La guia anticipatòria és útil per reduir significativament el còlic del lactant

• Marisa Ridao ^[1] ; Francesca Freixas ^[1] ; Margarita Garcia-Primi ^[1] ; Dolors Rey ^[1] ; Josep De la Flor ^[1]
  1. [1] ABS Sant Vicenç dels Horts - Santa Coloma de Cervelló. Barcelona
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 63, Nº. 1, 2003, págs. 13-17
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The use of an anticipatory guide decreases significantly the incidence of infant colic
  • La guía anticipatoria es útil para reducir significativamente el cólico del lactante.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Objetivo.

    Estudiar si en nuestro medio la información previa sobre el cólico infantil, acompañada de medidas conductuales introducidas antes del 10º día de vida es eficaz para disminuir la incidencia de este cuadro.

    Método.

    Se trata de un estudio prospectivo, randomizado y a doble ciego. Se asignaron aletoriamente en dos grupos todos los recién nacidos sanos visitados antes de los diez dias de vida. En ambos grupos se estudiaron el sexo, número de fratria, tipo de alimentación del niño y la edad de la madre, el tabaquismo y la ingesta de cafeína. En la visita inicial al grupo I (estudio) se informó a los padres sobre que es y que debía hacer si su hijo lloraba mucho y/o, en su opinión, tenía cólico, y se entregaba la guía anticipatoria. El grupo II actuó como control. Todos los niños se controlaron al mes, dos y tres meses, recogiendo la enfermera la presencia de cólico (según la familia), la semana de inicio y final y, la ingesta de fármacos, infusiones u otras actuaciones de la familia. En la visita del quinto mes el pediatra, revisando la historia y sin conocer si el niño pertenecía al grupo de estudio o de control, diagnosticaba, según criterios definidos previamente, que niño había padecido cólico del lactante.

    Resultados.

    Han participado 140 recién nacidos. Los grupos son comparables en cuanto a la edad de la madre, alimentación inicial y en cada visita, hábito tabáquico o ingesta de café materna. Se diagnosticó de cólico del lactante el 7.2% del grupo intervenida y el 22.5% del grupo control (p=0.01). El cólico predomina en las niñas 66% (p=0.005). Si se pregunta a las familias, el 62.9% del total creen que su hijo tiene cólico, mientras que el diagnóstico médico global es del 15%. El 58.3% de todos los recién nacidos toman infusiones. En el grupo diagnosticado de cólico el 76.2% han tomado fármacos, versus el 11.8% del grupo sin este diagnóstico (p=0.00000). La edad de inicio se sitúa, en el grupo con cólico, en 2.2±0.8 semanas y termina en las 13.7±3.4, mientras que en el grupo en que la familia dice que tiene cólico, el inicio es a les 3.1±1.7 y finaliza a las 8.9±2.8 semanas (p=0.005 y p=0.001 respectivamente).

    Conclusiones.

    El cólico infantil es un problema muy prevalente en la consulta de atención primaria pediátrica (15% en nuestro medio), sobre el que existe un gran desconocimiento por parte de las familias. Demostramos la utilidad de la guía anticipatoria con medidas conductuales para reducir significativamente la prevalencia de cólico del lactante.

  • català

    Objectiu.

    Estudiar si en el nostre medi la informació prèvia sobre el còlic infantil, acompanyada d’una sèrie de mesures conductuals introduïdes abans del 10è dia de vida, és eficaç per disminuir la incidència d’aquest quadre.

    Mètode.

