Resumen de Petició d’exploracions complementàries i derivació a especialistes des d’una consulta d’atenció primària pediàtrica en una Àrea Bàsica de Salut

J. de la Flor Bru, Neus Parellada

• español

  Objetivo.

  Estudiar el perfil de petición de exploraciones complementarias (EECC) y derivaciones a especialistas (DE) en una consulta consolidada de Atención Primaria pediátrica reformada en el sector público, comparándolo con datos previos de una consulta no reformada (A) y una consulta reformada de puesta en marcha reciente (B).

  Métodos.

  Estudio prospectivo de un año de duración, con registro de datos de visitas en las que se ha practicado EECC (edad, sexo, motivo de consulta que ha motivado EECC, tipo de EECC pedida, carácter: screening o estudio y rendimiento obtenido) y de las que se ha procedido a DE (edad, sexo, motivo de consulta, carácter de la derivación: ordinaria, preferente, urgente, nivel de satisfacción del derivador con la respuesta obtenida y explicación de las respuestas insatisfactorias). El tratamiento estadístico de los datos se ha hecho con el test de Chi-cuadrado y el test Z de análisis de proporciones.

  Resultados.

  Se han practicado EECC en el 1.65% de las visitas, significativamente inferior que en A y B. Las más solicitadas han sido analítica urinaria, hemograma-hierro y coprocultivo. Los motivos más frecuentes han sido el screening urinario en el Programa de atención al niño sano, el síndrome miccional y el mareo. El análisis de las EECC muestra una aparente posibilidad de reducción en la radiología ósea. El rendimiento global positivo ha sido del 16.1%, aumentando al 21.4% si se excluyen los screenings. Se ha derivado el 1.58% de las visitas, significativamente inferior a A y B. El 60.7% a especialistas de zona. El 73.2% con carácter ordinario. Oftalmólogo, dermatólogo y neurólogo han sido los especialistas más consultados. Los motivos más frecuentes han sido el test visual alterado, la verruga y el mareo. El análisis de las DE muestra una aparente posibilidad de reducción en dermatólogo y ORL. El nivel de satisfacción ha sido significativamente superior en hospital (54.5%) que en zona (25%). La causa más frecuente de insatisfacción ha sido la falta de informe de respuesta.

  Conclusiones.

  1) Una consulta de Atención primaria pediátrica reformada y consolidada, disminuye las EECC y DE. 2) La satisfacción es superior con DE a hospital que en DE a zona. 3) La formación en Traumatología/Ortopedia podría disminuir la petición de radiología. 4) La dotación material (impedanciómetro) y creación de unidades especializadas de resolución (tratamiento de verrugas) podría disminuir la DE.

• català

  Objectiu.

  Estudiar el perfil de petició d’exploracions complementàries (EECC) i derivacions a especialistes (DE) a una consulta consolidada de pediatria d’Atenció Primària reformada del sector públic, tot comparant-lo amb una consulta no reformada ni consolidada (A) i una altra reformada de posta en marxa recent (B).

  Mètodes.

  Estudi prospectiu d’un any de durada. Registre de dades de les visites a les quals s’ha demanat EECC (edat, sexe, motiu de consulta que ha generat la petició, tipus d’EECC demanada, caràcter: cribratge o estudi i rendiment obtingut), i de les visites a què s’ha procedit a DE (edat, sexe, motiu de consulta, caràcter: ordinària, preferent, urgent, nivell de satisfacció del derivador amb la resposta obtinguda i explicació a respostes insatisfactòries).

  El tractament estadístic de les dades s’ha fet amb el test de chi-quadrat i amb la Z de comparació de proporcions.

  Resultats.

  S’ha practicat EECC a l’1.65% de les visites, significativament inferior a A i B. Les més sol·licitades han estat l’analítica urinària, hemograma-ferro i coprocultiu. El motiu més freqüent ha estat el cribratge urinari al Programa d’Atenció al nen sa, la síndrome miccional i el mareig. El rendiment global positiu ha estat del 16.1%, 21.4% si excloem els cribratges. L’anàlisi de les EECC mostra una aparent possibilitat de reducció només a la radiologia òssia. S’ha procedit a DE a l’1.58% de visites, significativament inferior a A i B. El 60.7% ha estat derivat a especialista de zona. El 73.2% amb caràcter ordinari. Oftalmòleg, dermatòleg i neuròleg han estat els més consultats. Test visual alterat, berruga i mareig han estat els motius més freqüents. L’anàlisi de les DE mostra una aparent possibilitat de reducció a dermatòleg i ORL. El nivell de satisfacció ha estat significativament superior a hospital (54.5%) que a zona (25%). La causa més freqüent d’insatisfacció ha estat la manca d’informe de resposta.

  Conclusions.

  1) Una consulta d’Atenció primària pedià-trica reformada i consolidada disminueix la petició d’EECC i DE. 2) La satisfacció és superior en DE a hospital. 3) Una millor formació en traumatologia/ortopèdia disminuiria la petició d’EECC radiològiques. 4) La dotació material (impedanciòmetre) i creació d’unitats especialitzades de resolució (tractament de berrugues), disminuiria la DE.

• English

  Objective.

  To study the pattern of request of diagnostic (laboratory and imaging) studies and referral to specialists in a reformed public primary care center with a longstanding practice, and compare it with non-reformed public centers (type A) and with reformed public centers with a short-standing practice (type B).

  Methods.

  One year prospective study, with documentation of all data concerning visits in which diagnostic studies were requested (age, sex, chief complaint, study requested and reason –screening vs diagnostic–, and diagnostic efficacy), and of all visits in which a referral to a specialist was performed (age, sex, chief complaint, type of referral –regular, preference, urgent–, and degree of satisfaction with the referral). Statistical analysis was perfor,ed using Chi-square and Z tests.

  Results.

  Only 1.65% of visits included a request of diagnostic tests, a proportion significantly lower than in type A or type B centers. The most frequently requested studies were urinalysis, complete blood count, iron studies, and studies, and stool cultures. The most frequent reason for requesting diagnostic studies was the urinary screening included in the Program of Care of Healthy Children, the presence of urinary symptoms, and dizziness. The analysis of our results suggests that there is a possibility of decreasing the number of skeletal imaging studies. The overall diagnostic efficacy was 16.1%, and it was 21.4% if all the screening studies were excluded from analysis. 1.58% of all visits were referred to a specialist, a value that was also lower than in type A or type B centers. 60.7% of referrals were made to specialists of the same area, and 73.2% were not urgent. The most frequently consulted specialists were the ophtalmologist, the dermatologist, and the neurologist. The most common reason for referral were abnormal visual acuity tests, warts, and dizziness. The analysis of the referral patterns suggest that there is a possibility of decreasing the number of referrals to dermatology and ENT. The degree of satisfaction was significantly higher when the referral was made to a hospital specialist (54.5%) than to an area specialist (25%). The most frequent reason for non-satisfaction with the referral was the lack of follow-up reports.

  Conclusions.

  1) Reformed public primary care centers have fewer requests of diagnostic tests and fewer referrals. 2) The degree of satisfaction is higher with the hospital referrals. 3) Further training of primary pediatricians in orthopedics could potentially decrease the number of radiology requests. 4) Providing the primary care centers with some diagnostic methods, like impedanciometer, and creating specialized treatment units for the management of warts, could also potentially improve the referral pattern