Journalists in War Zones:: The Question of Objectivity An Interview with Photojournalist Laith Mushtaq

• Autores: Jack Shaka
• Localización: Journal of Conflictology, ISSN-e 2013-8857, Vol. 3, Nº. 2, 2012
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Periodistes en zones de guerra:: la qüestió de l’objectivitat. Entrevista amb el fotògraf de premsa Laith Mushtaq
  • Periodistas en zonas de guerra:: la cuestión de la objetividad. Entrevista con el fotoperiodista Laith Mushtaq
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La información que difunden los medios de comunicación presentes en zonas de guerra ha cambiado a lo largo de los años. Los militares son conscientes de que necesitan a los medios de comunicación y viceversa. Podríamos llamarlo un matrimonio de conveniencia, aunque quizás sería mejor verlo como una relación simbiótica entre los militares y los medios de comunicación en la que ambas partes salen beneficiadas. Cuando se da esta simbiosis, surgen voces discordantes que ponen en duda la libertad de la prensa y la objetividad de los periodistas. Con cada guerra se aprenden lecciones. Los militares han aprendido que necesitan a un aliado: los medios de comunicación.

    En la mayoría de las zonas de guerra, las fuerzas militares integran ahora a periodistas en sus unidades. A menudo puede verse a periodistas vistiendo chaquetas de Kevlar e informando desde barcos de guerra o vehículos Humvee. ¿Cuál es el grado de objetividad de estos periodistas que se sientan en las plazas delanteras de los vehículos y que reciben protección en el campo de batalla? ¿Hasta qué punto se les permite informar? Conviene destacar que los ejércitos y las misiones humanitarias de todo el mundo han integrado y continúan integrando a periodistas en sus unidades. Las redes de medios de comunicación lo hicieron con un número importante de periodistas durante la invasión y la ocupación de Afganistán e Iraq por parte de los EE.UU., aunque algunas redes también enviaron a periodistas no integrados a los mismos lugares. ¿Qué historias son más precisas? ¿Cuál es el precio que hay que pagar por no estar integrado? Laith Mushtaq, el veterano fotoperiodista de guerra de Aljazeera, respondió a algunas de estas preguntas en Helsingor, Dinamarca, en febrero del 2012 a partir de su experiencia en zonas de guerra.

  • English

    Media reporting in war zones has changed over the years. The military realised that it needs the media and vice versa. You could call it a marriage of convenience. A better term to use would be a symbiotic relationship between the military and the media where each benefits from the other. As this symbiosis takes place, there are discordant voices discussing freedom of the press and objectivity of journalists. With each war fought there are lessons learnt. The military has learnt that it needs an ally: the media.

    Military forces are now embedding journalists into their units in most war zones. You often see journalists in Kevlar jackets reporting from battleships or in Humvee vehicles. How objective are these journalists when they are given front row seats and protection on battlefields? How much are they allowed to report on? It is vital to point out that armies and humanitarian missions around the world have embedded and continue to embed journalists in their units. Media networks did so with great numbers of journalists during the US invasion and occupation of Afghanistan and Iraq. Some also sent unembedded journalists to the same locations. Whose stories are more accurate? What is the price to pay for being unembedded? Veteran war photojournalist Laith Mushtaq of Aljazeera while in Helsingor, Denmark, in February 2012, gave answers to some of these questions based on his experience in war zones.

  • català

    La informació que difonen els mitjans de comunicació presents a les zones de guerra ha canviat amb el pas dels anys. Els militars són conscients que necessiten els mitjans de comunicació i viceversa. En podríem dir un matrimoni de conveniència, però potser seria millor veure-ho com una relació simbiòtica entre els militars i els mitjans de comunicació en la qual cada part es beneficia de l’altra. Quan es produeix aquesta simbiosi, sorgeixen veus discordants que posen en dubte la llibertat de la premsa i l’objectivitat dels periodistes. Cada guerra és una oportunitat per a aprendre lliçons. Els militars han après que necessiten un aliat: els mitjans de comunicació.

    A la majoria de zones de guerra, actualment les forces militars inclouen periodistes a les seves unitats. Sovint es poden veure periodistes amb jaquetes de Kevlar i informant des de vaixells de guerra o vehicles Humvee. Quina objectivitat poden tenir aquests periodistes asseguts als seients del davant dels vehicles i que reben protecció al camp de batalla? Fins a quin punt se’ls permet informar? Cal destacar que els exèrcits i les missions humanitàries arreu del món han integrat periodistes a les seves unitats i ho continuen fent. Les xarxes de mitjans de comunicació ho van fer amb un nombre considerable de periodistes durant la invasió i l’ocupació de l’Afganistan i l’Iraq per part dels EUA, tot i que algunes també van enviar-hi periodistes no integrats. Quines històries són més precises? Quin preu s’ha de pagar per no estar integrat? Laith Mushtaq, el veterà fotoperiodista de guerra d’Al-Jazeera, va respondre algunes d’aquestes preguntes a Helsingor, Dinamarca, el febrer del 2012 a partir de la seva experiència en zones de guerra.