Resumen de Ecocardiografia fetal
Josep Girona, Elena Carreras Moratonas, Juan José Gómez, Jaume Casaldáliga, D.C. Albert Brotons
- español
Fundamento.
La ecocardiografía fetal (ECF) es un procedimiento que permite el estudio intrauterino de la estructura y la función cardíacas.
Objetivo.
Aportar la experiencia en ECF del Hospital Materno-Infantil Vall d’Hebron de Barcelona, especialmente en lo referente a: indicaciones; diagnósticos; actitud respecto a la continuación del embarazo; y errores diagnósticos.
Método.
Análisis retrospectivo de los resultados globales de las ECF realizadas consecutivamente desde enero de 1992 hasta enero de 1998. Se dispone de información definitiva, bien por necropsia fetal o por ecocardiografía postnatal, de todos los casos con ECF anormal.
Resultados.
Han sido realizadas 586 ECF a 485 embarazadas (mínimo de un estudio por feto y máximo de 6). Las indicaciones han sido: antecedentes familiares de cardiopa- tía congénita (37%); sospecha de anomalía cardíaca (27%) o de marcadores dismorfológicos (19%) en ecografía fetal previa; y arritmia en exploraciones previas (17%). En 151 casos ha sido detectada alguna anomalía, siendo la arritmia la más frecuente (33 casos). El ventrículo único (15), seguido del defecto auriculoventricular (11), la d-transposición de las grandes arterias (10) y la hipoplasia de cavidades izquierdas (10), han sido las anomalías estructurales detectadas con mayor frecuencia. En 16 casos los padres optaron por la interrupción legal del embarazo (ILE), confirmando en todos ellos la necropsia fetal el diagnóstico realizado por ECF. Entre los 135 fetos restantes la ecocardiografía postnatal ha identificado cuatro errores diagnósticos.
Conclusiones.
La ECF es útil para el diagnóstico prenatal de las anomalías cardíacas. Permite tanto dar soporte objetivo a los padres que optan por la ILE como atender al neonato cuando se decide la continuación del embarazo. No obstante, los errores diagnósticos, si bien infrecuentes, son posibles.
- català
Fonament.
L’ecocardiografia fetal (ECF) és un procediment que permet l’estudi intrauterí de l’estructura i la funció cardíaques.
Objectiu.
Aportar l’experiència en ECF de l’Hospital Materno-Infantil Vall d’Hebron de Barcelona, especialment pel que fa a: indicacions; diagnòstics; actitud respecte a la continuació de l’embaràs; i errades diagnòstiques.
Mètode.
Anàlisi retrospectiva dels resultats globals de les ECF fetes consecutivament des de gener de 1992 fins a gener de 1998. Es disposa d’informació definitiva, bé per necròpsia fetal o per ecocardiografia postnatal, de tots els casos amb ECF anormal.
Resultats.
S’han fet 586 ECF a 485 embarassades (mínim d’un estudi per fetus i màxim de 6). Les indicacions han estat: antecedents familiars de cardiopatia congènita (37%); sospita d’anomalia cardíaca (27%) o de marcadors dismorfològics (19%) en ecografia fetal prèvia; i arítmia en exploracions prèvies (17%). En 151 casos s’ha detectat alguna anomalia, essent la més freqüent l’arítmia (33 casos). El ventrícle únic (15), seguit del defecte atrioventricular (11), la d-transposició de les grans artèries (10) i la hipoplàsia de cavitats esquerres (10) han estat les anomalies estructurals detectades amb més freqüència. En 16 casos els pares van optar per la interrupció legal de l’embaràs (ILE), confirmant la necròpsia fetal el diagnòstic fet per ECF. Entre els 135 fetus restants l’ecocardiografia post- natal ha identificat quatre errors diagnòstics.
Conclusions.
L’ECF és útil per al diagnòstic prenatal de les anomalies cardíaques. Permet tant donar suport objectiu als pares que opten per l’ILE com atendre el nadó quan es decideix per la continuació de l’embaràs. Això no obstant, les errades diagnòstiques, tot i que infreqüents, són possibles.
- English
Background.
Fetal echocardiography (FEC) allows for the intrauterine evaluation of cardiac strucure and function.
Objective.
To report the experience in FEC at Hospital Materno-Infantil Vall d’Hebron (Barcelona), with particular reference to: indications; diagnoses; attitudes towards pregnancy continuation; and diagnostic errors.
Method.
Retrospective analysis of the results of FEC studies obtained consecutively from January 1992 to January 1998. Definitive information, from fetal necropsy or newborn echocardiography, was available in every case with an abnormal FEC.
Results.
586 FEC were obtained from 485 pregnancies (minimum of one study per fetus and maximum of 6). Indications were: family history of congenital cardiac defect (37%); cardiac anomaly (27%) or presence of dismorphologic signs (19%) suspected in previous fetal echo- cardiography; and arrhythmia in other previous examinations (17%). In 151 cases some anomaly was detected, with arrhythmia being the most frequent (33 cases). Single ventricle (15), atrioventricular defect (11), d-transposition of great arteries (10) and left ventricle hypoplasia (10), were the structural cardiac defects detected more frequently.
Sixteen parents, from cases where legal interruption of pregnancy (LIP) was possible, chose to end gestation. In all these cases fetal necropsy confirmed FEC findings. From the remaining 135 fetuses, postnatal echocardiography only identified 4 diagnostic errors.
Conclusions.
FEC is a useful tool for the prenatal diagnosis of cardiac defects. It allows for objective support when LIP is decided by parents, and for proper assistance of the newborn when pregnancy is left uninterrupted. Notwithstanding, diagnostic errors, while infrequent, are always a possibility.
