Montserrat Vilà i Santasusana, Josep Maria Castellà i Lidon
Avaluar l’oralitat pública no és una tasca fàcil, ni per a l’avaluador, el docent; ni per a l’avaluat, l’alumne que parla; ni per als receptors --també avaluadors--, els companys de classe. L’especificitat de l’ensenyament de la llengua oral troba la correspondència en l’especificitat de l’avaluació de l’oralitat. El present article reflexiona sobre aquesta singularitat i proposa alternatives per fer factible la millora de l’oralitat pública de tot l’alumnat de l’aula.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados