Programa d’interconsulta psicològica entre el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida i el Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (1996-2002)

• Carme Tello ^[2] ; Antoni Goma ^[1] ; Jordi Bosch ^[1] ; Juan José Galíndez ^[1] ; Teresa Vallmanya ^[1] ; Joan Vidal ^[1]
  1. [1] Hospital Universitario Arnau de Vilanova

     Hospital Universitario Arnau de Vilanova

     Lérida, España

     
  2. [2] Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida. Lleida
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 64, Nº. 3, 2004, págs. 119-124
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • A program of effective psychology referral between the Center of Pediatric and adolescent mental health of Lleida and the division of pediatrics of the Hospital Universitari Arnau de Vilanova of Lleida (1996-2002)
  • Programa de interconsulta entre el Centro de Salud Mental de Lleida y el servicio de pediatría del Hospital Universitario Arnau de Vilanova (1996-2002)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Objetivo.

    Evitar la prolongación innecesaria de los ingresos, disminuir las ansiedades de los padres que pueden prolongar innecesariamente los ingresos y/o la correcta aplicación del tratamiento médico y agilizar la derivación a los recursos de la red infantil de salud mental en el caso de detectar un trastorno psiquiátrico.

    Método.

    Interconsulta con el pediatra responsable del paciente, entrevista diagnostica con la familia y con el niño, pruebas gráficas e interconsulta con el pediatra para comentar la cribación diagnóstica y la propuesta de intervención.

    Resultados.

    Se hicieron un total de 1.104 consultas (44.85% chicos y 55.15% chicas). La edad mayoritaria fue de 11-14 años (34.4% chicos, 49.7% chicas). Las interconsultas más frecuentes fueron por diabetes mellitus I (DMID) (30.4% total), algias (28.4% total), trastornos del comportamiento alimentario (11.3% chicas) y accidentes (7.4% chicos). El diagnóstico más frecuente fue de trastornos neuróticos (44.1% total: ansiedad, 24.6% chicos; histeria, 17.3% chicas, y depresión, 11.3% chicas) y de trastornos reactivos (27.2% total). Se derivaron al CSMIJ de Lleida 54.9% chicos y 44.6% chicas.

    Conclusiones.

    Mayoritariamente las familias y pacientes han colaborado en la cribación diagnóstica, esto ha facilitado la discriminación rápida e interdisciplinar de los aspectos psicosomáticos y la detección de trastornos psiquiátricos. Se han evitado prolongaciones innecesarias de ingresos. Ha facilitado el trabajo en red de los distintos dispositivos relacionados con la infancia y la adolescencia.

  • català

    Objectiu.

    Evitar el perllongament innecessari dels ingressos, disminuir les ansietats dels pares que poden allargar de manera innecessària els ingressos i/o la correcta aplicació del tractament mèdic, i agilitar la derivació als recursos de la xarxa de salut mental en el cas de detectar un trastorn psiquiàtric.

    Mètode.

    Interconsulta amb el pediatre responsable del pacient, entrevista diagnòstica amb la família i l’infant, proves diagnòstiques gràfiques i interconsulta amb el pediatre per comentar el cribratge diagnòstic i la proposta d’intervenció.

    Resultats.

    Es van fer un total de 1.104 consultes (44.85% nois i 55.15% noies). L’edat majoritària va ser de 11-14 anys (34.4% nois, 49.7% noies). Les interconsultes més freqüents van ser per diabetis mellitus tipus I (DMID) (30.4% total), àlgies (28.4% total), trastorns del comportament alimentari (TCA) (11.3% noies) i accidents (7.4% nois). El diagnòstic més freqüent va ser de trastorns neuròtics (44.1% total; ansietat: 24.6% nois; histèria: 17.3% noies, i depressió: 11.3% noies) i de trastorns reactius (27.2% total). Es van derivar al CSMIJ de Lleida el 54.9% dels nois i el 44.6% de les noies.

    Conclusions.

    Majoritàriament, les famílies i els pacients van col·laborar en el cribratge, facilitant la discriminació ràpida i interdisciplinària dels aspectes psicosomàtics i la detecció de trastorns psiquiàtrics. S’han evitat perllongaments innecessaris dels ingressos. Ha facilitat el treball en xarxa dels diferents dispositius relacionats amb la infància i l’adolescència.

  • English

    Objectives.

    To avoid unnecessary prolongation of hospital admissions, decrease the parental anxiety that may interfere with the appropriate medical management or delay discharges, and to expedite the referral to the network of pediatric mental health once a psychiatric disturbance is detected.

    Methods.

    Consultation with the primary pediatrician, diagnostic interview with the child and the family, diagnostic tests, and discussion of diagnostic possibilities and proposed intervention with the primary pediatrician.

    Results.

    Between May 1996 and December 2003, 1,104 children (45% boys, 55% girls) were evaluated. The most common age group was 11 to 14 years (34% of the boys, 50% of the girls). The most common reasons for consultation were insulin-dependent diabetes mellitus (IDDM) (30.4%), nonspecific pain (28.4%), eating disorders (11.3% of girls), and accidents (7.4% of boys). The most common diagnosis was neurosis (44.1% total; anxiety, 24.6% boys; hysteria, 17.3% girls, and depression, 11.3% girls), and reactive disorders (27.2% of the total). 55% of the boys, and 45% of the girls were referred to the CSMIJ of Lleida.

    Conclusions.

    The families and the patients have been very cooperative during the diagnostic process, which has facilitated the rapid triage and detection of psychosomatic and psychiatric disorders. This has resulted in the avoidance of unnecessary prolongations of hospital admissions, and facilitated the multidisciplinary work within our network