17. Aproximación a una propuesta de profundización democrática: las candidaturas de unidad popular, CUP, como modelo de partido-movimiento

• Autores: Ferran Giménez
• Localización: Anuari del conflicte social, ISSN-e 2014-6760, Nº. 5, 2015, págs. 402-419
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • 17. An Approach to a Proposal for the Deepening of Democracy: the Candidacies of Popular Unity, CUP, as a Model of Movement-Party
  • 17. Aproximació a una proposta d’aprofundiment democràtic: les candidatures de Unitat Popular, CUP, com a model de partit-moviment
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El reciente periodo de efervescencia social y política en Catalunya ha hecho emerger o consolidarse algunos actores sociales que han alterado la configuración tradicional de la contienda política. Uno de ellos, las Candidaturas de Unidad Popular, CUP, ha generado un modelo de movilización que difumina las barreras entre la política institucional y la movilización social a través de una estructura de socialización política propia. El presente escrito parte de un enfoque sociohermenéutico y etnográfico, con un estudio empírico en el que se realizaron una entrevista grupal focalizada y 18 entrevistas en profundidad a militantes y simpatizantes de la organización, en diversas localizaciones, entre julio de 2013 y septiembre de 2014. También se han utilizado notas etnográficas generadas por observación participante en diversos actos de la organización. La herramienta metodológica principal ha sido el análisis sociológico del sistema de discursos, empleada sobre tres dimensiones analíticas: la identidad colectiva, la asamblea y la estructura de movilización. El trabajo efectuado muestra un modelo híbrido de partido-movimiento generado a partir de una estructura de interacción con unas pautas de socialidad específicas y una identidad colectiva que reformula la identidad clásica militante.

  • català

    El recent període d´efervescència social i política a Catalunya ha fet emergir o consolidar alguns actors socials que han alterat la configuració tradicional de la contesa política. Un d’aquests, les Candidatures d´Unitat Popular, CUP, ha generat un model de mobilització que difumina les barreres entre política institucional i mobilització social a través d’una estructura de socialització política pròpia. El present escrit parteix d’un enfocament sociohermenèutic i etnogràfic, amb un estudi empíric en què es van realitzar una entrevista grupal focalitzada i 18 entrevistes en profunditat a militants i simpatitzants de l’organització, en diverses localitzacions, entre juny de 2013 i setembre de 2014. També s’ hi han fet servir notes etnogràfiques generades mitjançant observació participant en diferents actes de l’organització. L’eina metodològica principal ha estat l´anàlisi sociològica del sistema de discursos, emprada sobre tres dimensions analítiques: la identitat col·lectiva, l’assemblea i l’estructura de mobilització. El treball efectuat mostra un model híbrid de partit-moviment generat a partir d’una estructura d’interacció amb pautes de socialitat específiques i amb una identitat col·lectiva que reformula la identitat militant clàssica.

  • English

    The recent period of social and political effervescence in Catalonia has brought about the emergence or consolidation of certain social actors that have altered the traditional configuration of the country’s political arena. One of such actors, the Candidacies of Popular Unity (or CUP), has generated a model of mobilization that blurs the barriers between institutional politics and social mobilization thanks to its structure of political socialization itself. This article uses a hermeneutical and ethnographic approach to carry out an empirical study which includes a focus group interview and 18 in-depth interviews with members and supporters of the organization, held at different locations between July 2013 and September 2014. It also used ethnographic notes generated by participant observation in various acts of the organization. Its main methodological tool has been the sociological analysis of the discourse system, applied to three main analytical dimensions: collective identity, assemblies and structures of mobilization. The work done shows a hybrid model of movement-party generated by an interactional structure with specific patterns of sociality, and a collective identity that reformulates the classical notion of militant identity.