La febre com motiu principal de consulta a un servei privat d’urgències pediàtriques domiciliàries

• Josep de la Flor ^[1] ; Josep Bras ^[1] ; Francesc Codina ^[1] ; Xavier Codina ^[1] ; Josep Miquel Soler ^[1] ; Diego L. Van Esso ^[1]
  1. [1] Pediatres d’Urgència SA”, Barcelona
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 60, Nº. 5, 2000, págs. 240-244
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Fever is the most common reason for consulation to a private service of domiciliary pediatric emergency care.
  • Fiebre, motivo principal de consulta a un servicio privado de urgencias pediátricas domiciliarias.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Objetivo.

    Estudiar las variables registradas en las visitas con fiebre aguda.

    Material y métodos.

    Estudio prospectivo de un año, con registro en todas las visitas con fiebre aguda de: día, hora, edad, sexo, tiempo de evolución de la fiebre, presencia de otros motivos de consulta, antecedentes de convulsión febril, tratamientos previos, diagnósticos, tratamientos y eventual derivación hospitalaria.

    Resultados.

    La fiebre ha estado presente en el 58.5% de las visitas, con una edad media de 3.8 años y una moda de 1 año. Único motivo de consulta en el 50.6%. La distribución por edad es similar a la del resto de visitas. En el 56% el tiempo de evolución es inferior a 12 horas. El 53% han iniciado previamente tratamiento antitérmico. El resfriado común ha sido el diagnóstico más frecuente. Los diagnósticos sintomáticos han sido del 12.3%, en relación inversamente proporcional a la edad, al tiempo de evolución y a la presencia de otros motivos de consulta. Se han prescrito antitérmicos en el 86.5% y antibióticos en el 54.5%. Se han derivado el 1.45% (65% de derivaciones en niños de menos de 3 años), principalmente para valorar bacteriemia oculta (45%). Los menores de 1 año consultan proporcionalmente más por la noche.

    Conclusiones.

    Los niños con fiebre tienen una distribución por edad similar a la del resto de urgencias. Los diagnósticos sintomáticos son escasos y están en relación inversa a la edad, tiempo de evolución y presencia de otros motivos de consulta. La gran mayoría reciben medicación antitérmica y más de la mitad, antibióticos. Los niños pequeños consultan más de noche y son derivados más frecuentemente.

  • català

    Objectiu.

    Estudiar totes les variables registrades en les nostres visites en les quals la febre aguda és present.

    Material i mètodes.

    Estudi prospectiu, d’un any de durada, en el qual en totes les visites amb febre aguda s’han registrat les dades següents: dia, hora, edat, sexe, temps d’evolució de la febre, altres motius de consulta, antecedents de convulsió febril, tractaments previs, diagnòstics, tractaments i eventual derivació hospitalària.

    Resultats.

    La febre ha estat present en el 58.5% de les visites, amb una edat mitjana de 3.8 anys i una moda d’1 any. És motiu únic de consulta en el 50.6% dels casos. La distribució per edats és similar a la resta de visites. En el 56% el temps d’evolució és inferior a 12 hores. El 53% han iniciat prèviament tractament antitèrmic. El refredat comú ha estat el diagnòstic més freqüent (35%). El 12.3% han estat diagnòstics simptomàtics, una proporció inversament proporcional a l’edat del nen, al temps d’evolució i a la presència d’altres motius de consulta. S’ha fet prescripció d’antitèrmics en el 86% de les visites, i d’antibiòtics en el 54%. La derivació ha estat de l’1.45% (65% en menors de 36 mesos), principalment per valorar el risc de bacterièmia oculta (45%). Els menors d’un any consulten proporcionalment més a la nit.

    Conclusions.

    Els nens amb febre tenen una distribució per edats similar a la resta de visites urgents. Els diagnòstics simptomàtics són escassos i es relacionen inversament amb l’edat, el temps d’evolució i la presència d’altres motius de consulta. Es prescriu medicació antitèrmica a la gran majoria i a més de la meitat, antibiòtics. Els nens petits consulten més de nit i es deriven més sovint a l’hospital.

  • English

    Objective.

    To study the characteristics of all febrile children evaluated by a private service of domiciliary pediatric emergency care.

    Methods.

    One-year prospective study with documentation of the clinical characteristics of all children consulted for acute fever. Data collected included: day and time, age, gender, hours of fever, additional symptoms, previous febrile seizures, previous treatments, diagnosis, treatment, and referral to hospital.

    Results.

    The presence of fever was documented in 58.5% of the cases. Median age was 3.8 years. Fever was the only reason for consulting in 50.6% of the cases. Evolution of symptoms was less than 12 hours in 56% of the cases. Antipyretics had been previously administered in 53% of the children. The most frequent diagnosis was common cold. In 12.3% of the patients, a diagnosis could not be made, and were treated symptomatically. Symptomatic diagnosis was inversely correlated with age, time of evolution and presence of other complaints. Antipyretics and antibiotics were prescribed in 86.5% and 54.5% of the patients, respectively. The hospital referral rate was 1.45% (65% for children 0-36 months), and in the majority of cases the reason for referral was to rule-out occult bacteriemia. The majority of night consults were related of febrile infants.

    Conclusions.

    Febrile children consulting a private service of emergency care have an age distribution similar to children consulting for other reasons. Symptomatic diagnoses are rare, and correlate inversely with age, time of duration of symptoms, and the presence of other com- plaints. The majority of the patients are prescribed antipyretics, and more then 50% are prescribed antibiotics. Consults regarding infants and children younger than 36 months are more frequent at night, and a significant proportion of these patients are referred to a hospital.