Estudi pilot de vigilància epidemiològica del xarampió a Catalunya

• Pere Godoy ^[1]
  1. [1] Generalitat de Catalunya

     Generalitat de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 59, Nº. 1, 1999, págs. 12-18
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Pilot study of epidemiological surveillance of measles in Cataluña.
  • Estudio piloto de vigilancia epidemiológica del sarampión en Cataluña.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Fundamentos.

    Las estrategias de eliminación del sarampión tienen que ajustarse a las características epidemiológicas de la enfermedad.

    Objetivo.

    Analizar una serie de casos de sarampión en relación a su presentación por grupos de edad y antecedentes vacunales.

    Métodos.

    Los casos de sarampión se detectaron mediante un sistema de vigilancia epidemiológica y se les realizó una encuesta epidemiológica que contenía información sobre las variables: sexo, edad, síntomas clínicos, confirmación analítica, antecedentes de vacunación, lugar probable de contagio de la enfermedad y relación con algún brote epidémico.

    La relación de la variable grupo de edad y falta de antecedentes de vacunación se determinó con la odds ratio (OR) con su intervalo de confianza (IC) del 95%.

    Resultados.

    La encuesta epidemiológica confirmó que el 82.2% de los pacientes (171/208) presentaron criterios de caso de sarampión. La tasa de incidencia global fue de 8.3 casos por 100.000 personas-año.

    La falta de antecedentes de vacunación se asoció con los grupos de edad de menos de 5 años (OR = 6.1; IC: 95% 1.0-45.8), de 5-9 años (OR = 2.5; IC: 95% 0.3-22.0) y en los mayores de 14 años (OR = 29.2; IC: 95% 5.1-220.5).

    Conclusiones.

    La falta de antecedentes vacunales por grupos de edad indica que el adelanto de la segunda dosis de triple vírica a los 4-6 años y la instauración de controles del estado vacunal al entrar en la escuela y en los mayores de 14 años pueden contribuir a la eliminación del sarampión. El sistema de vigilancia epidemiológico debe confirmar cada caso notificado, estudiar los brotes y facilitar la caracterización molecular de los virus implicados.

  • English

    Background.

    Strategies for the eradication of measles have to be implemented according to the epidemiological features of the disease.

    Objective.

    The aim of this study was to analyze a series of cases of measles in Catalonia and in relationship to different age groups and with the immunization status.

    Methods.

    The cases of measles were identified by means of the epidemiological surveillance system. Information regarding sex, age, clinical symptoms, laboratory confirmation, vaccination record, source of infection, and possible outbreak-related links. The relationship between the vaccination record and the other variables was determined using the Odds ratio (OR), and its 95% confidence interval.

    Results.

    The survey showed that 82.2% of the patients (171/208) fulfilled the clinical criteria for the diagnosis of measles. The overall incidence rate was 8.3 per 100,000 person-years. The lack of vaccination record was associated with age under 5 (OR= 4.0; 95% CI: 1.4-11.8), age 5 to 9 years (OR=2.5;95% CI: 0.3-22.0) and age over 14 years (OR=19.2;95%CI: 5.1-22.5).

    Discussion.

    The administration of a second dose of anti-measles vaccine at 4-6 years of age, and the monitoring of the vaccination status during the first year of school and among children older than 14 years could contribute to eradication of measles. This system of epidemiological surveillance has allowed the confirmation of each reported case, to study each outbreak, and to identify the virus involved

  • català

    Fonaments.

    Les estratègies d’eliminació del xarampió necessiten ajustar-se a les característiques epidemiològiques de la malaltia.

    Objetiu.

    Analitzar una sèrie de casos de xarampió en relació amb la seva presentació per grups d’edat i antecedents vacunals.

    Mètodes.

    Els casos de xarampió es van detectar mitjançant un sistema de vigilància epidemiològica i se’ls va realitzar una enquesta epidemiològica que contenia informació sobre les variables: sexe, edat, símptomes clínics, confirmació analítica, antecedents de vaccinació, lloc probable de contagi de la malaltia i relació amb algun brot epidèmic.

    La relació de la variable grup d’edat i manca d’antecedents de vaccinació es determinà amb l’odds ratio (OR) amb el seu interval de confiança (IC) del 95%.

    Resultats.

    L’enquesta epidemiològica confirmà que el 82.2% dels pacients (171/208) va presentar criteris de cas de xarampió. La taxa d’incidència global va ser de 8.3 ca- sos per 100.000 persones-any.

    La manca d’antecedents de vaccinació s’associà amb els grups d’edat de menys de 5 anys (OR = 6.1; IC: 95% 1.0-45.8), de 5-9 anys (OR = 2.5; IC: 95% 0.3-22.0) i en els ma- jors de 14 anys (OR = 29.2; IC: 95% 5.1-220.5).

    Conclusions.

    La manca d’antecedents vaccinals per grups d’edat indiquen que l’avançament de la segona dosi de triple vírica als 4-6 anys i la instauració de controls de l’estat vaccinal en entrar a l’escola i en els majors de 14 anys poden contribuir a eliminar el xarampió. El sistema de vigilància epidemiològica hauria de confirmar cada cas notificat, estudiar els brots i facilitar la caracterització molecular dels virus implicats.