Monitoratge amb ultrasonografia portàtil de la resposta al tractament antibiòtic de la sinusitis maxil·lar i frontal en una consulta pediàtrica d’atenció primària

• Josep de la Flor ^[1] ; Neus Parellada ^[2]
  1. [1] Pediatre d’atenció primària
  2. [2] CAP Sant Vicenç dels Horts
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 65, Nº. 5, 2005, págs. 224-230
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Monitorización con ultranonografía portail de la respuesta al tratamiento antibiótico de la sinusitis maxilar y frontal en una consulta pediátrica de atención primaria.
  • Use of portable ultrasonography for monitoring of response of maxillary and frontal sinusitis to antibiotic therapy in primary pediatric care.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Objetivo.

    Determinar si la utilización de ultrasonografía portátil en la monitorización de la desaparición del exudado sinusal maxilar y/o frontal permite reducir significativamente la duración del tratamiento antibiótico de la sinusitis paranasal pediátrica, sin aumentar la incidencia de recidivas ni complicaciones, en una consulta pediátrica de atención primaria.

    Método.

    Estudio prospectivo de un año de duración, controlado, abierto y aleatorizado, en el que se han incluido todos los niños diagnosticados ecográficamente de sinusitis maxilar y/o frontal. En el grupo de estudio se ha hecho tratamiento antibiótico de 4 días de duración, con control clínico y ecográfico al 5º día, y en caso de no reso- lución de la clínica y/o ecografía, se ha mantenido el tratamiento con controles seriados a los 9, 11, y 15 días hasta la resolución. El grupo de control ha recibido tratamiento 14 días, y en caso de no-resolución se ha mantenido hasta el 21. Se ha evaluado la respuesta al tratamiento, y se han hecho controles clínicos y ecográficos a los 30, 60 y 90 días, valorando la presencia de recidivas y complicaciones en ambos grupos.

    Resultados.

    Se han estudiado 83 niños, 37 en el grupo de estudio y 46 en el de control. El 75% de los niños del grupo 1 han presentado clínica y ecografía negativas al 5º día. En el 16% se ha observado discrepancia entre una clínica negativa y ecografía alterada. En el 8% no ha habido mejora clínica ni ecográfica. En estos dos últimos grupos se ha mantenido el tratamiento hasta los 8 días, con una resolución total en el 78%. El resto se han tratado hasta los 15 días con resolución de todos los casos. El 95% del grupo 2 han presentado resolución total a los 15 días. El 5% ha presentado clínica negativa con ecografía positiva. En este grupo se ha prolongado el tratamiento hasta los 21 días, con resolución total. No han habido diferencias significativas entre ambos grupos ni en el número de recidivas ni en la aparición de complicaciones. La media de duración del tratamiento ha sido significativamente inferior en el grupo de intervención (6 días) que en el de control (15 días).

    Conclusiones.

    La monitorización ecográfica permite reducir de manera significativa la duración del tratamiento antibiótico de la sinusitis maxilar y frontal pediátrica, sin aumentar las recidivas ni las complicaciones.

  • català

    Objectiu.

    Determinar si la utilització d’ultrasonografia portàtil en el monitoratge de la desaparició de l’exsudat sinusal maxil·lar i/o frontal permet reduir significativament la durada del tractament antibiòtic de la sinusitis paranasal pediàtrica, sense augmentar la incidència de recidives ni complicacions, en una consulta pediàtrica d’atenció primària.

    Mètode.

    Estudi prospectiu d’un any de durada, controlat, obert i aleatoritzat, en el qual s’han inclòs tots els infants diagnosticats ecogràficament de sinusitis maxil·lar i/o frontal. Al grup d’estudi, s’ha fet tractament antibiòtic de 4 dies de durada, amb control clínic i ecogràfic al cinquè dia, i en cas de no-resolució de la clínica i/o ecografia, s’ha mantingut el tractament amb controls seriats als 9, 11 i 15 dies fins a la resolució. El grup de control ha rebut tractament 14 dies, i en cas de no-resolució s’ha mantingut fins a 21 dies. S’ha avaluat la resposta al tractament i s’han fet controls clínics i ecogràfics als 30, 60 i 90 dies, valorant la presència de recidives i complicacions a tots dos grups.

    Resultats.

    S’han estudiat 83 infants, 37 en el grup d’estudi i 46 en el de control. El 75% dels nens del grup 1 han presentat clínica i ecografia negatives al cinquè dia. En el 16% s’ha observat discrepància entre una clínica negativa i una ecografia alterada. En el 8% no hi ha hagut millora clínica ni ecogràfica. En aquests dos darrers grups s’ha mantingut el tractament fins als 8 dies, amb una resolució total en el 78%. La resta s’han tractat fins als 15 dies amb resolució de tots els casos. El 95% del grup 2 han presentat resolució total als 15 dies. L’altre 5% ha presentat clínica negativa amb ecografia positiva. En aquest grup s’ha perllongat el tractament fins als 21 dies, amb resolució total. No hi ha hagut diferències significatives entre tots dos grups ni en el nombre de recidives ni en l’aparició de complicacions. La mitjana de durada del tractament ha estat significativament inferior en el grup d’intervenció (6 dies) que en el de control (15 dies).

    Conclusions.

    El monitoratge ecogràfic permet reduir de manera significativa la durada del tractament antibiòtic de la sinusitis maxil·lar i frontal pediàtrica, sense augmentar les recidives ni les complicacions.

  • English

    Objective.

    To determine whether the use of portable ultrasonography for the evaluation of the resolution of the maxillary and/or frontal sinus exudates in primary care allows to shorten the duration of antibiotic therapy in paranasal sinusitis in children, without increasing the rate of recurrences or complications.

    Methods.

    One year prospective, open, controlled and randomized study, including all cases of paranasal sinusitis diagnosed by ultrasonography. In the study group, antibiotic therapy was given for 4 days, and clinical and ultrasonographic evaluation was performed on day 5. For patients with clinical and/or ultrasonographic signs of persistent disease, antibiotic therapy was continued until day 8, with follow-up evaluations on days 9, 11, and 15, until a complete resolution of infection was obtained. In the control group, antibiotic treatment was given for 14 days, and was extended for 21 days in patients with persistent symtoms. Clinical and ultrasonographic evaluation of response to therapy was performed on days 30, 60, and 90, and recurrences and complications were documented.

    Results.

    The study included 83 children, 37 in the study group and 46 in the control group. Seventy-five percent of patients in the study group had clinical improvement and normal ultrasonography on day 5 evaluation. Sixteen percent of the study group patients had clinical improvement with abnormal ultrasonographic findings, and 8% had persistent clinical and ultrasonographic disease. In those two later groups, treatment was continued until day 8, and complete resolution was documented in 78% of the patients. The remainder of the patients were treated until day 15, with complete resolution of sinusitis in all patients. For the patients in the control group, 95% of them had complete resolution of sinusitis at day 15. Five percent of patients had clinical improvement with persistent ultrasonographic findings. In this group of patients, treatment was continued until day 21, with complete response in all of them. There were no significant differences in recurrence rate or incidence of complications between groups. The median length of treatment was significantly lower in the study group (6 days vs. 15 days in control group).

    Conclusions.

    The use of ultrasonography for evaluation of response of paranasal sinusitis to antibiotic therapy allows for a significant reduction in the duration of treatment, without an increased incidence of recurrences or complications.