Correlació entre simptomatologia clínica sospitosa de sinusitis i presència d’hipertròfia de mucosa i/o exsudat de sins maxil·lars, i d’exsudat de sins frontals, detectats amb ultrasonografia portàtil en una consulta de pediatria d’atenció primària

• Josep de la Flor ^[1] ; Neus Parellada ^[2]
  1. [1] Pediatre d’atenció primària
  2. [2] CAP Sant Vicenç. ABS Sant Vicenç. Sant Vicenç dels Horts. Barce lona.
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 65, Nº. 2, 2005, págs. 65-76
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Correlation between clinical symptomatology of sinusitis and detection of effusion or mucosal hypertrophy in the maxillary or frontal sinuses by portable ultranosonography in primary care setting.
  • Correlación entre sintomatologíaclínica sospechosa de sinusitis y detección de hipertropia de mucosa y / o exudado de senos maxilares maxilares y exudado de sonos frontales detectados con ultrasonografía portátil en una consulta de pediatría de atención primaria.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Fundamento.

    La sinusitis aguda es un diagnóstico difícil en la edad pediátrica, que pese a la recomendación de basarse en la clínica, en la práctica sigue fundamentándose en la radiología, poco específica, lo que hace deseable la utilización de otras técnicas objetivas.

    Objetivos.

    Valorar si la sintomatología clínica clásicamente descrita en relación con sinusitis tiene correlación con la ultrasonografía portátil, nueva técnica validada con buena sensibilidad/especificidad en el diagnóstico de sinusitis maxilar y frontal. Valorar el grado de sobrediagnóstico/sobretratamiento y infradiagnóstico/infratratamiento que supone el diagnóstico basado en la sospecha clínica en relación con el diagnóstico ecográfico. Valorar la relación entre la presencia de disfunción de trompa d’Eustaquio y/o otitis media con exudado detectadas con timpanometría, con alteraciones ecográficas sinusales. Valorar el posible papel de la ecografía en la monitorización secuencial de la respuesta al tratamiento antibiótico.

    Método.

    Estudio prospectivo de un año de duración. Se ha practicado ecografía de senos maxilares a todos los niños de más de un año, y ecografía de senos maxilares y frontales a todos los niños de más de 6 años que han consultado por sintomatología catarral u otros síntomas sospechosos de sinusitis. Se han estudiado las correlaciones entre la sintomatología clínica y los hallazgos ecográficos. Se ha estudiado la correlación entre los hallazgos de la timpanometría y la ecografía.

    Resultados.

    Se han practicado 1.457 ecografías, con una edad media de 5.9 años. La tos y la rinorrea acuosa han sido los motivos de inclusión más frecuentes. La alteración más frecuente en la exploración física ha sido la hiperemia faríngea. El 68.1% de los niños han presentado timpanometría alterada. El 21.6% han presentado hipertrofia de mucosa del seno maxilar. El 5.8% han presentado exudado de seno maxilar. El 3.8% de los niños de más de 6 años han presentado exudado de seno frontal. El 90% de sinusitis maxilares han normalizado las alteraciones ecográficas antes de los 14 días de tratamiento antibiótico. El 56% lo han hecho a los 5 días. El 60.9% de sinusitis fron- tales han normalizado la ecografía antes de los 14 días. La sintomatología clínica clásica es muy poco sensible y deja sin tratamiento la mayoría de casos, y muy específica, so- bretratando un pequeño porcentaje. Si el nivel de corte de la duración de los síntomas se reduce de 10 a 7, 5 o 3 días mejora discretamente la sensibilidad, manteniendo una correcta especificidad. No hay correlación entre la presencia de alteraciones timpanométricas y ecográficas.

    Conclusiones.

    La ecografía portátil es una técnica de fácil uso e interpretación, bien aceptada por niños y padres en una consulta pediátrica de atención primaria. La sintomatología clínica de sospecha no es suficientemente sensible en la detección de sinusitis maxilar y frontal diagnosticada con ecografía, pero es muy específica. Su utiliza- ción comporta no tratar la mayor parte de casos y sobretratar un pequeño porcentaje. Es necesario utilizar un método objetivo de diagnóstico de sinusitis maxilar o frontal en una consulta de pediatría de atención primaria. La ecografía puede ser útil en la monitorización de la respuesta al tratamiento antibiótico. La presencia de otitis media no debe considerarse un criterio sugestivo de sinu-sitis concomitante.

  • English

    Background.

    The diagnosis of acute sinusitis is difficult in children. Even though a diagnosis by clinical suspicion is recommended, plain X-ray is usually the most common diagnostic method used. However, the low specificity of plain radiographs underscores the need for more objective methods.

    Objectives.

    To assess whether the clinical symptomatology associated with acute sinusitis correlates with imaging findings obtained by ultrasonography, a new valida- ted method with good sensitivity and specificity in the diagnosis of maxillary and frontal sinusitis; to assess the rates of overdiagnosis and overtreatment, and underdiagnosis and undertreatment when only clinical suspicion is used compared with the use of ultrasonography; to assess the correlation between Eustachian tube dysfunction and/or otitis media with effusion detected by tympanometry with abnormal findings on ultrasound; and to assess the potential value of sinus ultrasonography in monitoring of response to therapy.

    Methods.

    This was a one-year prospective study. Maxillary sinus ultrasonography was performed in all children older than one year of age, and maxillary and frontal sinus ultrasonography were performed in all children older than 6 years of age that presented with upper respiratory infections or symptoms of acute sinusitis. The correlations between the clinical symptomatology and tympanometry with the ultrasonographic patterns were evaluated.

    Results.

    1457 ultrasounds were performed. The median age of the children was 5.25 years. Cough and clear rhinorrhea were the most frequent complaints. Pharyngeal hyperemia was the most frequent finding on exam. Abnormal tympanometry was obtained in 68 children (1%). Maxillary sinus mucosal hypertrophy or effusion were found in 21.6% and 5.8% of the children, respectively. Signs of frontal sinusitis were found in 3.6% of children older than 6 years of age. 90% of children with maxillary sinusitis had normal ultrasonographic findings before 14 days of antibiotic therapy, and 56% had normalization by the fifth day of therapy. 60.9% of children with frontal sinusitis had normalization of the ultrasonographic findings before 14 days of therapy. Classic clinical symptomatology was found to have low sensitivity, resulting in significant undertreatment, but was highly specific, with few overtreated cases. If the cut level is reduced from 10 to 7, 5, or 3 days, moderate improvements in sensitivity are obtained, without a significant decrease in specificity. No correlation was found between tympanometry and sinus ultrasonography.

    Conclusions.

    Clinical symptomatology is not as sensitive for the detection of maxillary and frontal sinusitis as sinus ultrasonography, but it is highly specific. Clinical suspicion alone results in significant undertreatment. Portable sinus ultrasonography is easy to use and interpret, and it is well accepted by children and their parents in a primary care office. An objective technique for the diagnosis of sinusitis is warranted in pediatric primary care. Ultrasonography is also very useful in the monitoring of response to therapy.

    The presence of otitis media with effusion should not be considered as a criterion suggestive of sinusitis.

  • català

    Fonament.

    La sinusitis aguda és un diagnòstic difícil a l’edat pediàtrica, i tot i que es recomana que es basi en la clínica, en la pràctica segueix fonamentant-se en la radiologia, poc específica, fet que fa desitjable la utilització d’altres tècniques objectives.

    Objectius.

    Valorar si la simptomatologia clínica clàssicament descrita en relació amb la sinusitis té correlació amb la ultrasonografia portàtil, nova tècnica validada amb bona sensibilitat/especificitat al diagnòstic de sinusitis maxillar i frontal. Valorar el grau de sobrediagnòstic/sobretractament i infradiagnòstic/infratractament que comporta el diagnòstic basat en la sospita clínica en relació amb el diagnòstic ecogràfic. Valorar la relació entre la presència de disfunció de trompa d’Eustaqui i/o otitis mitjana amb exsudat valorades amb timpanometria amb alteracions ecogràfiques sinusals. Valorar el posible paper de l’ecografia en el monitoratge seqüencial de la resposta al tractament antibiòtic.

    Mètode.

    Estudi prospectiu d’un any de durada. S’ha practicat ecografia de sins maxil·lars a tots els infants de més d’un any, i ecografia de sins maxil·lars i frontals a tots els infants de més de 6 anys que hagin consultat per simptomatologia catarral o altres símptomes sospitosos de sinusitis. S’han estudiat les correlacions entre la simptomatologia clínica i les troballes ecogràfiques. S’ha estudiat la correlació entre les troballes de la timpanometria i les de l’ecografia.

    Resultats.

    S’han practicat 1.457 ecografies, amb una edat mitjana dels pacients de 5.9 anys. La tos i la rinorrea aquosa han estat els motius d’inclusió més freqüents. La troballa exploratòria més freqüent ha estat la hiperèmia faríngia. El 68.1% dels infants han tingut timpanometria alterada. El 21.6% han presentat hipertròfia de la mucosa del si maxil·lar. El 5.8% han presentat exsudat de si maxil·lar.

    El 3.8% dels infants de més de 6 anys han presentat exsudat de si frontal. El 90% de sinusitis maxil·lars han normalitzat les alteracions ecogràfiques abans dels 14 dies de tractament antibiòtic. El 56% ho han fet als 5 dies. El 60.9% de sinusitis frontals han normalitzat l’ecografia abans dels 14 dies. La simptomatologia clínica clàssica és molt poc sensible i deixa sense tractar la majoria de casos, i, en canvi, és molt específica per detectar sinusitis, i en sobretracta un petit percentatge. Si el nivell de tall de la durada dels símptomes es redueix de 10 a 7, 5 o 3 dies es millora discretament la sensibilitat, i es mantenen bones especificitats. No hi ha cap correlació entre la presència d’alteracions timpanomètriques i ecogràfiques.

    Conclusions.

    L’ecografia portàtil és una tècnica fàcil d’usar i d’interpretar, ben acceptada per infants i pares en una consulta pediàtrica d’atenció primària. La simptomatologia clínica de sospita no és prou sensible en la detecció de sinusitis maxil·lar i frontal diagnosticada amb ecografia, tot i que és molt específica. La seva utilització comporta infratractar la major part de casos i sobretractar-ne un petit percentatge. Cal utilitzar un mètode objectiu de diagnòstic de la sinusitis maxil·lar o frontal en una consulta de pediatria d’atenció primària. L’ecografia pot ser útil en el monitoratge de la resposta al tractament antibiòtic. La presència d’otitis mitjana no s’ha de considerar un criteri suggestiu de sinusitis concomitant.