Resumen de Bronquiolitis: factors predictius de la durada de l’ingrés hospitalari
A. Domingo, Victoria Trenchs Sainz de la Maza, Wael Fasheh, José M. Quintilla, J. Caritg Bosch, Carles Luaces Cubells
- español
Objetivo.
Determinar qué parámetros son más útiles en el momento del ingreso de niños con bronquiolitis para prever la duración de la estancia hospitalaria.
Metodología.
Estudio retrospectivo por revisión de historias clínicas. Se incluyen los pacientes ingresados en nuestro centro por bronquiolitis durante el año 1999. Los enfermos se dividen en dos grupos según la duración de la estancia hospitalaria: el grupo I con una estancia de 3 días o menos y el II, con más de 3 días. Se analizan datos clínicos, analíticos y radiológicos según el protocolo realizado para este estudio.
Resultados.
Se incluyen un total de 271 pacientes, 73 pertenecen al primer grupo y 198 al segundo. Se objetivan diferencias estadísticamente significativas en la duración de la estancia hospitalaria con relación al antecedente de prematuridad, la edad del paciente, la existencia de VRS positivo, la presencia de fiebre, la puntuación en la escala de gravedad para bronquiolitis HSJD, el hallazgo de alteraciones radiológicas, la realización de analítica y la necesidad de tratamiento con antibióticos, oxígeno y alimenta- ción por sonda nasogástrica. No hay diferencias en cuanto al sexo, los antecedentes de cardiopatía o displasia broncopulmonar (DBP), los resultados analíticos y la necesidad de tratamiento con broncodilatadores.
La presencia de tres de los siguientes factores de riesgo: prematuridad, VRS positivo, fiebre, radiografía de tórax alterada, edad <2 meses y puntuación en la escala de gravedad HSJD al ingreso >6, tiene una sensibilidad del 63.5% y una especificidad del 79.5% como predictor de la duración superior a 72 horas de un ingreso por bronquiolitis. Si se tienen en cuenta sólo dos de los factores, aumenta la sensibilidad hasta el 89.8% en detrimento de la especificidad, que baja al 46.6%.
Conclusión.
Analizar conjuntamente determinados factores de riesgo en el momento del ingreso de una bronquiolitis mejora las previsiones en cuanto a la duración de la estancia en el hospital y facilita una distribución más adecuada de los recursos disponibles.
- English
Objectives.
To determine the clinical factors that may help anticipate the length of hospital stay in children with bronchiolitis.
Methods.
Retrospective study based on the analysis of medical records of all children admitted to St Joan de Deu Hospital (SJDH) with the diagnosis of bronchiolitis in 1999. Patients were divided into two groups according to the duration of the admission. Group I: children who were hospitalized for ≤ 3 days. Group II: children who were hospitalized for > 3 days. Clinical, laboratory, and radiological data were reviewed.
Results.
271 cases (Group I, 73; Group II, 198) were reviewed. We identified a significant relationship between the length of stay and the following parameters: prematurity, age, respiratory syncitial virus (RSV) infection, fever, high score in the SJDH bronchiolitis scale, abnormal imaging, need for laboratory evaluation, administration of antibiotics, need for oxygen supplementation, and need for nasogastric tube feeding. No relationship with duration of admission was found for gender, presence of congenital heart disease, bronchopulmonary dysplasia (BPD), results of laboratory evaluation, and need for bronchodilators. These results indicate a sensitivity of 63.5% and a specificity of 79.5% as predictor of admission > 72 hours if the patient has 3 of the following risk factors: prematurity, RSV infection, fever, radiological abnormalities, age < 2 months, and more than 6 points in the SJDH bronchiolitis score at the time of admission. The presence of two risk factors increases sensitivity to 89.8%, but the specificity decreases to 46.6%.
Conclusion.
The analysis of risk factors at the time of admission of patients with bronchiolitis may help in anticipating the duration of stay and facilitates the allocation of resources.
- català
Objectiu.
Determinar quins paràmetres són més útils en el moment de l’ingrés per preveure la durada de l’estada hospitalària per bronquiolitis.
Metodologia.
Estudi retrospectiu per revisió d’històries clíniques. S’inclouen els pacients ingressats al nostre centre per bronquiolitis durant l’any 1999. Els malalts es divideixen en dos grups, segons la durada de l’estada hospitalària: el grup I amb una estada de 3 dies o menys, i el grup II, amb una estada de més de 3 dies. S’analitzen dades clíniques, analítiques i radiològiques segons el protocol fet per a aquest estudi.
Resultats.
S’inclouen un total de 271 pacients, 73 pertanyen al primer grup i 198 al segon. S’objectiven diferències estadísticament significatives en la durada de l’estada hospitalària en relació amb l’antecedent de prematuritat, l’edat del pacient, l’existència de VRS positiu, la presència de febre, la puntuació en l’escala de gravetat per bronquiolitis HSJD, la troballa d’alteracions radiològiques, la realització d’analítica i la necessitat de tractament amb antibiòtics, oxigen i alimentació per sonda nasogàstrica. No hi ha diferències quant al sexe, els antecedents de cardiopatia o displàsia broncopulmonar (DBP), els resultats analítics i la necessitat de tractament amb broncodilatadors.
La presència de tres dels següents factors de risc: prematuritat, VRS positiu, febre, RX tòrax alterada, edat <2 mesos i puntuació en l’escala de gravetat HSJD a l’ingrés >6, té una sensibilitat del 63.5% i una especificitat del 79.5% com a predictor de la durada superior a 72 hores d’un ingrés per bronquiolitis. Si es tenen en compte només dos dels factors, la sensibilitat augmenta fins al 89.8% en detriment de l’especificitat, que baixa al 46.6%.
Conclusió.
Analitzar conjuntament determinats factors de risc en el moment de l’ingrés d’una bronquiolitis millora les previsions quant a la durada de l’estada a l’hospital i facilita una distribució més adient dels recursos disponibles.
