El presente artículo pretende ofrecer un análisis narrativo crítico de Night will fall (André Singer, 2014), la producción del British Film Institute que celebra el setenta aniversario de la liberación de los campos de exterminio. Se trata de un objeto de estudio reciente y cuya importancia histórica está fuera de toda duda, en tanto pretende clarificar las relaciones que se establecieron en las imágenes tomadas en Bergen-Belsen, Dachau o Auschwitz y la célebre película propagandística nunca realizada por Sidney Bernstein y Alfred Hitchcock. Para ello, utilizaremos una metodología heredada directamente de los estudios de narratología audiovisual en dos campos concretos y muy delimitados: en primer lugar, el estudio estructural que demostrará que Night will fall está construido en torno a una división clásica tripartita. En segundo lugar, analizaremos los diferentes niveles de enunciación (enunciador, meganarrador, relator, mostrador y narradores secundarios). En esta segunda parte tendremos ocasión de defender cómo el documental estudiado se vale de los viejos rasgos del documental expositivo, utilizando una voz over absolutamente acrítica y enhebrando los distintos testimonios de militares, supervivientes, técnicos e historiadores para acabar generando la impresión de una unicidad discursiva.
In our paper, we strive to undertake a specific narrative analysis of Night Will Fall (André Singer, 2014), the British Film Institute production that celebrates the seventieth anniversary of the liberation of the concentration and extermination camps. It is a very recent object of study and its historical importance is beyond question: It strives to clarify the relations between the images taken at Bergen-Belsen, Dachau or Auschwitz (among other important lagers or camps) and the famous unfinished propaganda movie developed by Sidney Bernstein and Alfred Hitchcock. In the analysis, we briefly include the first cut of this material, Memory of the Camps, screened for the first time in 1985. To achieve our goal, we use a methodology based on the traditional studies of audiovisual narratology focusing on two specific aspects: firstly, the analysis of the structure of the film shows how Night will Fall is based on a classical division into three acts: and secondly, we analyse the different levels of enunciation. It will be demonstrated that this new documentary is built on the laws of the classical expository documentary: it uses the classical voiceover without any critical resonances and it uses the different witnesses (members of the army, survivors, audiovisual crew or historians) to show the impression of a clear unity in the discourse.
Aquest article pretén oferir una anàlisi narrativa crítica de Night will fall (André Singer, 2014), la producció del British Film Institute que celebra el setanta aniversari d'alliberació dels camps de concentració i d'extermini. Es tracta d'un objecte d'estudi recent, la importància històrica del qual queda fora de qualsevol dubte, mentrestant pretén clarificar les relacions que es van establir a les imatges preses a Bergen-Belsen, Dachau o Auschwitz i la famosa pel·lícula propagandística dissenyada per Sidney Bernstein i Alfred Hitchcock, avortada per pressions polítiques i el primer rodatge de la qual, Memory of the camps, es va estrenar internacionalment en una data tan tardana com l'any 1985. Per a això, farem servir una metodologia heretada directament dels estudis de narratologia audiovisual en dos camps concrets i molt delimitats: en primer lloc, l'estudi estructural que demostrarà que Night will fall està construït al voltant d'una divisió clàssica tripartida. En segon lloc, analitzarem els diferents nivells d'enunciació (enunciador, meganarrador, relator, mostrador i narradors secundaris). En aquesta segona part tindrem l'ocasió de defendre com el documental estudiat es val dels antics trets del documental expositiu, utilitzant una veu over absolutament acrítica i enfilant els distints testimonis de militars, supervivents, tècnics i historiadors per acabar generant la impressió d'una unicitat discursiva.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados