Resumen de Correlació d’otoscòpia visual, otoscòpia pneumàtica i timpanometria en la detecció de disfunció de trompa d’Eustaqui i d’exudat d’oida mitjana

J. de la Flor Bru, Neus Parellada

• español

  Fundamento.

  La gran prevalencia de otitis media obliga a la utilización de métodos diagnósticos objetivos.

  Objetivo.

  Comparar los resultados obtenidos con otoscopia visual y con otoscopia neumática (métodos subjetivos) en relación con un método objetivo (timpanometría), para determinar si la otoscopia neumática es una exploración que deba introducirse en ausencia de métodos diagnósticos objetivos.

  Método.

  Estudio prospectivo de un año. Se ha practicado otoscopia neumática y timpanometría en todos los niños a los que se haya practicado también otoscopia visual por cualquier motivo de consulta que comporte normalmente la práctica de esta exploración. Se han incluído en el estudio sólo aquellos niños en los que se han podido obtener los registros completos de las 3 exploraciones en cada oído. Se han estudiado las concordancias obtenidas entre las diferentes exploraciones.

  Resultados.

  Se ha completado la exploración en 591 visitas, con una edad media de 5.25 años. Los niños en edad preescolar han sido el grupo más frecuente (47%). Los motivos de inclusión más frecuentes han sido la tos, la rinorrea y la fiebre. En relación a la presencia de exudado detectado por timpanometría, ninguna exploración aislada ha mostrado buena correlación. La combinación de diferentes exploraciones ha mostrado que la otoscopia visual asociada a otoscopia neumática con aplicación de presión negativa tiene el mejor índice de concordancia.

  Conclusiones.

  Ninguna exploración otoscópica por sí sola tiene correlación con la presencia de exudado detectado por timpanometría. La combinación de otoscopia visual con otoscopia neumática con aplicación de presión negativa presenta el mejor perfil de concordancia, por lo que en ausencia de métodos objetivos, debería recomendarse que el pediatra de atención primaria incorpore rutinariamente esta técnica para el diagnóstico de otitis media con exudado.

• English

  Background.

  Given the high prevalence of otitis media with effusion, it is very important to use objective and reliable diagnostic methods in pediatric primary health care.

  Objective.

  To compare the assessment of otitis media with effusion using two subjective methods such as visual and pneumatic otoscopy, with an objective method such as tympanometry, and to evaluate whether pneumatic otoscopy can be used reliably when objective methods are not available.

  Method.

  One year prospective study. Pneumatic otoscopy and tympanometry were performed in all children in whom a visual otoscopy was to be done. Only children in whom the three tests could be performed in both ears were included in the analysis. The results of the three techniques were compared.

  Results.

  Complete information was available for 591 cases, with a median age of 5.25 years, and predominance of pre-school children (47%). Most frequent complaints were cough, rhinorrhea,and fever. The diagnosis of otitis media with effusion by tympanometry did not have a good correlation with the findings of visual or pneumatic otoscopy as single tests. Best correlation of the tympanometry findings was with the simultaneous performance of visual and pneumatic otoscopy with negative presure.

  Conclusions.

  Single visual or pneumatic otoscopy examination do not correlate well with tympanometry for the diagnosis of otitis media with effusion. Simultaneous performance of otoscopy and pneumatic otoscopy with negative pressure offers the best concordance with tympanometry.

  If objective methods are not available, pneumatic otoscopy should be performed in all patients in order to improve the diagnosis of otitis media with effusion in a primary care center.

• català

  Fonament.

  La gran prevalença d’otitis mitjana obliga a la utilització de mètodes diagnòstics objectius.

  Objectiu.

  Comparar els resultats obtinguts amb l’otoscòpia visual i amb l’otoscòpia pneumàtica (mètodes subjectius) en relació amb un mètode objectiu (timpanometria), per tal de determinar si l’otoscòpia pneumàtica és una exploració que calgui introduir en absència de mètodes diagnóstics objectius.

  Mètode.

  Estudi prospectiu d’un any. S’ha practicat otoscòpia pneumàtica i timpanometria a tot nen al qual s’hagi practicat també otoscòpia visual per qualsevol motiu de consulta que comporti normalment la pràctica d’aquesta exploració. S’han inclòs a l’estudi només aquells nens als quals s’han pogut obtenir els registres complets de les 3 exploracions a cada oida. S’han estudiat les concordances obtingudes entre les diferents exploracions.

  Resultats.

  S’ha completat l’exploració a 591 visites, amb una edat mitjana de 5.25 anys. Els nens en edat preescolar han estat el grup més freqüent (47%). Els motius d’inclusió més freqüents han estat la tos, la rinorrea i la febre. En relació a la presència d’exudat detectat per timpanometria, cap exploració aïllada no ha mostrat bona correlació. La combinació de diferents exploracions ha mostrat que l’otoscòpia visual associada a otoscòpia pneumàtica amb aplicació de pressió negativa té el millor índex de concordança.

  Conclusions.

  Cap exploració otoscòpica per ella sola no té correlació amb la presència d’exudat detectat per timpanometria. La combinació d’otoscòpia visual amb otoscòpia pneumàtica amb aplicació de pressió negativa presenta el millor perfil de concordança, per la qual cosa en absència de mètodes objectius, caldria recomanar que el pediatre d’atenció primària incorpori rutinàriament aquesta tècnica pel diagnòstic d’otitis mitjana amb exudat.