Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Utilitat de la consulta telefònica en la pediatria d’atenció primària

Marisa Ridao March, Francesca Freixas, Dolors Rey, Margarita Garcia Primi

  • español

    Objetivo.

    Hemos organizado una consulta telefónica de enfermería en atención primaria pediátrica que funciona como filtro y que con unos protocolos básicos intenta resolver el mayor numero de dudas posibles. El objetivo de este trabajo es valorar la utilidad, seguridad y grado de aceptación de este servicio.

    Método.

    Entre los meses de febrero de 1999 y febrero de 2000, dos enfermeras pediátricas de la área básica de salud. de St. Vicenç dels Horts han recogido las consultas telefónicas dirigidas a dos unidades de Pediatría. Durante una hora diaria al inicio del tiempo de consulta han intentado resolver las dudas formuladas por teléfono por la población asignada que es de 2.714 niños de 0 a 15 años. Han tenido acceso al pediatra cuando lo han creído conveniente.

    Hemos recogido el motivo de consulta, la edad del niño, si se resolvía la duda, si era necesario consultar con el pediatra y si se recomendaba visita.

    Resultados.

    Se analizan 1.461 llamadas recibidas en once meses. El 53.2 % de las llamadas eran de tipo burocrático. De las 683 de tipo clínico el 66.3% fueron realizadas por cuidadores de niños menores de 4 años. Las consultas más frecuentes fueron sobre alimentación, fiebre, trastornos digestivos leves y vacunas. Se resolvieron por teléfono el 89.2% de las llamadas, en un 20% de ellas previa consulta al pediatra.

    Conclusiones.

    Los cambios sociales y las nuevas situaciones laborales de los padres recomiendan ofrecer nuevos tipos de atención a los niños. La consulta telefónica realizada por una enfermera pediátrica bien entrenada y con unos protocolos básicos consensuados por el equipo ayuda a racionalizar el tiempo de consulta evitando interrupciones innecesarias. Las familias ahorran desplazamientos y visitas innecesarias. De las llamadas de tipo clínico el 89.2% se pueden resolver por teléfono recomendándose visita únicamente en el 10.8%.

  • català

    Objectiu.

    Hem organitzat una consulta telefònica d’infermeria que funciona com a filtre i que amb uns protocols bàsics intenta resoldre el major nombre de dubtes possibles.

    L’objectiu del treball és valorar la utilitat, seguretat i grau d’acceptació d’aquest servei en atenció primària pediàtrica.

    Mètode.

    Al llarg d’un any des de febrer de 1999 a febrer de 2000 dues infermeres pediàtriques de l’ABS de Sant Vicenç dels Horts han recollit les trucades telefòniques dirigides a dues unitats de Pediatria. Durant una hora al inici del temps de visita han intentat resoldre les consultes telefòniques generades per els cuidadors de la població assignada que és de 2.714 nens de 0 a 15 anys. Han tingut accés al pediatre quan ho han cregut necessari. Hem recollit el motiu de consulta, l’edat del nen, si es resolia el dubte, si calia consultar al pediatra i si es recomanava visita mèdica.

    Resultats.

    S’analitzen 1.461 trucades rebudes al llarg d’onze mesos. El 53.2% de les mateixes corresponen a tràmits administratius. De les 683 de caire clínic el 66.3% van ser generades per nens de 0 a 4 anys. Les consultes més freqüents van ser sobre alimentació, febre, trastorns digestius lleus i vacunes. Es van resoldre per telèfon el 89.2% dels dubtes, en un 20% dels casos prèvia consulta al pediatre.

    Conclusions.

    Els canvis socials i les noves situacions laborals del pares recomanen plantejar nous tipus d’atenció als nens. La consulta telefònica portada per una infermera pediàtrica ben entrenada i amb uns protocols bàsics consensuats per l’equip ajuda a racionalitzar el temps de consulta evitant nombroses interrupcions. Les famílies s’estalvien desplaçaments i visites innecessàries. De les trucades de caire clínic el 89.2% es poden resoldre per telèfon, recomanant-se visita en un 10.8%.

  • English

    Objective.

    A paediatric primary health care telephone consultation service answered by nurses was organized. It worked as a screening system in which protocols designed to solve the most frequent problems were followed. The objective of this paper is to evaluate the usefulness, safety and public acceptance of this service.

    Method.

    Between February 1999 and February 2000, two paediatric nurses at the primary health care center of St Vicenc dels Horts recorded the telephonic consultations addressed to two primary health care paediatric units. The scheduled time for the telephonic consultations was one hour per day, and the paediatric population covered was 2,714 individuals aged 0 to 15 years. A paediatrician was available whenever the nurse considered it was appropriate.

    We recorded the reason for consultation, the age of the child, whether the problem was resolved, and the need for a paediatrician intervention either through telephone or through a visit.

    Results.

    1,461 telephone consultations were recorded. Fifty-three percent of the calls were unrelated to clinical problems. Of the 683 evaluable calls, 66.3% were related to children younger than 4 years of age. The most frequent reasons for consultation were fever, nutritional and mild gastrointestinal problems, and questions regarding immunizations. Eighty-nine percent of the consultations were resolved, and in 20% of the cases the intervention of the paediatrician was required.

    Conclusions.

    The current social changes and the more demanding professional lifes of young parents ask for new services in primary paediatric care. Telephone consultations answered by trained nurses that follow pre-defined protocols can help in optimizing time and avoiding unnecessary interruptions to the health care professionals. The majority of calls can be solved over the phone, and only 10% of children will eventually require a visit by the paediatrician.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus