Resumen de Estratègies i normatives dels serveis OTT en el marc dels EUA (2005-2015)

Vincent Bullich, Thomas Guignard

• español

  La llegada de internet al mundo de la televisión ha permitido la entrada de nuevos actores en la industria audiovisual y la implementación de nuevos servicios; una situación que ha supuesto importantes cambios en los últimos años. El primero es lo que llamamos deserialización, que ofrece al espectador una nueva manera de interactuar con el contenido y rompe así con la lógica de flujo para fomentar un consumo potencialmente activo y personalizado. El segundo está relacionado con la oferta de contenido, que deja de ser de dominio exclusivo del organismo de radiodifusión tradicional y pasa a estar abierta a todos los editores de contenido o servicios; ello, a su vez, hace que aumente la competencia, especialmente con los servicios de libre transmisión u over-the-top (OTT). Como consecuencia, este nuevo panorama nos trae dos promesas: la renovación de los usos y prácticas relacionadas y un cambio en la cadena de valor que tiene su origen en el cambio efectivo, las esperanzas y miedos generados por estos servicios. Aparte de la reestructuración de las relaciones entre los actores del sector ampliado, este análisis destaca unas cuestiones clave: las condiciones reguladoras, el lugar y la financiación de los contenidos, los métodos de valoración de la producción y la evolución de la influencia de los datos. Por otra parte, el auge y fragmentación de la oferta han dado lugar a otro fenómeno: la individualización de las prácticas. Aunque es pronto para evaluar el impacto de estos actores OTT, su creciente popularidad en los EE.UU.

  está a punto de hacer que nos replanteemos de arriba abajo el sector audiovisual. A simple vista, parece que los actores establecidos han quedado bastante debilitados por los ambiciosos recién llegados; ahora bien, tienen ventajas innegables y aún no podemos hablar de alteración. La televisión aún tiene un papel importante en el panorama de los media estadounidenses.

• català

  L’arribada d’internet al món de la televisió ha permès l’entrada de nous actors a la indústria audiovisual i la implementació de nous serveis; una situació que ha comportat canvis importants en els últims anys. El primer d’aquests canvis és el que anomenem deserialització, que ofereix a l’espectador una nova manera d’interactuar amb el contingut i trenca, així, amb la lògica de flux per fomentar un consum potencialment actiu i personalitzat. El segon canvi està relacionat amb l’oferta de contingut, que deixa de ser de domini exclusiu de l’organisme de radiodifusió tradicional i passa a estar oberta a tots els editors de contingut o serveis; això, alhora, fa que augmenti la competència, especialment amb els serveis de lliure transmissió o over-the-top (OTT). Com a conseqüència, aquest nou panorama ens porta dues promeses: la renovació dels usos i les pràctiques relacionades i un canvi en la cadena de valor que té l’origen en el canvi efectiu, les esperances i les pors generats per aquests serveis. A banda de la reestructuració de les relacions entre els actors del sector ampliat, aquesta anàlisi destaca una sèrie de qüestions clau: les condicions reguladores, el lloc i el finançament dels continguts, els mètodes de valoració de la producció i l’evolució de la influència de les dades. D’altra banda, l’auge i la fragmentació de l’oferta han donat lloc a un altre fenomen: la individualització de les pràctiques. Tot i que és molt aviat per avaluar l’impacte d’aquests actors OTT, la creixent popularitat que han adquirit als Estats Units està a punt de fer que ens replantegem de dalt a baix el sector audiovisual.

  A primer cop d’ull, sembla que els actors establerts han quedat bastant debilitats pels ambiciosos nouvinguts; ara bé, tenen avantatges innegables i encara no podem parlar d’alteració.

  La televisió encara té un paper important en el panorama dels mitjans de comunicació nord-americans.

• English

  The arrival of the internet on the home TV set has allowed new players to enter the audiovisual industry and new services to be implemented, resulting in major changes over the last few years.

  The first is unserialising, offering viewers a new way to interact with content and thereby breaking with the traditional flow to allow a potentially "active" and personalised consumption. The second relates to the content supplied, which is no longer the exclusive domain of traditional broadcasters but is now likely to be open to all content or service publishers, thereby increasing competition, especially with OTT services. Consequently, this new landscape involves two outcomes: new uses and related practices and a change in the value chain, rooted in actual change brought about and the hopes and fears aroused by these services. Beyond the restructuring of relations between actors in the enlarged sector, this analysis highlights a number of key issues: regulatory conditions, the location and funding of content, methods used to value content production and the developing influence of data. The boom and fragmentation of supply also lead to another issue: the individualisation of practices. Although it is highly premature to assess the impact of these OTT players, their growing popularity in the United States is poised to transform the audiovisual sector. At first glance, the established players seem significantly weakened by ambitious new entrants; however, they have undeniable advantages and, as yet, there are no sure signs of disruption.

  TV still has a strong place in the American media landscape.