Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La síndrome de burn-out (desgast professional) entre els pediatres de Lleida

    1. [1] Hospital Arnau de Vilanova

      Hospital Arnau de Vilanova

      Valencia, España

    2. [2] Hospital de Santa Maria

      Hospital de Santa Maria

      Socorro, Portugal

    3. [3] CAP Onofre Cerveró. Lleida
    4. [4] ABS Pardinyes-Balàfia. Lleid
  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 60, Nº. 1, 2000, págs. 12-19
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • The burn-out syndrome among pediatricians in Lleida.
    • El síndrome de burn-out (desgaste profesional) entre los pediatras de Lleida
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Objetivo.

      Averiguar la prevalencia de este síndrome entre los pediatras de nuestro medio, y conocer qué variables son las más relevantes en nuestra muestra.

      Método.

      Se ha realizado un estudio prospectivo a 34 pediatras (asistencia primaria reformada, no reformada y hospitalaria) de la región sanitaria de Lleida. A todos ellos se ha pasado un cuestionario sociodemográfico, la versión española del inventario burn-out de Maslach y escalas para controlar el nivel de ansiedad y depresión.

      Resultados.

      Se han recibido 34 encuestas de las 45 enviadas (75%), 13 mujeres y 21 hombres, con una edad media de 42.1 años (SD±9.2). De las encuestas contestadas 9 (26%) presentaban puntuaciones en la escala de Maslach sugestivas de síndrome de burn-out. Los pediatras «quemados» no diferían del resto en relación a la edad ni al sexo. El grupo que presentaba mayor desgaste profesional se daba principalmente entre médicos de áreas básicas de salud (ABS) reformadas versus no reformados y hospitalarios (p<0.01; KrusKal-Wallis), especialmente en la variable de cansancio emocional. Los médicos más «quemados» presentaban una mayor sintomatología depresiva subjetiva, sintiéndose más decepcionados por su trabajo y consideraban que no tenían posibilidades de promoción profesional.

      Conclusiones.

      Se ha encontrado una prevalencia de desgaste profesional entre pediatras de un 26%. El cansancio emocional parece superior entre los pediatras de ABS reformadas, quizás por el mayor número de horas de trabajo semanales (respecto a los pediatras de centros de atención primaria (CAP) no reformados), y a un menor grado de ajuste entre formación recibida y ocupación real (respecto a los hospitalarios). Harían falta otros estudios para estudiar estas posibles hipótesis.

    • català

      Objectiu.

      Esbrinar la prevalença d’aquesta síndrome entre els pediatres del nostre medi, i conèixer quines variables són les més rellevants en la nostra mostra.

      Mètode.

      S’ha realitzat un estudi prospectiu a 34 pediatres (assistència primària reformada, no reformada i hospitalària) de la regió sanitària de Lleida. A tots ells s’ha passat un qüestionari sociodemogràfic, la versió espanyola de l’inventari burn-out de Maslach i escales per controlar el nivell d’ansietat i depressió.

      Resultats.

      S’han rebut 34 enquestes de les 45 enviades (75%), 13 dones i 21 homes, amb una edat mitjana de 42.1 anys (SD±9.2). De les enquestes contestades, 9 (26%) presentaven puntuacions en l’escala de Maslach suggestives de síndrome de burn-out. Els pediatres «cremats» no diferien de la resta pel que fa a edat ni a sexe. El grup que presentava major desgast professional es donava principalment entre metges d’àrees bàsiques de salut (ABS) reformades versus no reformats i hospitalaris (p<0.01; KrusKal-Wallis), especialment en la variable de cansament emocional. Els metges més «cremats» presentaven una major simptomatologia depressiva subjectiva, se sentien més decebuts pel seu treball i consideraven que no tenien possibilitats de promoció professional.

      Conclusions.

      S’ha trobat una prevalença de burn-out entre pediatres de 26%, similar a altres estudis amb generalistes. El cansament emocional sembla ser superior entre els pediatres d’ABS reformades, potser degut a un major nombre d’hores de treball setmanals (respecte als pediatres de centres d’atenció primària no reformats), i a un menor grau d’ajust entre formació rebuda i ocupació real (respecte als hospitalaris). Caldrien altres estudis per estudiar aquestes possibles hipòtesis.

    • English

      Objective.

      The purpose of this study was to determine the prevalence of the burn-out syndrome among pediatricians in Lleida, as well as to investigate the variables related to it.

      Method.

      A prospective study was performed among a population of 45 pediatricians of the region of Lleida, which included pediatricians from reformed and non-reformed primary care areas, as well as hospital pediatricians. A socio-demographic questionnaire, the Maslach burn-out questionnaire (Spanish version), was used. Also, two additional tests were performed to investigate the degree of anxiety and depression.

      Results.

      34 responses (75%) were received, corresponding to 13 women and 21 men, with a median age of 42.1 years (SD ± 9.2). In nine cases, the criteria for burn-out syndrome were met. These pediatricians did not differ from the rest in relation to age or gender. Pediatricians from reformed primary care areas had higher incidence of burn-out syndrome than the other two groups, specially when considering emotional waste (p<0.01; Kruskal-Wallis).

      Burned-out pediatricians reported more depressive symptoms, felt more disappointed and considered to have little chances for professional promotion.

      Conclusions.

      The prevalence of burn-out syndrome among pediatricians from Lleida is 26%. Emotional fatigue rates are higher among pediatricians working in reformed primary care areas. This could be due to the higher number of working hours per week compared with pediatricians working in non-reformed areas, and to the lack of professional incentives when compared with hospital pediatricians. Further studies need to be performed in order to test these hypotheses


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno