Resumen de Rendiment de la radiografia d’abdomen a urgències

Núria Rovira, Ana Curcoy Barcenilla, Victoria Trenchs Sainz de la Maza, Carles Luaces Cubells

• español

  Objetivo.

  Revisar los motivos de solicitud de radiografías de abdomen en el servicio de urgencias y evaluar su utilidad en el proceso diagnóstico.

  Método.

  Revisión retrospectiva de las radiografías abdominales que se solicitaron en el Servicio de Urgencias desde julio hasta diciembre del año 2003. Se valoraron la edad de los pacientes, sexo, síntoma guía y tiempo de evolución de éste, informe radiológico y diagnóstico final. El informe radiológico se clasificó en tres categorías: normal, compatible con el diagnóstico clínico final y hallazgo incidental. Los diagnósticos se agruparon en patología mayor o quirúrgica y patología menor.

  Resultados.

  Se revisaron 449 historias de pacientes. Razón niño-niña 1.2/1. La edad media fue de 7.8 ± 5.4 años. Los motivos de solicitud más frecuentes fueron el dolor abdominal (69.5%) y los vómitos. El tiempo de evolución fue menor a 24 h en el 49.6% de los casos. Los diagnósticos finales más frecuentes fueron abdominalgia inespecífica (37.6%) i estreñimiento (15.4%). El 15.4% de los pacientes presentaron patología mayor, de las cuales la apendicitis aguda fue la más frecuente (75.4%). El 75% de las radiografías abdominales fueron normales, y de las compatibles (24.7%), el 57.6% correspondió a estreñimiento. En los casos de patología quirúrgica, la radiografía aportó datos sugestivos al diagnóstico en menos de la mitad de los pacientes (43.5%).

  Conclusiones.

  La radiografía de abdomen tiene un bajo rendimiento en la mayor parte de los pacientes con procesos abdominales.

• català

  Objectiu.

  Revisar els motius de sol·licitud de radiografies d’abdomen al Servei d’Urgències i avaluar-ne la utilitat en el procés diagnòstic.

  Mètode.

  Revisió retrospectiva de les radiografies abdominals que es van sol·licitar al Servei d’Urgències entre els mesos de juliol i desembre de l’any 2003. Es va valorar l’edat dels pacients, sexe, símptoma guia i temps d’evolució d’aquest, informe radiològic i diagnòstic final. L’informe radiològic es va classificar en tres categories: normal, com- patible amb el diagnòstic final i troballa incidental. Els diagnòstics es van agrupar en patologia major o quirúrgica i patologia menor.

  Resultats.

  Es van revisar 449 històries de pacients. Raó nen-nena 1.2/1. L’edat mitjana va ser de 7.8 ± 5.4 anys. Els motius de sol·licitud més freqüents van ser el dolor abdominal (69.5%) i els vòmits. El temps d’evolució va ser menor a 24 h en el 49,6% dels casos. Els diagnòstics clínics finals més freqüents van ser abdominàlgia inespecífica (37.6%) i restrenyiment (15.4%). El 15.4% dels pacients van presentar patologia major, de les quals l’apendicitis aguda va ser la més freqüent (75.4%). El 75% de les radiografies abdominals van ser normals, i de les compatibles (24.7%), el 57.6% van correspondre a restrenyiment. En els casos de patologia quirúrgica, la radiografia va aportar dades suggestives al diagnòstic en menys de la meitat dels pacients (43.5%).

  Conclusions.

  La radiografia d’abdomen té un baix rendiment en la major part de pacients amb processos abdominals.

• English

  Objective.

  To review the different reasons that lead to performing plain abdominal radiography in the emergency department and to evaluate its usefulness in the diagnostic process.

  Material and methods.

  Retrospective review of the medical records of children seen at the emergency department and that underwent abdominal radiographs, from July to December of 2003. Age and gender, main symptoms and duration, radiologist report, and final diagnosis were analyzed. The X-ray reports were divided into three categories: normal, compatible with the final diagnosis, and casual findings. The diagnoses were classified into major or surgical, and minor illnesses.

  Results.

  We reviewed 449 records. Male to female ratio was 1.2;1, median age was 7.8 years. The most frequent symptoms were abdominal pain (69.5%) and vomiting, with duration of less than 24 hours in 49.6% of the cases. The most frequent final diagnoses were unspecific abdominal pain (37.6%) and constipation (15.4%). A major illness was present in 15.4% of the cases, and appendicitis was the most frequent. Abdominal radiographs were normal in 75% of the cases. Among the radiographs considered to be compatible with the final diagnosis (24.7%), 57.6% corresponded to cases of constipation. In less than half of the surgical cases were plain abdominal radiographs helpful in the diagnosis.

  Conclusions.

  Plain abdominal radiograph is of little value in the diagnosis of acute abdominal pain in children.