Els «Secrets d’agricultura» (1617) de Miquel Agustí en el context dels llibres agronòmics europeus

• Autores: Xavier Luna-Batlle
• Localización: Manuscrits: Revista d'història moderna, ISSN-e 2014-6000, ISSN 0213-2397, Nº 33, 2015 (Ejemplar dedicado a: Escriure d'agricultura en les èpoques medieval i moderna), págs. 17-32
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The “Secrets d’agricultura” (1617) by Miquel Agustí in the context of European agronomic books
  • Los «Secrets d’agricultura» (1617) de Miquel Agustí en el contexto de los libros agronómicos europeos
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    El libro de Miquel Agustí, Secrets d’agricultura (1617), se analiza en contraste con los textos agronómicos europeos anteriores y coetáneos para observar las fuentes y el contexto ideológico y textual. Se muestran algunos resultados de cotejar la obra de Agustí con una de sus fuentes principales, el libro francés La Maison rustique de Charles Estienne y Jean Liébault, y se observa cómo se extrae de él buena parte del contenido y de la redacción. Se constata que en la obra de Agustí no hay influencia de de la obra del agrónomo español Alonso de Herrera ni del texto más avanzado de inicio del siglo XVII, el Théâtre d’Agriculture de Olivier de Serres. De la fuente principal proceden algunos galicismos, dentro de una obra que contiene también interesantes palabras genuinas, muy útiles para la historia de la lengua catalana y en particular de sus hablas del noreste.

  • català

    El llibre de Miquel Agustí, Secrets d’agricultura (1617), s’analitza contrastant-lo amb els textos agronòmics europeus anteriors i coetanis per tal de veure’n les fonts i el context ideològic i textual. Es mostren alguns resultats de l’acarament amb una de les fonts principals, el llibre francès La Maison rustique de Charles Estienne i Jean Liébault, i s’observa com Agustí en treu bona part del contingut i de la redacció. Es constata que en l’obra d’Agustí no hi ha la influència ni de l’obra agronòmica de l’espanyol Alonso de Herrera ni la del text més avançat de l’inici del s. XVII, el Théâtre d’Agriculture d’Olivier de Serres. De la font principal provenen alguns gal· licismes, dins d’una obra que conté també interessants mots genuïns, ben útils per a la història de la llengua i en particular dels parlars catalans del nord-est.

  • English

    Miquel Agustí’s book, Secrets d’agricultura (1617), is discussed in contrast to previous and contemporary European agronomic texts to observe ideological sources and textual contexts. The article shows some results of comparing the work of Agustí with one of its main sources, the French book La Maison Rustique by Charles Estienne and Jean Liébault, and how much of the content and wording is extracted. It is found that in the work of Agustí there is no influence of the work of the Spanish agricultural book by Alonso de Herrera and the most advanced early seventeenth-century text, the Théâtre d’Agriculture by Olivier de Serres. Some Gallicisms come from the French book; nevertheless, it also contains interesting genuine words, which are very useful for the history of the Catalan language and particularly its northeastern dialects.