comunicació només pretén destacar les lleis destinades a salvaguardar les Constitucions (compilació de les lleis i creació del Tribunal de Contrafaccions), a defensar els drets civils per sobre de la jurisdicció militar i a garantir els drets de les persones, fet aquest darrer especialment rellevant en les Corts de 1705-1706, sota l’experiència de la repressió del primer regnat de Felip V. La modernitat d’aquestes Corts va quedar liquidada amb la caiguda de Barcelona de 1714 i la implantació de la Nova Planta.
- English
This article analyses the Catalan political model abolished in 1714. It focuses on the empirical character of Catalan legislation as a written law resulting from knowledge of social and political events and rooted in reality. With this public law, Catalan society used juridicism as a weapon against royal interventionism or authoritarianism. This model reached its peak of development in the courts of 1701-1702 (the courts of Felipe V) and especially in the courts of 1705-1706 (the courts of Archduke Charles III). These courts supported Catalan legislation with the aim of counteracting royal policy after defeat in the Catalan Revolt. In these courts, with a notable presence of guilds from the municipal branch, greater in the Archduke’s courts, a wide range of important laws were passed (affecting the economy, society, culture, the legal and notarial systems, etc.) but this article merely intends to highlight those laws aimed at safeguarding the constitutions (the compilation of the laws and creation of the Catalan Court of Litigations (Tribunal de Contrafaccions) to defend civil rights above military authority and guarantee people’s rights, the latter being particularly relevant in the courts of 1705-1706 under the repression of the first reign of Felipe V. The modernity of these courts disappeared with the fall of Barcelona in 1714 and the implementation of the Nueva Planta decrees.
