Resumen de Diferències antropomètriques i fisiològiques entre nens residents a baixa i a gran altitud
Roger Garcia, Sònia Pujante, Toni Veres, Salvador Quintana Riera, Álvaro Díaz, Lluís Tobeña
- español
Fundamento.
Existen pocos estudios sobre población específicamente pediátrica residente a gran altitud y sus mecanismos de adaptación.
Objetivo.
Comparar datos antropométricos, fisiológicos y la tolerancia al esfuerzo físico entre niños tibetanos y catalanes en sus propios países de residencia.
Método.
Individuos: 56 niños de sexo masculino, edad 8-15 años. Grupo 1: Tingri (4.500 m), n=21. Grupo 2: Terrassa (400 m), n=35. Test ejercicio: anaeróbico, medida FC de los segundos 0-15 y 120-135. Estadística: análisis múltiple de la varianza.
Resultados.
Existía una diferencia estadísticamente significativa entre los dos grupos para: peso, estatura, perímetro torácico, Índice de Masa Corporal, TA diastólica, potencia media, FC inmediatamente post-ejercicio y 2 minutos después, ritmo de aumento de la FC inmediatamente post-ejercicio.
Conclusiones.
Los dos grupos pertenecen a poblaciones claramente diferenciadas. Los niños tibetanos mostraron valores inferiores en los parámetros antropométricos. En condiciones de reposo la altitud no condicionaría una actividad cardiovascular compensatoria en los niños tibetanos.
Los niños catalanes a 400 m mostraron una mayor potencia media que los tibetanos a 4.500 m. Se observó una capacidad similar de recuperación después de ejercicio físico.
- català
Fonament.
Hi ha pocs estudis sobre població específicament pediàtrica resident a gran altitud i els seus mecanismes d’adaptació.
Objectiu.
Comparar dades antropomètriques, fisiològiques i la tolerància a l’esforç físic entre nens tibetans i catalans en els seus propis països de residència.
Mètode.
Individus: 56 nens de sexe masculí, edat 8-15 anys. Grup 1: Tingri (4.500 m), n=21. Grup 2: Terrassa (400 m), n=35. Test d’exercici: anaeròbic, mesura FC dels segons 0-15 i 120-135. Estadística: anàlisi múltiple de la variància.
Resultats.
Existia una diferència estadísticament significativa entre els dos grups per: pes, estatura, perímetre toràcic, índex de massa corporal, TA diastòlica, potència mitjana, FC immediatament postexercici i 2 minuts després, ritme d’augment de la FC immediatament postexercici.
Conclusions.
Els dos grups pertanyen a poblacions clarament diferenciades. Els nens tibetans mostraven valors inferiors en els paràmetres antropomètrics. En condicions de repòs l’altitud no condicionaria una activitat cardiovascular compensatòria en els nens tibetans. Els nens catalans a 400 m van mostrar una major potència mitjana que els tibetans a 4.500 m. Es va observar una capacitat similar de recuperació després de l’exercici físic.
- English
Introduction.
There are few studies directed at children living at high altitudes, and investigating their mechanisms of adaptation.
Objective.
To compare anthropometric, physiological and physical exercise tolerance between Tibetan and Catalan children.
Method.
Subjects: 56 boys, age 8-15 years. Group 1: Tingri (altitude 4,500 m), n = 21; Group 2: Terrassa (altitude 400 m), n = 35. Exercise test: anaerobic exercise; heart rate measured from 0 to 15 and from 120 to 135 seconds. Statistical analysis was performed using multiple variance analysis.
Results.
There was a statistically significant difference between the two groups for weight, height, thoracic circumference, body mass index, diastolic blood pressure, mean power, heart rate immediately after the beginning of the exercise and after 2 minutes, and rate of increase of the heart rate immediately after exercise.
Conclusions.
The two groups of children are very distinct. Tibetan boys showed inferior values in athropometric parameters. In basal conditions, high altitude did not result in a compensatory cardiovascular activity in Tibetan boys. Catalan boys living at 400 m. showed stronger mean power than Tibetan boys living at 4,500 m. There was a similar recovery capacity after physical exercise between both groups.