    Es tracta d’un estudi prospectiu, randomitzat i a doble cec. S’assignaren aleatòriament en dos grups tots els nadons sans visitats abans dels 10 dies de vida. En ambdós grups es recolliren el sexe, nombre de frària, tipus d’alimentació del nen i l’edat, el tabaquisme i la ingesta de cafeïna de la mare. En la visita inicial s’explicava als pares del grup I (estudi) què és i què calia fer si el seu fill plorava molt i/o, en opinió seva tenia còlic, i es lliurava una guia anticipatòria. El grup II actuava com a control. Tots els nens eren controlats al mes, dos i tres mesos. En aquestes visites la infermera interrogava sobre la presència o no de còlic segons la família, la setmana d’inici i final, la ingesta de fàrmacs, d’infusions o d’altres actuacions de la família. En la visita dels cinc mesos el pediatre, revisant la història, i sense conèixer si el nen pertanyia al grup d’estudi o al de control, diagnosticava, segons criteris definits prèviament, quin nen havia patit còlic del lactant.

    Resultats.

    Han participat 140 nadons. Els grups són comparables quant a l’edat de la mare, alimentació inicial i a cada visita, i l’hàbit tabàquic o ingesta de cafè materna. Hem diagnosticat de còlic del lactant el 7.2% del grup intervingut i el 22.5% del grup control (p=0.01). El còlic predomina en les nenes 66% (p=0.005). Si preguntem a les famílies, el 62.9% del total creuen que el seu fill té còlic, mentre que el diagnòstic mèdic global és del 15%. El 58.3% de tots els nadons prenen infusions. En el grup diagnosticat de còlic el 76.2% han pres fàrmacs, versus l’11.8% del grup sense aquest diagnòstic (p=0.00000). L’edat d’inici se situa, en el grup que pateix còlic, en 2.2±0.8 setmanes i acaba les 13.7±3.4, mentre que en el grup en què la família diu que té còlic, l’inici és a les 3.1±1.7 i finalitza a les 8.9±2.8 setmanes (p=0.005 i p=0.001 respectivament).

    Conclusions.

    El còlic infantil és un problema molt prevalent a la consulta d’atenció primària pediàtrica (15% en el nostre medi), sobre el qual hi ha un gran desconeixement per part de les famílies. Demostrem la utilitat de la guia anticipatòria amb mesures conductuals per reduir significativament la prevalença de còlic del lactant.

  • English

    Objective.

    To evaluate the efficacy and effectiveness of the use of an anticipatory guide and behavioral intervention during the first 10 days of life, in reducing the incidence of infant colic.

    Method.

    The study was a randomized, double-blind prospective study. All newborns followed in our center were randomized into two groups before the 10 days of life. Gender, number of siblings, type of feeding, maternal age, and maternal consumption of tobacco and coffee, were documented. During the first visit, the parents of the study group were given the anticipatory guide, were informed about the infant colic and were instructed on what to do. All infants were seen monthly during three first months of age. During those visits, the nurse documented the presence or absence of infant colic, dates of start and end of the colics, and treatments used by the parents. During the fifth month visit, the blinded pediatrician reviewed the medical record and made the diagnosis of the presence or absence of infant colic according to previously defind criteria.

    Results.

    140 newborns participated in the study. Both grops were conparable for maternal age, type of feeding, and maternal tobacco and coffee consumption. Infant colic was diagnosed in 7.2% and 22.5% of the patients in the study group and control group, respectively (p=0.01).

    The infant colic was found to be more prevalent among females (66%; p=0.005). 62.9% of the families interviewed believed that their child had colic, but a final medical diagnosis of colic was made in only 15% of the infants. 58.3% of all infants were given herbal remedies. Among those infants with infant colic, 76.2% received medications, in contrast with only 11.8% of infants without colic (p=0.00000). In the group of infants with the medical diagnosis of colic, the age of start was 2.2 ± 0.8 weeks, and the age of end was 13.7 ± 3.4 weeks, whereas when the diagnosis was made only by the family, the age of start was 3.1 ± 1.7 weeks, and the age of end was 8.9 ± 2.8 weeks (p=0.005 and p=0.00, respectively).

    Conclusions.

    Infant colic is a common problem in primary pediatric care (15% in our clinic), although the awareness and understanding by the families is poor. The results of our study show the usefulness of an anticipatory guide and behavioral interventions to decrease significantly the prevalence of infant colic.