Resumen de Paper de la distracció mandibular a la cirurgia reconstructiva facial posttumoral

M. Ángeles Sancho, Francisco José Parri, Xavier Tarrado Castellarnau, Alejandro Rivera Baró, Carmen Casal Sánchez, Lluís Morales

• español

  Introducción.

  La distracción mandibular es una técnica aceptada en el tratamiento, tanto de las microsomías hemifaciales como de las retrognatias severas. Su aplicación en el campo de la cirugía reconstructiva postumoral en la infancia es todavía limitada, pero abre nuevas expectativas en el complejo tratamiento de estos pacientes.

  Caso clínico.

  Paciente de 16 años afecto de asimetría facial grave, postcirurgía exerética, que solicita cirugía reconstructiva. Antecedentes personales: intervenido a los 18 meses por tumor desmoide mandibular, practicándosele hemimandibulectomía e injerto costal. Por recidivas tumorales locales se interviene en 8 ocasiones. Se le ha extirpado el arco cigomático, parótida, músculos masticatorios, ECM, y lóbulo tiroideo derecho. Desde hace 5 años está libre de recidivas.

  A la exploración física se aprecian graves deformaciones del área facial, destacando la hipoplasia intensa hemifacial derecha con gran desviación del mentón y múltiples cicatrices retráctiles en cara y cuello. También se aprecia una limitación importante de la apertura bucal. Relata episodios de apnea nocturna. Se plantea el tratamiento mediante distracción. Se practica osteotomía y colocación de un distractor unilateral multiplanar extralargo (Tarma®). Se inicia la distracción progresiva a ritmo de 1mm/día y colocación de aparatología ortodóncica. Los resultados obtenidos han sido satisfactorios consiguiéndose 4 cm de hueso nuevo y una elongación gradual de partes blandas, con una normalización de la apertura bucal y desaparición de los episodios de apnea del sueño.

  Comentarios.

  La distracción nos ha permitido la creación de hueso mandibular nuevo, elongación gradual de partes blandas y cicatrices, mejoría importante de la apertura bucal y desaparición de la apnea del sueño.

• català

  Introducció.

  L’elongació mandibular és una tècnica acceptada en el tractament, tant de les microsomies hemifacials com de les retrognàties severes. La seva aplicació en el camp de la cirurgia reconstructiva post-tumoral en la infància és encara limitada, però obre noves expectatives en el complex tractament d’aquests pacients.

  Cas clínic.

  Pacient de 16 anys afectat d’asimetria facial greu, postcirurgia exerètica, que sol·licita cirurgia reconstructiva. Antecedents patològics: intervingut als 18 mesos per tumor desmoide en mandíbula dreta, se li va practicar hemimandibulectomia i empelt costal. Per recidives tumorals locals s’intervé en 8 ocasions. Ha patit extirpació de l’arc zigomàtic, paròtide, músculs masticatoris, múscul esternocleidomastoidal, branca inferior del nervi facial i lòbul tiroïdal dret. Des de fa 5 anys està lliure de recidives tumorals.

  A l’exploració s’aprecien greus deformacions de l’àrea facial i hi destaca la hipoplàsia intensa de l’hemicara dreta amb gran desviació del mentó i múltiples cicatrius retràctils en cara i coll. També s’observa una limitació important de l’obertura bucal. S’han documentat episodis d’apnea del son.

  Es planteja tractament mitjançant distracció. Es practica osteotomia i col·locació d’un distractor unilateral multiplanar extrallarg (Tarma®). S’inicia la distracció progressiva a ritme d’1mm/dia i col·locació d’aparells ortodòncics.

  Els resultats obtinguts han estat satisfactoris i s’ha aconseguit 4 cm d’os nou i un estirament gradual de parts toves, amb una normalització de l’obertura bucal i desaparició dels episodis d’apnea del son.

  Comentaris.

  La distracció ens ha permès la creació d’os mandibular nou; estirament gradual de parts toves i cicatrius; millora important de l’obertura bucal i desaparició de l’apnea del son.

• English

  Introduction.

  Mandibular distraction has already been accepted in the treatment of hemifacial microsomia and severe retrognatia. Its use is still limited in post-tumoral reconstructive surgery in childhood, however it could open new expectations in the complex treatment of such patients.

  Case report.

  A sixteen year-old boy with severe facial assimetry after previous surgery asked for reconstructive surgery. He had a desmoid jaw tumor removed at 18 months of age. Rigth hemimandibulectomy and costal graft were then performed. He had 8 more surgical procedures because of local relapse, in which the zigomatic arch, parotid gland, masticatory muscles, sternocleidomastoid muscle and the right tyroid lobe were removed. For the last 5 years he has remained free of tumor.

  On physical exam there was a severe facial deformity, mainly due to intense hypoplasia of the right hemiface, chin deviation and various retractile scars in the face and neck. The mouth opening was very limited, which had caused several episodes of sleep apnea.

  A distraction treatment was performed, with a right mandibular osteotomy and placement of an extra-long unilateral multiplanar distractor (Tarma). Progressive distraction was performed at a rate of 1 mm per day.

  The result was satisfactory, and 4 cm of new bone and gradual lengthening of the soft tissues were obtained. The mouth opening normalized and the patient has not had any further episodes of sleep apnea.

  Comments.

  The distraction technique may allow for new bone formation in the jaw, together with lengthening of the soft tissues and scar tissue. Additional benefits include the widening of the mouth opening and the resolution of sleep apnea.