Barcelona, España
El objetivo del trabajo es hacerr una puesta al día, revisar la bibliografía y proponer el algoritmo diagnóstico y terapéutico de las hidronefrosis congénitas que se diagnostican prenatalmente. La hidronefrosis es la anomalía congénita que se detecta prenatalmente con mayor frecuencia. Una vez diagnosticada, es necesario hacer una selección del fet para ver si la intervención prenatal puede obtener algún beneficio, ya que las uropatías fetales se tratan mejor postnatalmente. En ocasiones ante determinado cariotipo o anomalía congénita deberá cuestionarse la intervención y quizás plantearse la interrupción del embarazo.
Postnatalmente, a los 7-10 días, se debe confirmar ecográficamente los datos prenatales. Si la dilatación ha desaparecido se repite la ecografía a las 4 semanas. Si es normal, se puede dar de alta. Si la dilatación persiste, es necesario practicar una cistoure- trografía (CUMS) y un estudio isotópico. Si se sospechan unas válvulas de uretra la cums debe realizarse precozmente. Si existe reflujo es necesario practicar una gammagrafía (DMSA) e iniciar la profilaxis antibiótica. Si no existe reflujo se debe practicar un re- nograma diurético (MAG 3) para definir la finción renal diferencial y el grado y nivel de la obstrucción, y optar entre el alta, la conducta expectante o el tratamiento quirúrgico.
En conclusión, la cirugía prenatal raramente está indicada en los problemas urológicos del feto y no es necesario adelantar el parto ya que estos problemas se diagnostican y tratan mejor postnatalmente.
L’objectiu del treball és fer una posada al dia, revisar la bibliografia i proposar l’algoritme diagnòstic i terapèutic de les hidronefrosis congènites que es diagnostiquen prenatalment. La hidronefrosi és l’anomalia congènita que es detecta prenatalment més sovint. Un cop diagnosticada, cal fer una selecció del fetus per veure si la intervenció prenatal pot obtenir algun benefici, ja que les uropaties fetals es tracten millor postnatalment. En ocasions, davant d’un determinat cariotip o anomalia congènita caldrà qüestionar-se la intervenció i potser plantejar-se la interrupció de l’embaràs. Postnatalment, als 7-10 dies, cal confirmar ecogràficament les dades prenatals. Si la dilatació ha desaparegut, l’ecografia es repeteix al cap de quatre setmanes. Si és normal, es pot donar l’alta. Si la dilatació persisteix, cal practicar una cistouretrogra- fia (CUMS) i un estudi isotòpic. Si se sospiten unes vàlvules d’uretra, cal fer la CUMS precoçment. Si hi ha reflux, cal practicar una gammagrafia (DMSA) i iniciar la profilaxi antibiòtica. Si no hi ha reflux, cal practicar un renograma diürètic (MAG 3) per definir la funció renal diferencial i el grau i el nivell de l’obstrucció, i optar entre l’alta, la conducta expectant o el tractament quirúrgic.
En conclusió, la cirurgia prenatal rarament està indi- cada en els problemes urològics dels fetus, i no cal avançar el part, ja que aquests problemes es diagnostiquen i es tracten millor postnatalment.
The objective of this manuscript is to provide an update, review the literature, and propose a diagnostic and therapeutic algorithm for prenatally diagnosed congenital hydronephrosis. Hydronephrosis is the congenital defect that most commonly is diagnosed prenatally. Once diagnosed, it is important to evaluate the condition of the fetus in order to decide whether a prenatal intervention is required, given the fact that fetal uropathies are better treated after birth. In some cases, the presence of a more complex congenital defect or an abnormal karyotype, the surgical correction may have to be reassessed, and even termination of the pregnancy be considered. After birth, usually around days 7 or 10, the prenatal diagnosis should be confirmed by ultrasound. If the hydronephrosis has resolved, an ultrasound should be repeated in 4 weeks, and should it be normal, the patient may not require additional follow-up. In those cases in which the hydronephrosis persists, a voiding cystourethrogram (VCUG) and a radioisotope renal scan should be performed. If urethral valves are suspected, the VCUG should be performed early. If reflux is diagnosed, a DMSA radioisotope renal scan should be performed, and antibiotic prophylaxis should be started. If no reflux is documented, a MAG3 radioisotope renal scan should be performed in order to define the differential renal function and the degree of obstruction, and considerations regarding follow up and treatment should be discussed.
In summary, prenatal surgery is seldom indicated in the management of urologic problems of the fetus, and pregnancy should be allowed to follow its course, as diagnosis and surgical correction of these congenital anomalies is better performed after birth.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados