Barcelona, España
Fundamento.
El síndrome neuroléptico maligno (SNM) es una entidad muy presente en la mente del psiquiatra, acostumbrado a tratar adultos que reciben fármacos neurolépticos (NL). En cambio, no ocurre lo mismo con el pediatra, a pesar de que también existen casos de SNM descritos en niños.
Objetivo.
Ofrecer una visión global de lo esencial del SNM.
Método.
Presentación de un caso típico de SNM en un adolescente de 16 años y revisión de la literatura más significativa.
Resultados.
Aunque el SNM es más frecuente en la edad adulta, es posible en el niño de cualquier edad. El trastorno subyacente más común es la esquizofrenia. Ha sido asociado fundamentalmente al tratamiento con neurolépticos, en particular con haloperidol. En su patogenia destaca la interferencia con sistemas dopaminérgicos a nivel del SNC, junto con una probable anomalía funcional en la fibra muscular esquelética. Clínicamente se caracteriza por la combinación de semiología extrapiramidal y autonómica, hipertermia y alteración de la conciencia. Si bien el diagnóstico es esencialmente clínico, se apoya en pruebas complementarias: leucocitosis y aumento de CK.
En su diagnóstico diferencial se debe incluir en particular la hipertermia maligna. El tratamiento es esencialmente sintomático, tras la supresión del desencadenante; la terapia farmacológica (fundamentalmente bromocriptina y/o dantroleno) debe reservarse para casos comprometidos.
Conclusiones.
El SNM, aunque infrecuente en la infancia, debe ser tenido en cuenta por el pediatra, especialmente en caso de pacientes que reciben NL. Sólo así, frente al niño con SNM, se podrá seguir un procedimiento diagnóstico y terapéutico correcto.
Fonament.
La síndrome neurolèptica maligna (SNM) és una entitat molt present en la ment dels psiquiatres, acostumats a tractar adults que reben fàrmacs neurolèptics (NL). En canvi, no passa el mateix amb els pediatres, malgrat que també hi ha casos de SNM descrits en infants.
Objectiu.
Oferir una visió global dels aspectes essencials de la SNM.
Mètode.
Presentació d’un cas típic de SNM en un adolescent de 16 anys i revisió de la literatura més significativa.
Resultats.
Encara que la SNM és més freqüent en l’edat adulta, és possible en un infant de qualsevol edat. El trastorn subjacent més comú és l’esquizofrènia. Ha estat associada fonamentalment al tractament amb neurolèptics, en particular amb haloperidol. En la seva patogènia destaca la interferència amb sistemes dopaminèrgics en el sistema nerviós central, juntament amb una probable anomalia funcional en la fibra muscular esquelètica. Clínicament es caracteritza per la combinació de semiologia extrapiramidal i autonòmica, hipertèrmia i alteració de la consciència. Si bé el diagnòstic és essencialment clínic, es recolza en proves suplementàries: leucocitosi i augment de CK. En el seu diagnòstic diferencial cal incloure en particular la hipertèrmia maligna. El tractament és essencialment simptomàtic, després de suprimir el desencadenant; la teràpia farmacològica (fonamentalment bromocriptina i/o dantrolè) s’ha de reservar per a casos compromesos.
Conclusions.
Cal que els pediatres tinguin en compte la SNM, encara que sigui infreqüent en la infància, especialment en el cas de pacients que reben NL. Només així, davant un infant amb SNM es podrà seguir un procediment diagnòstic i terapèutic correcte.
Background.
The neuroleptic malignant syndrome (NMS) is a well-known disease in adult psychiatry, where patients frequently receive treatment with neuroleptic drugs. However little is known of NMS in children.
Objectives.
To review the most significant features of the NMS.
Method.
Report of a typical case of NMS in a 16-yearold patient, and a review of the literature.
Results.
Although the NMS is more prevalent in adults, it can develop at any age. The most common underlying disease is schizophrenia. It has been associated to the treatment with neuroleptic drugs, most commonly haloperidol. Its pathogenesis is based on the interference of the causative agent with the dopaminergic pathways in the CNS, along with a possible dysfunction of the skeletal muscle. Clinically, it is characterized by the combination of extra-pyramidal and autonomic phenomena, hyperthermia and decreased consciousness. Although the diagnosis is based on clinical criteria some laboratory abnormalities may be present, such as elevated CK and leukocytosis. The differential diagnosis should include malignant hyperthermia.
The treatment is usually symptomatic and requires the discontinuation of the causative drug. Additional pharmacologic treatment (bromocriptine and/or dantrolene) may be required in severe cases.
Conclusions.
The NMS, although rare in children, has to be considered by the pediatrician in patients under treatment with neuroleptic drugs. It is only with an early suspicion that the correct diagnosis can be made and the appropriate treatment can be given.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados